Mereix Tarrés sortir al costat de Guasch i Serra?

Un reportatge dominical de Diario de Ibiza sobre les darrers actuacions de la justícia contra les il·legalitats urbanístiques ha creat una autèntica polseguera. El treball periodístic repassava la situació dels diversos casos investigats per la justícia, partint de la imputació dels alcaldes de Sant Josep i Santa Eulària. L'origen de la polèmica és una tira de fotos dels alcaldes implicats en irregularitats urbanístiques, que posava Xico Tarrés al mateix nivell i al costat de Vicent Guasch, José Serra i Antoni Marí Tur.
Els mèrits dels alcaldes del PP per sortir a la foto són més o menys clars. Dos estan acusats formalment per un jutge d'haver comès un o més delictes, i el qui ho va ser de Sant Antoni és responsable polític del cas Cretu, ja sentenciat pels tribunals. En canvi, l'alcalde de Vila hi surt en base a una denúncia del GEN per la situació de Ses Feixes, en què l'equip de govern de Vila no hi surt en exclusiva ni en primer lloc com a presumpte responsable dels fets denunciats (es parla dels propietaris i després del Consell i de l'Ajuntament). A més, a diferència dels altres casos, cap jutge ha donat encara el seu punt de vista sobre si els fets de Ses Feixes són delicte o no i molt menys sobre qui n'ha de ser considerat el responsable.

Desorganització al Festival Folklòric

Aquest cap de setmana passat es va celebrar el Festival Folklòric MARE NOSTRUM, organitzat per la Conselleria de Cultura del Consell, amb col·laboració dels ajuntaments i les colles de ball pagès. Pel que sembla, el funcionament de la trobada va deixar molt que desitjar. Diversos participants es queixaven que els grups folklòrics es trobaren que l'autobus que els havia de portar va arribar amb més d'una hora de retard i que quan arribaren al lloc no tenien on canviar-se. Al final els donaren un lloc pero no la clau. Fins i tot sembla que un dels grups convidats es va haver de canviar al carrer, al costat de les autoritats.

Pere Palau, entusiamat amb el balneari de Fruitera

Coincidint amb la notícia que volen construir un balneari a Santa Gertrudis, ens arriben més notícies de les reunions que fa Pere Palau per explicar el PTI. Segons pareix, en una d'aquestes xerrades celebrada fa un parell de setmanes, el president del Consell va contar als presents que hi havia un projecte per fer un balneari. Encara que no va precisar exactament on era el projecte, es va mostrar favorable a autoritzar-lo per tal d'avançar en la línia de la diversificació i la desestacionalització del turisme.
Realment no se sap per què Palau va fer aquestes apreciacions en un poble que no era Santa Gertrudis, i sense que ningú li preguntàs pel tema. En tot cas, ens diuen que estava disposat a deixar-se convèncer que a Fruitera s'hi poden trobar "aigües termals". Una persona coneixedora del tema es mostrava convençut que el president pot estar tranquil: "si aigües termals són legalment les que superen en 4 graus la temperatura normal i cada 100 metres de profunditat la temperatura puja 2 o 3 graus, segur que perforant 500 metres en trobaran".

Treballs nocturns de la policia municipal

Alguns bars musicals de Vila fa una temporada que reben visites constants de la policia municipal, demanant permisos i precintant equips de música. De fet, alguns dels locals més freqüentats (especialment al barri d'Es Pratet, però no exclusivament) han vist com no podien obrir les portes algun cap de setmana. L'explicació que d'aquest nou afany per controlar els permisos i els nivells de remor dels bars no és clara. Es pot tractar tant de denúncies entre locals competidors com de queixes dels vesins afectats.
En aquest context, es va parlar molt d'una imatge més que curiosa que es va poder veure amb motiu de l'obertura d'un bar nou. El mateix dia de la inauguració ja va tenir la visita d'una parella de la policia local. La sorpresa dels habituals de la zona va ser que un dels policies era ni més ni menys que el conegut porter d'un local que està literalment al carrer del costat.

Les denúncies creuades PP i PSOE queden en res

Diario de Mallorca publicava fa cosa de tres mesos que PP i PSOE mantenien contactes encaminats a tancar els dos casos que tenien davant la justícia, i que afectaven un a cada partit. El fet és que en el seu moment es va desmentir i no es va parlar més del tema. Ara, amb diferència només de dies, s'han fet públiques les sentències dels casos Parcbit i Bitel, que afectaven alts càrrecs de l'anterior i de l'actual govern. Tant progressistes com populars han resultat absolts.

Sorpresa per l'escassa oposició a la LECO

La setmana passada es va produir una situació peculiar al Parlament Balear amb l'aprovació de la Llei de Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental (LECO). El PSOE votà a favor de bona part de la llei, Esquerra Unida quedà en fora de joc per haver presentat les esmenes fora de termini, i el PSM va combinar vots contraris amb abstencions. A Eivissa, d'altra banda, el Pacte es va felicitar per les millores del text, cosa que matisava el seu rebuig a la llei. Per tot això, en alguns àmbits eivissencs hi ha sorpresa i desconcert davant el que es considera una pobra oposició a la iniciativa estrella del PP en l'àmbit de medi ambient.
Repassant les webs d'entitats ecologistes i partits progressistes, només hem trobat un pronunciament en contra de la LECO en tot Balears, que és del GOB de Mallorca. La crítica principal que es fa d'aquesta llei és que suposa un retrocés en la protecció del territori, perquè subordina la conservació dels espais naturals a la planificació urbanística.

En el cas d'Eivissa, la contribució de la LECO és bàsicament afegir confusió a la situació legal dels terrenys de l'antic Parc Natural de Cala d'Hort. D'una banda, hi ha qui diu que el PORN s'ha derogat íntegrament, i d'altres que argumenten que segueix vigent en algunes arees mentre es redacta una nova normativa.

Diario de Ibiza i les discussions d'Eivissa Confidencial

Aquest dimecres, Diario de Ibiza va preguntar a l'Ajuntament de Vila si podia ser que el PGOU s'aprovàs per silenci administratiu. Com que sabem que els companys del rotatiu ens llegeixen, no ens podem estar de relacionar-ho amb la discussió que hi va haver aquí mateix sobre aquest tema el dia abans. Persones que hi entenen expliquen que la breu notícia és plena d'errors i despropòsits, com quan diu que el PGOU de Vila està pendent d'aprovació final pel Consell (en realitat està pendent d'aprovació provisional pel mateix Ajuntament).
En la mateixa línia, la idea que una administració pugui aplicar el silenci administratiu per evitar fer una votació sobre una qüestió de la seua competència és del tot absurda. En tot això, si la nostra informació és correcta, el silenci administratiu únicament podria entrar en joc quan l'Ajuntament hagi fet la votació final del PGOU i aquest sigui enviat al Consell (cosa que d'altra banda no hi ha forma legal d'evitar). Per tant, només aleshores, si el Consell no resolgués en 6 mesos, el pla quedaria aprovat automàticament.

El PTI definitiu reconeix Los Parques com a urbà

Un dels dos casos que segons publicava en exclusiva Última Hora serà estudiat per la Fiscalia Anticorrupció és el que afecta la urbanització de Los Parques a Es Cubells. Curiosament tota l'atenció de la bomba informativa s'ha dedicat al cas Cretu (el diari utilitzava una foto de la mansió de Corona per il·lustrar la notícia), amb declaracions dels afectats al dia següent incloses. En canvi, no s'ha dit res més del tema que afecta l'Ajuntament de Sant Josep.
El PTI aprovat inicialment deia que aquest sector d'Es Cubells s'havia d'incorporar a l'ordenació (és a dir, "legalitzar") mitjançant la figura del nucli rural, i que no es podria edificar en parcel·les de menys de 4000 mentres. A les seues al·legacions contra el pla, l'Ajuntament de Sant Josep demanava, literalment, que "debería aceptarse de una vez" la condició de sòl urbà de Los Parques. Aparentment l'al·legació va ser acceptada, perquè això ve recollit a la normativa final del PTI, que aposta per "la seua adscripció a àrea de desenvolupament urbà com a sòl urbà". A més, se suprimeix la referència a la superfícia mínima necessària per edificar.
La urbanització de Los Parques, que fins fa poc estava a la venda a Internet (ara la pàgina diu que la informació està disponbile si es demana), és dins una zona afectada per diverses proteccions, incloses les relacionades amb l'antic Parc de Cala d'Hort. L'Ajuntament sempre ho ha tractat com si fos urbà, donant multitud de llicències de dubtosa legalitat, però la Comissió Provincial d'Urbanisme, i després la CIU, no ho havien acceptat mai.

La relació de "Los Parques" amb la corrupció

Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, la polèmica urbanització de Los Parques d'Es Cubells surt en un lloc destacat del sumari del "cas Banesto" que va portar Fernando Garro a la presó. La relació amb Eivissa d'aquest delinquent, que va ser director general del banc de Mario Conde, ha sortit publicada a mitjans d'abast estatal i és per tant relativament coneguda. Tal i com consta a una sentència del Tribunal Constitucional, un dels efectes de la condemna de Fernando Garro va ser la incautació de la finca finca registral 23.918 del Registre de la Propietat núm. 2 d'Eivissa ubicada a "Los Parques d'Es Cubells". La finca va ser confiscada "al haberse acreditado que era el resultado de transformaciones del dinero objeto del delito".
La fiscalia investiga des de fa temps la polèmica urbanització d'Es Cubells per qüestions que res tenen a veure amb el cas Banesto, sinó amb il·legalitats urbanístiques. Però hi ha qui sospita que l'interès de la Fiscalia Anticorrupció de Balears pel cas pot tenir alguna cosa a veure amb la provada intervenció de diner procedent d'activitats delictives en les operacions immobiliàries.

El Pla Especial de Ses Feixes encara no està llest

Xico Tarrés, alcalde de Vila, es va comprometre per escrit a tenir llest i aprovat un Pla Especial de protecció de Ses Feixes en el termini de 6 mesos des de l'aprovació inicial del PGOU. De fet, aquesta va ser la condició que va posar ERC per votar-hi a favor. Quan falten uns 20 dies per la finalització d'aquest termini, fonts del Pacte de Vila donen per fet que el pla de protecció de la zona humida no es podrà aprovar puntualment. La raó és senzillament que no estarà acabat.
Pel que sembla, l'Ajuntament de Vila fa setmanes que treballa en aquest Pla Especial, però els dubtes sobre la legalitat de l'ordenació prevista han impedit que el procés hagi avançat al ritme esperat. En aquests moment, s'està encara pendent de què dirà l'informe jurídic encarregat a experts externs. Mentrestant, a més de les al·legacions presentades contra el PGOU, en aquest temps també s'ha conegut el contingut del PTI, que es diu que facilita els plans de l'Ajuntament, i la sentència sobre el BIC, que ha reforçat la protecció de Ses Feixes.

Munar també té conflictes d'interès amb les carreteres

La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, s'ha ficat en un embolic notable per unes declaracions fetes a la televisió. L'origen de tot és la seua vinculació amb una empresa que transporta grava per a les obres d'infrastructures que promou el seu govern. En ser preguntada per aquest fet, Munar va dir que havia venut l'empresa. Però pressionada pels periodistes fins ara pareix que no ho ha pogut acreditar i creix la sospita que va mentir.
De moment, presumiblement per les peculiars guerres de mitjans que hi ha a Mallorca, l'escàndol està bàsicament limitat a les pàgines del diari El Mundo. En tot cas, tots els partits de l'oposició (PSOE, PSM i EU, separadament) s'han afanyat a demanar comptes públicament per aquest tema. A Eivissa aquestes notícies tenen menys ressò quan passen a Mallorca que si passasin a Madrid. Al nostre entendre, això no està justificat si no més perquè Unió Mallorquina i el PP governen (i per tant promouen les noves autovies) junts.

Els expropiats varen ser enganyats miserablement

Realment ja hi havia més d'un escèptic quan el tema es va discutir públicament, però ara ja s'ha constatat que els expropiats del segon cinturó varen ser enganyats. Ens referim a la promesa que la consellera Matutes i l'equip del govern del Consell varen fer als afectats per les expropiacions que veuran destruïdes les seues cases. En aquell moment se'ls va dir que podrien fer-se una nova casa a la part no expropiada de la finca. Fins i tot es va publicar que el Parlament havia inclòs una disposició especial a la llei de pressupostos per permetre-ho.
Ara hem sabut que, per una raó o l'altra, les obres de construcció dutes a terme per almenys un propietari afectat per les expropiacions del segon cinturó estan paralitzades perquè la Comissió d'Urbanisme no les ha autoritzat. No estam en condicions de dir si el problema és alguna deficiència en la disposició de la llei que havia de regular aquests casos (ja va passar amb la que feren per legalitzar la mansió de Cretu) o simplement que no hi va haver mai voluntat de donar sortida als casos com el que ens ocupa. El fet és que l'afectat o afectats es poden quedar sense casa i sense els diners invertits en contruir-se'n una de nova que ara no els deixen fer.

El PP pitiús duu 6 mesos sense pàgina web

Més de 6 mesos després de ser objecte d'un atac per part d'activistes informàtics, la web del PP d'Eivissa i Formentera segueix inactiva. Els responsables de la web del partit conservador varen quedar aleshores en evidència per la vulnerabilitat de la mateixa. De fet, els hackers varen denunciar que aquesta falta de seguretat afectava també la pàgina institucional del Consell, si bé no hi varen entrar. Actualment ens podem trobar amb un anunci que diu, després de la versió castellana del mateix missatge, "Estem renovant el nostre web, molt aviat hi serem amb vosaltres", amb una incorrecció gramatical que salta a la vista.

Va legalitzar el Pacte la mansió il·legal de Cretu?

No és la primera vegada que algú de l'entorn del PP (inclòs el mediàtic) o del mateix Cretu diu que el Consell va beneir l'obra sota el mandat de Pilar Costa. De fet és un dels arguments preferits pels que volen salvar la casa i els responsables de les il·legalitats comeses. Però la veritat és que el Consell del Pacte mai no va donar la seua aprovació legal a la mansió de Corona. Senzillament se li va donar la cèdula d'habitabilitat, que és un mer tràmit quan l'Ajuntament corresponent ha donat el final d'obra.
Les informacions més recents diuen que el certificat de final d'obra es va donar il·legalment, però la normativa que regula les cèdules d'habitabilitat no permet al Consell controlar aspectes de legalitat urbanística. Només preveu que pugui enviar inspectors per veure si realment es compleixen les condicions d'habitabilitat en sentit propi (que la casa tengui les necessàries dimensions, instal·lacions, etc.).

És clar que també hi ha qui pensa que tenint en compte que hi havia un contenciós en marxa contra les llicències, el Consell hagués pogut fer alguna cosa més que limitar-se a comprovar que s'havien presentat tots els papers requerits. En aquest sentit, les mirades es dirigeixen a Vicent Tur, que era qui controlava el departament encarregat de concedir les cèdules d'habitabilitat.

Coincidències curioses amb les visites al jutjat

Sens dubte tothom que ha necessitat en algun moment els serveis d'un advocat s'ha pogut trobar que l'havia de compartir amb un delinqüent. Per tant,val la pena advertir que les coincidències a les que ens referim són segurament només això, coincidències. Però el fet és que l'alcalde de Santa Eulària, Vicent Guasch, i Michael Cretu comparteixen el mateix advocat, segons es pot deduir fàcilment llegint la premsa del cap de setmana.
L'altre alcalde del PP imputat aquest mes també té un advocat conegut, i que ja havia sortit als diaris abans d'acompanyar José Serra al jutjat. Es tracta del professional que El Mundo va donar a conèixer com l'advocat de l'editor Pere Sera (propietari d'Última Hora). En tot cas, la coincidència políticament més morbosa sens dubte és que aquest advocat també surt com a defensor dels càrrecs del Pacte de Progrés recentment absolts (cas Parc Bit), i que varen ser denunciats pel PP.

Quantes llengües són cinc idiomes?

Un lector ens remet a una notícia publicada dijous passat per Diario de Ibiza, on es parlava del probable nou delegat de turisme a Eivissa i Formentera. La notícia destacava que la persona en qüestió, en José Luís Clapés, "es licenciado en Traducción e Interpretación y habla cinco idiomas". El text de la noticia després especificava que era traductor d'anglès i francès, i que "también habla italiano, catalán y un poco de alemán".
És possible que sigui un simple error, però és fàcil intuir que realment els comptes estan ben fets i que el problema és a una altra banda. Allò que crida l'atenció és que no es compti l'espanyol com a idioma. Si el que s'està dient és que un "idioma" equival a una llengua aliena, no s'entén per què s'esmenta el català. En definitiva, que s'està tractant (per part de qui ha fet el currículum o del periodista, això no ho podem saber) la llengua catalana com un mèrit, al mateix nivell que l'italià i "un poco de alemán". En canvi, pareix que es dóna per suposat que el castellà és la llengua normal dels eivissencs i que el català és una llengua addicional o optativa. Si no, seria més correcte dir que aquest senyor parla 6 llengües, o 4 idiomes.

La Plataforma saluda l'arribada dels agents turístics

Aquest dissabte, membres de la Plataforma "No Volem Autopista" han penjat una pancarta gegant davant el moll on estarà amarrat el creuer d'agents turístics que acaben d'arribar a Eivissa. La foto pareix que no ha despertat l'interès d'alguns responsables periodístics, que no l'han publicat i s'han limitat a fer-ne menció a la lletra petita.

Vista de la pancarta des d'on va atracar el creuer

S'esperen imputacions pel "cas Cretu"

La notícia que publiquen avui els diaris sobre el cas Cretu, a partir d'una denúncia del GEN, torna a posar el tema en el terreny de la justícia. Si fins ara hi havia una sentència que declarava la nul·litat absoluta de les llicències concedides, ara tenim que l'Ajuntament reconeix que es va falsificar el certificat de final d'obra.
El GEN ja ha avançat (encara que no ho digui Diario de Ibiza) que no descarta posar en coneixement de la fiscalia aquest nou indici de delicte. Fonts jurídiques asseguren que amb aquest reconeixement oficial de les irregularitats augmenten significativament les possibilitats que la justícia comenci a imputar els responsables municipals que varen permetre la construcció il·legal. Per si de cas, l'alcalde actual ja s'ha afanyat a puntualitzar que ell no tenia cap responsabilitat de govern en aquell moment.

Primer posam en risc, després ja es vorà si protegim

Segons es va publicar dimarts, el Consell ha aprovat fixar mesures de protecció de les runes àrabs de sa Penya Esbarrada a Corona. El més curiós del cas és que aquestes runes (abans pràcticament inaccessibles) estàn amenaçades i en perill des que el propi Consell del PP va aprovar el projecte de fer el "merendero" que hi ha a uns 50 mentres.
Aquest "merendero" es va autoritzar el 1999 de forma irregular, perquè es tracta d'un negoci particular que es va declarar d'interès general, i perquè la declaració es va concedir quan el Consell ja estava en funcions (és a dir, després que el PP perdés les eleccions). En el seu moment, el Pacte va intentar revocar aquest "interès general" perquè, entre d'altres coses, es posaven en risc les runes àrabs. Fins i tot l'òrgan assessor del Govern Balear (Consell Consultiu) va reconèixer que era il·legal.

Deu anys anunciant la disciplina urbanística

Una de les consignes del PP després de l'aprovació del Pla Territorial Insular ha estat que començava una era de control i disciplina urbanística. Així ho ha anunciat repetidament el Conseller d'Urbanisme en entrevistes als mitjans de comunicació.
No podem jutjar el conseller per fets passats, perquè realment ell no hi era. Però és un fet que el conseller tot sol no podrà posar ordre en un tema on també hi tenen molt a dir els alcaldes del seu partit i els membres de la Comissió d'Urbanisme, entre d'altres. En tot cas, sabem ja que aquests anuncis de mà dura contra el desgavell urbanístic no és la primera vegada que es fan.

Diario de Ibiza, agost del 1995

Fets i retòrica a les relacions Catalunya-Balears

Fa anys que circula una anècdota, que costa de saber si és certa o no, sobre Gabriel Cañellas (l'ex-president del Govern Balear defenestrat per Aznar) i les relacions de les Illes amb Catalunya. Segons diuen, algú li va preguntar què pensava que tocaria fer si Catalunya s'independitzava d'Espanya. La seua resposta, sense pensar-s'ho, hauria estat: "nosaltres (per Mallorca/Balears) amb Catalunya".
L'anècdota il·lustra perfectament la paradoxa en la que cauen certes classes dirigents illenques a l'hora de gestionar el seu anticatalanisme cultural juntament amb la política d'interessos. A l'hora de la veritat, el discurs de "nosaltres el mateix que els catalans" (utilitzat actualment amb la reforma de l'Estatut i del finançament autonòmic) serveix igual per alimentar aquest anticatalanisme que per defensar els interessos de les Illes anant de la mà de la Generalitat en un tema tan delicat com el model d'Estat.
Per això, i a pesar de la retòrica més o menys superficial, no sorprèn que els punt d'acord (com en la reunió Govern-Generalitat d'ahir dimecres) siguin tants i tan freqüents. Vegi's també la versió d'El Mundo. Com passa sovent, no tenim la versió de Diario de Ibiza, que pareix que passa d'aquest temes.

Potser una altra prova d'aquesta perenne dissociació entre retòrica i fets són les declaracions del responsable de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Mentre al Principat de Catalunya creix la polèmica per la presència d'escriptors en llengua no catalana a la Fira de Frankfurt, per aquí ja tenen clar que no hi pinten res.

L'esquerra recela del pacte PSOE-PREF

Si bé de moment poc se n'ha dit públicament, existeix un sector de l'esquerra formenterera que censura el pacte del PSOE amb en Cándido Valladolid. De fet, les nostres fonts confirmen que si aquest acord no s'havia fet abans és perquè els regidors independents que varen dimitir hi estaven obertament en contra, tal i com s'ha insinuat des d'algun mitjà de comunicació.
El regidor del PREF és un polític molt mal considerat per la majoria de la població de Formentera, i hi ha qui considera que els socialistes han deixat de banda els compromisos electorals de transparència i regeneració democràtiques per governar a qualsevol preu. El nou equip de govern, que encapçalarà l'ex-alcalde Isidor Torres, ho tendrà difícil per guanyar-se l'aprovació dels sectors que desconfien tant de Valladolid i el que representa com de Bartomeu Ferrer i José Ramón Mateos, homes forts del PSOE.

Al mateix temps, la fi del projecte polític que representava la COP fa que el panorama polític quedi obert a qualsevol formació que aprofiti el buit, i que podria rebre el suport de la gent que no entén o no accepta el pacte del PSOE amb el PREF.

Els empresaris renuncien al diàleg sobre carreteres

El president de la PIMEEF, Mariano Riera, i el delegat de la Cambra de Comerç, Joan Tur Ripoll, varen plantar aquest dimarts els assistents al col·loqui sobre carreteres organitzat pel Club Diario de Ibiza. Com qualsevol lector del diari ha tengut ocasió de comprovar, la seua presència estava anunciada des de feia dies. Tot i així, no va ser fins el mateix dia de l'acte que la PIMEEF va enviar una comunicació als associats dient que mai no s'havien compromès a anar-hi i que no tenien intenció de participar-hi. La no compareixença del delegat de la Cambra no tenia una explicació tan clara, però s'especulava que probablement els dos organismes empresarials s'havien posat d'acord per no participar al col·loqui.
Aquesta actitud contrasta amb les crides al debat i el consens que aquestes entitats varen fer al seu moment en un manifest a favor de "millorar les infraestructures" que els organitzadors varen recordar durant l'acte. Un acte que al final es va acabar convertint pràcticament en un monòleg dels antiautopistes.

També hi ha qui presumeix de BIC

A diferència d'alguns, que presenten recursos i impugnacions contra qualsevol intent de protegir elements patrimonials de la seua propietat, l'hotel Torre del Mar presumeix de la protecció del Molí de la Punta, que es troba al costat de la piscina de l'hotel. Fins i tot, els responsables del Torre del Mar varen regalar als Príncesps d'Astúries un document on es parlava d'aquest molí i del fet que havia estat declarat BIC el 2003. Pel que sembla, el propietari va afirmar que el molí és un element distintiu de l'hotel. L'hereu de la corona espanyola, segons la mateixa versió, li hauria contestat que s'hi havia fixat des de l'avió i que era molt polit.

L'informe del PTI i la fal·làcia dels drets aquirits

A continuació reproduïm un paràgraf de l'informe jurídic del PTI (elaborat pel Consell i publicat juntament amb la documentació del pla), que discuteix la noció de drets adquirits, molt utilitzada per l'equip de govern del PP a l'hora de justificar determinades decisions polítiques:
"la concepción dinámica de la estructura jurídica urbana impide hablar de derechos adquiridos en el sentido clásico del término, a tenor de reiterada jurisprudencia (sentencias [...]) al decir que frente al plan no existen derechos adquiridos o que frente a la actuación del ius variandi los derechos de los propietarios no son un obstáculo impediente, ya que el plan puede afectar a terrenos ya ordenados, bien para conservar su situación urbanística, bien para modificarla, por lo que prescindiendo del grado de desarrollo de la planificación, su sola existencia no impide la posterior modificación"
Tot i no ser un exemple de llenguatge assequible per a persones sense coneixements jurídics, el raonament és prou clar: els drets adquirits no existeixen quan es tracta de modificar les normes urbanístiques.

Pressionen per rebaixar els nivells de català a Vila

Eivissa Confidencial ha pogut corroborar amb més d'una font que funcionaris de l'Ajuntament de Vila pressionen l'equip de govern per aconseguir una rebaixa dels nivells de català exigits per treballar a l'administració municipal. Pel que s'explica, l'ofensiva contra la política lingüística ha obtingut prou suport al comitè de personal per tal d'oficialitzar la demanda. L'origen de la petició no està del tot clara, però alguns la situen a l'àmbit de la policia local.
L'Ajuntament de Vila va aprovar els vigents requisits lingüístics per fer-hi feina no gaire després que el Pacte accedís al poder l'any 1999. Segons algunes fonts, la normativa de Vila va ser aprovada fins i tot abans que la del Govern Balear, que ja ha estat derogada pel PP. La petició té el suport d'algun regidor progressista, però no es considera probable que s'arribi a acceptar per part de l'equip de govern en el seu conjunt.

Ses Castellones: "Donde dije digo, digo Diego"

L'antiga Comissió de Patrimoni (ara integrada amb la d'urbanisme), va desestimar la destrucció de la casa pagesa de ca ses Castellones a la seua primera reunió durant el govern del Pacte i en un parell d'ocasions més. Els arguments es basaren en un informe tècnic del Consell que destacava la seua importància dins el conjunt històric de Sant Ferran. Ara que s'ha tornat a tractar el tema, l'autor d'aquell informe ha dit que es pot tombar perquè està en mal estat i així consta en l'acta d'una reunió a la que ha tengut accés Eivissa Cofidencial.
El funcionari és el mateix que va dir en un informe que les 22 tombes de la necròpoli rural d'època romana trobades a les obres del segon cinturó de ronda no mereixien la pena ser conservades. Pareix que pertany a la categoria de tècnics que té una especial capacitat per fer informes favorables a la voluntat dels polítics de torn.

D'aquesta manera, es pot dir que el PP no només ha autoritzat l'enderrocament de la casa pagesa, sinó que l'Ajuntament de Formentera ha anul·lat, amb el vist-i-plau de la CIOTUPHA, el Pla Especial de Sant Ferran aprovat per la COP.

Les ficades de pota del conseller Diego Guasch

Ens conten que Diego Guasch, fill de l'alcalde de Santa Eulària i Conseller de Transports, es va ficar no fa molt en un embolic poc edificant. La història, pareix que ja prou escampada, comença amb un funcionari del Consell que, exercint les seues funcions d'inspector de transports (i acompanyat com és habitual de la Guarida Civil), va multar un camioner per no tenir o no portar la preceptiva tarjeta de transport. Després va resultar que la sanció afectava un bon amic del partit que governa el Consell (el PP).
Aquesta persona va cridar després el conseller per veure si el tema es podia arreglar. Segons sembla, Diego Guasch hauria cridat un funcionari per demanar-li que la multa fos retirada, i la resposta obtinguda fou que no tenia cap inconvenient en fer-ho si li donava l'ordre per escrit (si fa no fa la forma de dir que no quan es tracta de cometre una il·legalitat). Vist que no podia complaure el seu amic per aquesta via, el conseller ho hauria intentant també posant-se en contacte amb la Guardia Civil, amb el mateix resultat.

Aquest rumor, no exactament anecdòtic, vendria a confirmar que les pràctiques d'amiguisme segueixen funcionant pel Consell. Però també té un element de novetat: alguns funcionaris pareix que han deixat d'acatar tots els dictats dels polítics de torn. Una cosa que sens dubte no és aliena al caràcter inexpert de la majoria de membres de l'equip de govern.

El bisbe arriba entre protestes

El nou bisbe d'Eivissa va ser ordenat dissabte entre crítiques del col·lectiu d'homosexuals i transexuals i queixes pel seu origen valencià. En el primer cas, es tractava de la lògica resposta a les seues afirmacions en una entrevista publicada a la premsa. En el segon, l'origen és més misteriós: uns pamflets signats per un grup autoanomenat "Catòlics Conciliars d'Eivissa", d'origen totalment desconegut.

Segona desfilada de les banderes parroquials en dos dies

Ultimen una moció de censura a Formentera

Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, és molt probable es presenti de forma imminent una moció de censura contra l'alcalde de Formentera, Juanma Costa (PP). Pel que ens diuen, no és una moció de censura simbòlica de l'oposició sinó que es basaria en un pacte previ entre el PSOE (formalment la COP) i el PREF de Cándido Valladolid. Per tant, estaríem parlant d'un canvi d'aliances del regidor del PREF, que comportaria a la vegada un canvi de govern a l'Ajuntament.
La moció es podria presentar en el transcurs de la setmana que vé, una vegada que el PSOE i el PREF hagin acabat de pactar el repartiment de càrrecs.
El clima polític de l'illa està bastant enrarit des que varen sortir les primeres notícies d'irregularitats urbanístiques a l'entorn familiar de l'alcalde. Cándido Valladolid ha amenaçat en diverses ocasions amb retirar el suport a l'equip de govern, però fins ara no pareix que s'hagin près seriosament els anuncis.

Es cou la primera crisi important del "tripartit"

El "tripartit" que governa l'Ajuntament de Vila (PSOE, EU i ERC) podria enfrontar-se a una crisi abans de gaire si no es resolen aviat les diferències sobre la reordenació del port. Des de fa setmanes no hi ha novetats sobre el tema, però aquest dissabte ens confirmen que se celebrarà una important reunió. Es tracta d'una assemblea convocada per Esquerra Unida, però oberta a sectors independents propers al tripartit.
La reunió hauria de servir per fixar la posició definitiva de la coalició d'esquerres sobre les diferents alternatives de reforma de les instal·lacions portuàries. D'entrada, es preveu que aquesta posició serà contrària al projecte de l'Autoritat Portuària de fer una enorme plataforma aferrada al dic de Botafoc. No només això, sinó que també es podria escenificar un forta discrepància amb la posició del PSOE, que s'inclina per beneir aquell projecte a canvi d'algunes contrapartides (tant econòmiques com en forma de cessió d'espais a la part interior del port).

Però és un acte dedicat als prínceps o al nou bisbe?

Segurament no és tanta l'expectació, però la remor sobre el viatge dels prínceps no ha aconseguit eclipsar l'arribada del nou bisbe, que serà ordenat aquest dissabte. La coincidècia ha portat a alguns a preguntar-se, irònicament, si realment no hi haurà hagut una confusió entre els dos actes. Tot això arran de la presència i la preeminència que el Consell ha atorgat a les representacions de l'Església catòlica.
Algun diari ho han dissimulat prou bé, convertint les "agrupaciones de parroquias" del programa oficial en "diversas agrupaciones". Però el protocol del Consell és del tot eloqüent sobre el tipus d'acte que s'ha fet: "Seguidamente Sus Altezas Reales (...) saludan a las agrupaciones de parroquias (Alcalde, sacerdote del municipio y obreros mayores con las banderas de las diferantes parroquias de cada municipio) en el siguiente orden: Formentera, Eivissa, Santa Eularia, Sant Antoni, Sant Josep i Sant Joan. [Únicamente ofreceran la mano los que esten en primera linea de saludo]".
Per entendre'ns, els prínceps saludaran només una autoritat civil per municipi (l'alcalde) i després el capellà i un nombre de representants de l'Església igual al nombre de parròquies. Els regidors estan tots situats en segona línia i acompanyats exclusivament per una quantitat variable de capellans i obrers (representants parroquials) que a alguns municipis iguala la de regidors.

Alguna altra maldat que circulava, en referència a la presència de l'Església i els elements més estrictament folclòrics dels actes, és la pregunta de si per les visites Alfons XIII fa devers un segle, o la del dictador Franco, s'havien organitzat actes gaire diferents.

Bernat Joan diu que no l'han convidat

Ens arriba a través del diari electrònic E-noticies, que publica una carta oberta de l'eurodiputat eivissenc, que el Consell s'ha oblidat de Bernat Joan a l'hora de fer les invitacions protocolàries per als actes dels prínceps. De la seua lectura es dedueix que la carta ha estat escrita pensant en els diaris locals, que suposam que faran el que creguin convenient amb ella (Diario de Ibiza no la publica ni hi fa cap referència a l'edició de dijous).
La carta insinua que si l'haguessin convidat és possible que hi hagués assistit, fent referència a la seua trobada amb el rei d'Espanya al Parlament Europeu. La resta de representants institucionals del seu partit, tots ells de menys rang protocol·lari que Bernat Joan, varen comunicar ahir que no assitirien als actes, la qual cosa indica que a ells sí que els havien convidat.

L'ecologista que es rendeix davant Matutes

Diario de Ibiza treu aquest dimecres en portada un nou escàndol relacionat amb les pedreres i el PTI. Acompanya la informació el tema de la compra de finques a la zona de s'Espartar, on hi havia un projecte per obrir una nova pedrera. El que no explica és que la persona anònima que ha venut a l'empresa del Grup Matutes és precisament la que havia liderat la lluita (exitosa fins a l'actualitat) contra la instal·lació d'aquesta pedrera i contra la de Cas Capità.
La persona en qüestió era una coneguda militant ecologista, ex-dirigent d'Els Verds, que pel que sembla ha tirat la tovallola i se'n va de l'illa. En aprovar-se el PTI i el projecte d'autovia a Sant Antoni fins i tot va intentar reactivar les mobilitzacions, tement-se el que pareix que pot passar. Amb la seua retirada (comprensible des del punt de vista humà), la modificació del PTI, la compra de les finques del voltant i el compromís de no denunciar imposat als venedors, les possibilitats que finalment es pugui obrir la frustrada pedrera de s'Espartar són cada vegada més elevades.

Val la pena dir que, tot i la seua militància ecologista, aqueta persona va tenir una enganxada important amb el Pacte de Sant Antoni quan la varen denunciar per unes obres il·legals. Segons ens expliquen, hauria construït una casa nova amb una llicència per fer un annexe a la que ja tenia (úniques obres que aleshores admetia la llei dins ANEI).

EU i ERC voten contra el PSOE, per variar

Després de rebre durant mesos crítiques per no desmarcar-se del PSOE en temes d'interès per a les Illes Balears i Pitiüses, els grups d'Esquerra Verda i Esquerra Republicana varen deixar ahir tot sol el PSOE, votant a favor del jutjat de Formentera. Fins ara, tots els partits s'havien omplit la boca del tema en campanya electoral, però a l'hora de la veritat el jutjat propi per a l'illa acabava sempre desestimat pel partit de govern (fos el PSOE i PP). De fet, ahir va tornar a ser rebutjat pel govern de torn, però la falta de majoria parlamentària va permetre que s'aprovàs la proposició del PP.

Antich intentarà posar ordre al PSOE i les carreteres

Francesc Antich, secretari general del PSOE de Balears, vendrà avui dimarts a Eivissa per intentar posar ordre a la posició del partit sobre els projectes de carreteres del PP. Pel que sabem, la idea de fer la visita va sorgir de la reunió que Antich tengué amb una representació de la Plataforma fa cosa d'una setmana. Durant aquesta trobada es va posar de manifest la manca de suport efectiu del PSOE eivissenc a la lluita dels antiautopistes. De fet, Roque López (que era present a la reunió) va haver d'escoltar alguns retrets per aquest motiu.
Els representants de la Plataforma varen quedar satisfets del resultat de la reunió, per entendre que a partir d'ara Antich els tendrà més en compte a l'hora de negociar el nou conveni de carreteres amb el PP. També hi havia satisfacció després de la trobada que hi va haver amb el diputat d'Esquerra Republicana Agustí Cerdà (de la qual els diaris no varen donar cap informació). Cerdà s'hauria compromès a mantenir la pressió sobre els socialistes per assegurar-se que el govern central no acceptarà pagar els projectes del PP per a les autovies de l'aeroport i Sant Antoni, impulsant iniciatives parlamentàries en aquesta línia.

No s'esperen actes contra la visita dels prínceps

Les fonts consultades per Eivissa Confidencial asseguren que a Eivissa cap grup no ha organitzat cap acte de protesta contra la visita dels hereus de la monarquia espanyola. Les mateixes fonts diuen que el més probable és que algunes de les persones convidades als actes (en especial els regidors nacionalistes i republicans) es limitin a no assitir-hi, però sense fer remor. També pareix que s'ha descartat la realització d'algun acte simbòlic de la Plataforma "No Volem Autopistes" aprofitant l'amplíssima cobertura informativa de la visita.
A Mallorca, per contra, s'estan fent multitud d'actes i manifestos republicans, que començaren ja a finals de la setmana passada. Aquest dilluns, per exemple, hi va haver a la Universitat de les Illes Balears una "Diada contra la monarquia" organitzada per estudiants. A la tarda, es va realitzar una concentració a la plaça de l'Ajuntament de Palma, que reuní una cinquantena de persones a pesar de no estar autoritzada.

Concentració anti-monàrquica a Mallorca

El Consell va encobrir l'alcalde de Sant Josep

Segons ens expliquen, la sentència que ha obert les portes a la imputació de la comissió de govern de l'Ajuntament de Sant Josep estava en mans del Consell des de feia temps. No obstant això, ni es va ver pública ni es va posar en mans de la fiscalia malgrat els indicis de delicte que hi havia en el cas. Només quan el GEN la va conéixer a través de terceres persones es va acabar fent pública. A partir d'aquí la fiscalia en tengué coneixement i començà a treballar d'ofici en la imputació de José Serra i els seus companys.
Varen ser els ecologistes els que denunciaren les obres fa devers 10 anys. Com ha passat en d'altres ocasions, l'Ajuntament no va fer res. Un parell d'anys més tard, durant el govern del Pacte, el GEN presentà novament una denúncia contra les obres, ara davant el Consell. Llavors va ser la institució insular que ho va dur als tribunals. La sentència va arribar quan ja governava el PP i la varen amagar en un calaix.

Virtudes Marí fa el ridícul una vegada i una altra

La cap de l'oposició a l'Ajuntament de Vila, Virtudes Marí, va tenir dues entrepossades considerables la setmana passada, i ja no són les primeres. El seu agressiu estil d'oposició va quedar en evidència novament per les declaracions fetes sobre dos dels temes de portada d'aquests dies. La patinada més evident va ser la carta publicada als dos principals diaris carregant durament contra l'equip de govern de Vila pels problemes amb la descàrrega de combustibles. Tot això el mateix dia que el president de l'Autoritat Portuària (també del PP, i destinatari dels elogis de la regidora popular a la carta esmentada) declarava amb contundència que la resposabilitat de la crisi era de l'empresa CLH.
L'altra situació compromesa va venir per la seua "preocupació" per la querella dels propietaris de Ses Feixes, només tres dies abans que el jutge la desestimàs amb una sonada estirada d'orelles als que l'havien presentat. Sens dubte Virtudes Marí, advocada de professió i coneixedora dels temes urbanístics, no podia ignorar que la querella no tenia cap possibilitat de prosperar i que era pur xantatge a l'equip de govern.

D'altra banda, no podem més que expressar la nostra sorpresa pel fet que allò que nosaltres ja havíem publicat fa un mes, i que constituïa, en paraules del director de Diario de Ibiza una estratègia "auténticamente repulsiva" per part de CLH, no hagi estat denunciat pels polítics fins que la crisi ha arribat a nivells de màxima gravetat.

Treballen per fer un nou partit a Formentera

Des que el PSOE va anunciar que es presentaria en solitari , el panorama polític de Formentera no ha deixat de posar-se interessant. I no necessàriament per la polèmica sobre les obres presumptament il·legals de l'alcalde, que també. Segons ens expliquen, pràcticament després que els independents abandonassin la COP, varen començar a produir-se reunions i treballs encaminats a la consolidació de l'espai polític que representaven.
Aquest espai, que alguns han anomenat el de l'insularisme progressista i d'altres senzillament l'esquerra del PSOE, es podria acabar articulant a través d'un partit local de nova creació. El partit el controlaria bàsicament el mateix sector que va inspirar la COP el 1999, i es preveu que podria ser un competidor seriós per al partit del diputat Mateos. També es diu que hi podrien participar els militants que ERC té a l'illa, la qual cosa comportaria amb tota probabilitat renunciar a presentar una candidatura en nom d'aquest partit.

La regidora "va a maig" amb el seu fill

No passa de ser una anècdota, que no té per què ser indicativa de res. Però ens arriba i ho publicam com una curiositat. El fulletó que contenia el programa de les Festes de Maig de Santa Eulària duia enguany un conjunt de fotos de balladors (només fadrins). La cosa no tendria més interès si no fos perquè un dels quatre al·lots de la portada és el fill de la regidora de cultura Anna Costa. És a dir, fill d'una persona que segurament té molta cosa a dir en l'edició del programa.

Programa de les Festes de Maig d'enguany

El PTI és protecció o destrucció, segons convengui

Les maniobres del president Pere Palau i el seu equip per vendre el PTI són meritòries. Es tracta de fer creure que l'ordenació urbanística que ha aprovat el Consell és la que realment l'interlocutor hauria volgut. Així, als agents de viatges alemanys se'ls explica que el PTI és protecció. Igual com a la Fira turística de Berlin s'explicaven algunes de les restriccions que conté la norma.
Al mateix temps, es fan reunions amb sectors afins pels pobles, si bé el temps dedicat a destacar les bondats proteccionistes del PTI és inexistent. Aquestes reunions tenen una altra característica: no són públiques. Els mitjans de comunicació pareix que només estan cridats a escoltar la versió proteccionista, de tal forma que fa l'efecte que les reunions dels pobles es fan per desmentir allò que surt als diaris.
Fa alguns dies, per exemple, es va fer una d'aquestes sessions a Sant Joan. Un dels temes que es varen explicar és que s'ha eliminat el blindatge de la cota 200 metres, de tal forma que en molts llocs ja s'hi pot edificar. És a dir, que la norma que regula "la protección de las cimas de las montañas" (tal i com es venia als alemanys) és en realitat una fórmula que representa menys protecció de la que hi havia, i així s'explica als afectats. Pere Palau també va explicar que totes les construccions il·legals d'una certa antiguitat es podrien legalitzar només pagant una penalització.

Què passa amb el Decret de Zones Humides?

L'octubre del 2002 el Govern Balear (en mans del Pacte) va posar en marxa la tramitació del Decret de Delimitació i Protecció de les Zones Humides de les Illes Balears. Pel que sembla, a falta d'un informe del Consell Consultiu no es va poder aprovar abans del canvi de govern. Ja des de l'oposició, l'ex-consellera Margalida Rosselló s'ha interessat diverses vegades pels plans del PP sobre aquesta norma. A principis del mes passat novament es va anunciar la presentació per part de'EU-Els Verds d'una proposició no de llei exigint al Govern que aprovàs el Decret.
No sabem com és d'habitual que els diputats anunciïn iniciatives que no s'han presentat, però en aquest cas a dia d'avui no consta la proposició com a tramitada a la web del Parlament. El que sí sabem és que la diputada d'Els Verds té una pèssima relació amb els d'Esquerra Unida. I també que la iniciativa podia resultar incòmode per als companys del partit a Eivissa, que votaren a favor d'un PGOU que no protegia íntegrament la zona humida de Ses Feixes. Potser és una mica agosarat, però hi ha qui troba que no és una coincidència i que la iniciativa deu haver estat avortada.

Malestar a Formentera pel tema de l'ermita

Dies passats es va difondre la notíca que l'Ajuntament de Formentera ha promès pagar el 100% de la construcció d'una ermita en honor a una verge molt venerada en un lloc concret d'Andalusia i que a Formentera té, almenys, 105 adeptes (els socis que té l'"Asociación Cultural Andaluza"). La polèmica a l'illa no s'ha fet esperar, especilament pel fet que l'Administració es disposi a finançar una contrucció religiosa amb sous públics, que a més es farà en terrenys municipals (que l'anterior govern municipal de la COP havia comprat per dedicar-los a usos públics).
Pel que sabem, els progressistes varen oferir facilitats per executar el projecte però es varen negar a pagar-ne el cost, al·legant que això no era cosa que les institucions poguessin o haguessin de fer. La decisió de l'actual alcalde de Formentera (PP) ha provocat un rebuig considerable, pel greuge que suposa la seua decisió envers altres confessions i col·lectius (hom creu que és impensable que una cosa així s'hagués fet amb una mesquita, per exemple). També s'ha de dir que la controvèrsia ha servit per alimentar certes actituds xenòfobes contra la immigració andalusa.

Una ex-consellera aspira a treballar a l'Ajuntament

La que va ser consellera de Benestar Social del Consell durant el govern del Pacte Progressita, Sofia Hernanz (PSOE), és una de les cinc aspirants que estan competint per col·locar-se a l'Ajuntament de Vila. En concret es tracta d'unes oposicions per cobrir dues places de lletrat amb categoria de funcionari. El tribunal està presidit pel regidor del Pacte Antonio Roldán i, a diferència del que és habitual en d'altres administracions, no hi ha cap altre membre de l'equip de govern entre els encarregats de la selecció.
Fa pocs dies, no sabem si amb coneixement o no d'aquest fet, El Mundo va aprofitar per repetir totes les crítiques que s'havien fet a la seua gestió. També recordaven que el 2003 va ser substituïda de la candidatura del Pacte a proposta del seu propi partit.

El jaciment romà va ser arrasat en temps rècord

La necròpoli romana no va durar gaires dies des que el Consell va aprovar la seua destrucció. Com es pot veure a la foto, no en queda res després del pas de les màquines. Hi ha qui troba realment una novetat el fet que la Comissió d'Urbanisme i Patrimoni (coneguda com CIOTUPHA) pugui haver estat capaç de certificar i notificar un acord amb només 2 o tres dies hàbils. Seria una mostra d'eficàcia sense precedents. És clar que no sabem si la constructora va esperar a rebre la comunicació oficial per procedir a la destrossa. El que pareix evident és que ningú va tenir la possibilitat de presentar un recurs contra l'acord que autoritzava la destrucció del jaciment.

D'altra banda, també ens comenten que l'actuació del Consell en aquest cas viola nombrosos preceptes del Reglament d'Intervencions Arqueològiques i Paleontològiques (articles 3, 11, 12, 18...), i en general tot el seu esperit.

Lloc on hi havia el jaciment arrasat

Un altre alcalde podria ser imputat en cosa de dies

Ens els propers dies es podria conèixer un nou cas d'imputació penal d'un alcalde del Partit Popular. Es tractaria del de Sant Josep, José Serra, si hem de fer cas als rumors que circulen amb molta insistència. El motiu de la causa criminal, segons les mateixes fonts, estaria relacionat aquesta vegada amb la concessió de llicències il·legals. No està clar quina de les causes concretes que hi ha obertes contra l'Ajuntament de Sant Josep seria la que podria motivar l'acusació, si bé es parla que és una de les relacionades amb Es Cubells.

IB3: La veu de l'amo

Aquest dilluns han començat els informatius del canal creat pel Govern de Jaume Matas. El caràcter governamental de la informació ha estat tan descarat que fins i tot el diari governamental El Mundo ha censurat la manca de pluralitat. Segons ells, el primer informatiu d'IB3 mereix un "sobresaliente en calidad" però un "deficiente en pluralidad", per l'absència de l'oposició i l'excessiva quota de membres del Govern.
Allò que no explica el rotatiu conservador és que el model lingüístic utilitzat ha estat del tot correcte. És a dir, que tot i els anuncis i declaracions d'intencions no s'han atrevit a fer servir registres lingüístics estrictament dialectals. De fet, segons el prestigiós lingüísta Gabriel Bibiloni, IB3 es mereix un primer aplaudiment per haver "arrancat amb un català perfectament normal, normatiu i correcte"

En el cas d'Eivissa, i com destacava un lector, el titol d'aquesta informació potser hauria de dur-nos a parlar del llinatge de la presentadora Esther Matutes. Evidentment els lligams de sang amb la família més poderosa del PP eivissenc no la inhabilita per presentar-se a una selecció de personal, però hi ha qui ja ha qüestionat en més d'una ocasió la seua professionalitat.

Les cares d'IB3 (www.diariodeibiza.es)

Nou èxit de la Plataforma malgrat el boicot mediàtic

No es pot dir que la portada de Diario de Ibiza d'aquest diumenge disgustàs a cap membre de la Plataforma Antiautopistes. Bàsicament per la cobertura donada a les crítiques dels arquitectes contra els projectes d'autovia, que qualifiquen com a "inadequades" i "negatives". En tot cas, no era només aquesta la notícia que esperaven llegir, sinó també alguna referència a la paella popular d'aquest dilluns al migdia. No hi era, ni en aquest ni en cap altre diari.
Per aquesta raó, els organitzadors del dinar es mostraven encara més satisfets per la resposta de la gent al nou acte reivindicatiu. En aquesta ocasió l'assistència va superar les 200 persones, moltes més de les que s'esperaven. Pel que sembla, es varen haver de parar diverses taules més a l'apressurada per tal de poder donar menjar a tothom que hi va anar. Costa de saber què hauria passat si els diaris s'haguessin dignat a treure-ho.

Un dels fets destacats era la presència de molta gent, joves i vells, que de cap manera es pot dir que siguin els habituals d'aquest actes. De fet, alguns d'aquests habituals es podien comptar entre els absents.