El PTI reconeix ara sòls urbans dins Ses Salines

La Norma 27 del PTI, que delimita les àrees urbanes, ha estat modificada sobre el que preveia el document provisional aprovat l'any passat. L'objectiu és donar cabuda als sòls urbans dins el Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera. La nova disposició es refereix a un informe de la Comissió Balear de Medi Ambient (el contingut de la qual creim que no és públic encara) que fixa els criteris segons els quals el PRUG de Ses Salines delimitarà els sòls urbans. Costa de creure que això no tenga res a veure amb les denúncies que va fer el Pacte sobre l'existència d'urbans dins el parc després de l'aprovació inicial del PTI.
El text nou (Norma 27.2.b) diu que també són urbans:
"Els terrenys inclosos en l'àmbit del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera que el Pla Rector d'Usos i Gestió, aplicant els criteris i les condicions que l'acord de la Comissió Balear de Medi Ambient de data 11.03.2005 estableix, delimiti com a sòl urbà en aplicació de l'assenyalat en la Disposició transitòria 1 de la Llei 17/2001, de 19 de desembre, de protecció ambiental de ses Salines d'Eivissa i Formentera i en l'article 55 del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals; quedarà fins a llavors suspesa la classificació dels sòls urbans definits pels instruments de planejament general vigent l'ambit dels quals es recull en la documentació gràfica del PTI."

Nota: l'article 55 del PORN de Ses Salines (BOIB de 4 de juliol del 2002) regula la "Divulgació cívica i escolar"

El PTI entra en vigor demà, 1 d'abril

El Butlletí Oficial de les Illes Balears publica avui l'acord d'aprovació definitiva del Pla Territorial Insular. Per tant, d'acord amb la Norma 4.1, la totalitat de les seues disposicions entrarà en vigor demà, dia 1 d'abril.


La vinyeta d'en Franky, fa uns dies (www.diariodeibiza.es)

L'hora de la veritat per als terrenys de Matutes

Fa un parell de setmanes el Conseller de Patrimoni, Joan Marí Tur, va aconseguir un altre gran titular anunciant que la Torre de sa Sal Rossa seria un centre d'interpretació de les torres de defensa. Però aquesta torre encara és propietat de Matutes i Fenaroli, així com els terrenys allà on es troba, perquè la famosa cessió/donació no s'ha consumat. I el Consell ja ha encarregat projecte de restauració a costa dels ciutadans, tot i que la llei diu que són els propietaris els qui han de mantenir els béns protegits en bon estat.
També és significatiu el fet que els diaris tornassin a referir-se als "terrenys cedits al Consell" quan tothom sap que és massa aviat per dir-ho. De fet avui es compleix el termini per arreglar amistosament el tema del 50% restant, que Fenaroli encara no ha acceptat cedir. Si no s'ha arribat a un acord l'empresa propietària dels terrenys s'haurà de dissoldre, i el resultat és difícil de predir. Una de les opcions és que les finques acabin subhastades.

Stella Matutes, especialista en informació privilegiada

Repassant els currículums dels consellers del PP es troben algunes curiositats. Per exemple, que José Torres (conseller d'Urbanisme i Turisme) compta entre els seus mèrits l'haver estat "Vicepresident 1r de la Federació de Karate de les Illes Balears". D’altra banda, Vicent Serra, aquell que es considera generalment com el més qualificat per la feina que fa és l'únic que té el currículum en blanc.
Però l'autèntica perla és sens dubte al currículum de Stella Matutes. Resulta que entre els destacats de la seua formació acadèmica hi inclou un seminari de formació complementària sobre ús d'informació privilegiada (insider trading) impartit per la Universidad Pontificia Comillas (coneguda també com ICADE, que és més neutre). Segurament hi haurà qui trobarà que s’escau bastant amb la persona que està constantment al centre de la polèmica per la confusió entre els interessos empresarials de la seua família i la gestió del Consell.

El conseller que havia de ser i pareix que no és

Conten que fins i tot membres del PP reconeixen que les expectatives dipositades en el conseller José Miguel Mayans (responsable d'Agricultura i Medi Ambient) no s'estan complint. Al seu moment es deia que era l'esperança blanca d'un equip de govern del Consell marcat per la falta d'experiència. Aquestes expectatives defraudades haurien fet que quan es triaven consellers no electes es rumorejàs que en nomenarien un nou d'Agricultura perquè l'àrea no estava funcionant bé.
Pel que fa a Medi Ambient, pareix que la conselleria ha anat vivint de rendes. És a dir, fent funcionar els projectes preparats pel Pacte la passada legislatura. Aquests projectes són bàsicament l'adequació de l'abocador (projecte que el PP va rebutjar en el seu moment i que ara ja està donant resultats), el Pla d'Emergència (adjudicat pel Pacte abans de deixar el govern, però presentat recentment pel PP com a cosa pròpia) i la restauració d'una pedrera de prop de Cala Tarida.

El projecte de restauració de la pedrera és també un bon exemple del bloqueig que exercien els ajuntaments del PP sobre els projectes del Pacte. Aquest en concret tenia ja l'aprovació del Govern Balear durant l'etapa progressista, però es va paralitzar perquè l'Ajuntament de Sant Josep no va arribar a donar la llicència. Quan "els seus" tornaren a manar, pareix deixaren de trobar-li pegues i el projecte està en marxa.

Algú necessita lliçons d'urbanisme

No sabem si els periodistes, els informadors dels periodistes o els redactors del PTI (la qual cosa ja és greu). En tot cas, l'urbanisme és una disciplina complexa, i advertim que nosaltres no sóm ningú per donar lliçons sobre res. Però tanmateix ens atrevim a publicar el que segueix, motivats per la confusió que s'ha generat aquests darrers dies amb la fixació de les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) a la norma territorial aprovada pel Consell. Bons exemples de la confusió són la notícia de dissabte a Última Hora sobre Ses Feixes (segons la qual el caràcter inundable en condiciona la urbanització) i els comentaris de Diario de Ibiza sobre els riscos naturals en sòl urbà.
Així doncs que és Es Prat de Vila si ja no és APR d'inundacions? Bona pregunta. Potser que ho expliquin els redactors del PTI o qui ha interpretat el seu treball per a Última Hora. Algú en definitiva s'ha inventat una categoria nova (la zona de risc que no és APR) suposam per permetre o fer veure que es permet urbanitzar la zona humida. I per què "El riesgo se detiene en el suelo urbano"? Aquesta és també bona, i la resposta seria òbvia si no fos perquè la primera versió del PTI estava mal feta i l'han hagut de canviar. En concret, les APR s'acaben (o s'haurien d'acabar) allà on comença el sòl urbà perquè es tracta d'una categoria de sòl rústic, segons les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT).

La policia entorpeix la marxa de la Plataforma

En una mostra de zel sense precedents, la Guardia Civil va multar ahir diumenge diversos participants a la marxa lenta de la Plataforma Antiautopistes, entre ells un dels seus portaveus. Segons pareix, el cos militar de polícia va fer un desplegament considerable, supervisat personalment per un dels seus màxims comandaments. Algunes persones asseguren que l'actuació de la Guardia Civil pretenia intimidar els participants, més que no assegurar la celebració de la protesta sense problemes.
D'altra banda, seguint amb la tònica habitual , el PSOE no va estar present oficialment a la marxa reivindicativa. De fet hi va haver qui es va queixar, irònicament, que els socialistes havien enviat la Guàrdia Civil en comptes d'una representació oficial. Cal recordar que les forces policials depenen de la Delegació del Govern, en mans del PSOE des que aquest partit mana a Madrid.


Foto de la caravana (Indígenes)

El PP protegeix Mallorca mentre urbanitza Eivissa

L'aprovació per part del Consell d'Eivissa del Pla Territorial Insular (PTI) comporta, entre d'altres coses, l'entrada en vigor de la reforma de Llei d'Espais Naturals aprovada a finals del 2003. Aqueixa reforma fa que a les Àrees Naturals d'Especial Interès d'Eivissa i Formentera siga possible fer-hi cases, a diferència del que passa a Mallorca i Menorca.
Per accentuar el contrast entre la política del PP a Mallorca i a les Pitiüses (allà no s'ha tornat endarrera la inedificabilitat de les àrees naturals decretada a l'anterior legislatura), només un parell de dies abans d'aprovar-se el PTI, el Govern Balear va iniciar la tramitació del PORN de la Serra de Tramuntana. Segons explicava Diari de Balears, aquest instrument d'ordenació protegeix cautelarment una zona de 62.623 hectàrees (el Pacte pretenia preservar-ne 85.000 però pareix que no ho va arribar a fer) que s'afegiran a les 13.981 que ja estan protegides a Balears.


Zona protegida de la Serra de Tramuntana (Mallorca)

Enllaç d'interés: Pla Territorial de Mallorca.

Josep Bargallo es felicita pels acords IB3-TV3

El Conseller en cap de la Generalitat, Josep Bargalló (ERC), es felicitava en un article publicat dissabte per l'acord amb el Govern de Jaume Matas sobre TV3. Es tracta del pacte que, com ja vàrem informar, sacrifica el Canal 33 (finalment només a part de Mallorca) i les emissions del Barça. L'article, publicat al diari Avui, diu que l'acord amb IB3 representa "un avenç democràtic", i es refereix també al Canal Euroregió assegurant que suposa "l'enfortiment de la llengua".

Matutes principal accionista de TUI, diu la premsa

Segons publica l'edició d'aquest dissabte del diari AVUI, el Grup Matutes ha esdevingut el primer accionista del majorista alemany TUI. D'acord amb la informació difosa pel diari, aquest seria el resultat de la venda d'un paquet d'accions de TUI per part del grup mallorquí RIU. RIU, Matutes i la CAM varen participar fa uns mesos en una operació que els va portar a formar part del nucli dur de l'operador turístic. Abel Matutes forma part des d'aleshores de la direcció de TUI.
La notícia, ratificada per altres diaris nacionals i internacionals, no acaba d'encaixar amb les dades conegudes fins ara sobre l'estructura de propietat de TUI. Segons les dades fetes públiques en el seu moment, Matutes es va fer amb un 2,9% de l'empresa, i no el 8,1% que ara se li atribueix. Tampoc consta que hagin adquirit accions fins a sobrepassar el 5%, cosa que la llei alemanya obliga a fer públic.

El nacionalisme antisocialista de "El Mundo"

L'opinió d'EL MUNDO sobre la informació segons la qual els ciutadans de Balears som els que més pagam i els que menys rebem:

Un clamoroso escándalo
"La visualización del cuadro que refleja porcentualmente las balanzas fiscales de las autonomías -con la excepción del País Vasco y Navarra: casos, sencillamente, escandalosos que perjudican al resto- no nos dice nada que no supiéramos, pero nos permite establecer algunas observaciones interesantes. En primer lugar, que Baleares es la primera contribuyente per cápita de toda España con nada menos un 42,1% por encima de la media nacional. En segundo lugar, que somos la autonomía que, con diferencia, recibe menos, un 14% menos que la media. En tercer lugar, que la autonomía que más protesta -Cataluña- está bastante alejada, tanto de Baleares como de Madrid: aporta un 17% menos que nosotros y un 16% menos que los madrileños. Cuarto, que buena parte de nuestro esfuerzo fiscal se va a las autonomías socialistas: Castilla-La Mancha, Andalucía y Extremadura, no a «Madrid». Quinto, que Canarias, gracias a sus ventajas fiscales aporta casi un 100% menos per cápita que Baleares. Y, sexto y como consecuencia de todo ello, que hay que corregir con urgencia este injusto e intolerable estado de cosas que el Gobierno de ZP ha agravado más aún al expoliarnos inversiones del Estado."

Llevat que no és cert que la situació hagi empitjorat significativament des que governa el PSOE (ja erem "expoliats" amb Jaume Matas de ministre), l'anàlisi és prou realista. No es pot deixar de veure sinó com una ironia que l'anti-socialisme de El Mundo els porti a posicions equiparables al nacionalisme.

La Plataforma actualitza la seua web

La pàgina web de la Plataforma Antiautopistes d'Eivissa ha estat actualitzada aquests dies. Els seus responsables han aprofitat per incloure-hi la convocatòria per aquest diumenge de Pasqua i informació d'especial rellevància per als propietaris afectats.

Què hi feien Roque i Roldan amb Joan Clos?

Aquesta foto creim que ja s'havia difós per aquí abans de néixer Eivissa Confidencial. Però ahir la tornaven a utilitzar a e-notícies per il·lustrar la pèrdua de popularitat de l'alcalde de Barcelona Joan Clos. Es tracta d'una foto del Carnabalona de Carlinhos Brown a la que també surten els regidors de Vila Roque López (actual lídel del PSOE pitiús) i Toni Roldan. La persona que ens la envia es pregunta què hi feien allà dalt en primera línia. És una bona pregunta i per això la publicam. Però la resposta tampoc la sabem (de moment).


Toni Roldán i Roque López amb Joan Clos (e-noticies.com)

El PTI fa el contrari del què hauria de fer

Si les Avaluacions d'Impacte Ambiental (AIA) serveixen per alguna cosa és per detectar problemes mediambientals i diagnosticar la manera de corregir-los. En el cas del PTI no està tan clar la utilitat que té, perquè alguns problemes els detecta, però després la normativa que s'aprova el que fa és consolidar-los i agreujar-los. En definitiva, es fa el contrari del que teòricament s'hauria de fer.
Possiblement el millor exemple el podem trobar al paràgraf 4.6.1 de l'AIA en relació amb la norma 11 del PTI. Diu la AIA: "La fuerte presión sobre el suelo rústico contrasta con el gran número de viviendas desocupadas existentes en la mayoría de los núcleos rurales [...] Al final lo que tenemos es una fuerte presión urbanizadora sobre el litoral y sobre el suelo rústico, que se dedican en parte importante a la oferta turística informal" (una manera fina de dir il·legal). En definitiva, que la forma d'afrontar el problema que han trobat és legalitzar-lo i fomentar la seua expansió. Finalment només el poder dels hotelers dins el PP ha aconseguit moderar els incentius per fer que totes les cases d'Eivissa es converteixin en petits hotels.

Illes "privades" per vendre

Aquest dies que a Eivissa es parla tant de protecció de la costa i de les àrees naturals, algú potser s'hauria pogut preocupar per la situació dels illots. Sobre els plànols aquests indrets estan dins el domini públic i són àrees de la màxima protecció, en què molt poca cosa està permesa (teòricament). A la pràctica en tenim almenys dos que no només són d'ús privat sinó que pareix que s'exploten econòmicament amb finalitats turístiques. Es tracta de l'illa des Bosc i Tagomago.
Una recerca per Internet ens retorna multitud de pàgines a les que s'anuncien "illes privades" per llogar i per vendre. I és difícil no trobar-hi "sa Ferradura" (Illa des Bosc) o "Tagomago", com per exemple en aquesta web, o aquesta altra. La realitat és que aquestes illes "privades" són escasses, especialment a Europa. Per això mateix destaca que una part tan substancial del mercat estiga a ca nostra. De fet, ens conten que el conegut diari Financial Times il·lustrava el passat cap de setmana una informació sobre illes privades amb una foto de l'illa des Bosc.

El Consell va ocultar la sentència sobre Ses Feixes

Quan divendres va sortir la notícia que els jutjats havien desestimat un contenciós contra el BIC de Ses Feixes, els diaris no varen donar a conèixer l'origen de la informació. Segons ha pogut saber ara Eivissa Confidencial la informació no va sortir del Consell, malgrat que la sentència té data del dia 3 de març i feia dies que la devien tenir. Pel que sembla, va sortir de l'entorn de l'ex-consellera Fanny Tur. L'ocultació de la sentència per part del PP ja té precedents en d'altres casos en què els tribunals han donat la raó a decisions del Pacte en matèria d'urbanisme i patrimoni.
En tot cas, Pere Palau es va afanyar a recordar que queden 5 contenciosos més contra la declaració de Bé d'Interès Cultural de Ses Feixes, donat la sensació que li agradaria que algun acabàs anul·lant la protecció de la zona. De fet és públic i notori que el Consell no compleix amb la seua obligació de defensar els actes dictats pel govern anterior. En concret, sembla que hi ha diversos jutjats que no haurien rebut l'expedient administratiu (val a dir que la Sala que ha dictat sentència favorable al BIC sí que el va rebre) a pesar d'haver-lo reclamat insistentment. També s'ha de destacar que és curiós que no s'hagin ajuntat tots els contenciosos al mateix tribunal, amb la qual cosa ens podríem trobar amb més d'una sentència contradictòria sobre el mateix cas.

El Consell s'ha desentès fins ara del futur d'aquest BIC, contravenint les disposicions de la Llei de Patrimoni que l'obliguen a vetllar pel bon estat dels béns patrimonials si els propietaris no ho fan.

La destrucció de Can Misses té connotacions delictives

La destrucció de la casa i el conjunt etnològic de Can Misses, denunciada pel GEN durant el cap de setmana passat, podria haver set delictiva. En concret, s'hauria pogut donar un delicte contra el patrimoni històric, que es castiga amb penes de fins a tres anys de presó i altres sancions addicionals. Donat que encara no s'ha aprovat definitivament el Pla General de Vila, única norma que en contempla la seua protecció real, pareix que els propietaris i executors de la demolició es podrien salvar de la pena.
En tot cas, ningú dubta que la finalitat de l'enderroc és evitar la seua protecció. De fet, si s'hagués arribat a consolidar el solar on està ubicat hauria quedat exclòs de l'especulació immobiliaria, tal i com s'estableix a la fitxa del PGOU.

IB3 treballant i funcionant sense permisos?

No hem trobat cap forma de verificar-ho directament, però ens asseguren que els locals de la nova radio televisió balear IB3 a Sant Rafel no tenen les llicències necessàries ni per funcionar ni per fer les obres que encara estaven fent fa molt pocs dies. Desconeixem si l'Ajuntament de Sant Anotni n'està al corrent. En tot cas, ja sabem que l'aplicació de les normes de disciplina urbanística no és el fort de les administracions eivissenques.

Santa Eulària segueix utilitzant toponimia il·legal

Al darrer nomenclàtor oficial publicat per l'Instituto Nacional de Estadística es pot comprovar que Santa Eulària és l'únic municipi eivissenc que encara no ha adaptat el seu nom oficial a la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears. Aquesta llei estableix que "Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana". A més del nom del municipi, que s'autoanomena "Santa Eulalia del Rio", els pobles de Jesús i Sant Carles consten en el mateix document de l'INE com "Nuestra Señora de Jesús" i "San Carlos".

Segons publicava fa un parell de dies Diari de Balears, a les Illes només hi ha tres municipis més en aquesta situació.

ENE també fa propostes de dubtosa legalitat

Si fa alguns dies explicàvem que el PSOE demanava l'impossible a les negociacions sobre el PTI, ara és ENE qui fa ben bé el mateix amb la plaça de bous. Segons avançava el bloc Indígenes i sortia publicat dijous a Diario de Ibiza, l'Entesa demana que s'urbanitzi el solar de l'antiga plaça de bous per tal de salvar Ses Feixes.
Sobre això un comunicant anònim ens explica (i fins allà on sóm capaços ho hem pogut verificar) que la Llei d'Expropiació Forçosa no permet que s'urbanitzi la zona. De fet, segons l'article 54.2 només es permetria un canvi d'ús dels terrenys expropiats sempre i quan es destinassin a una finalitat d'utilitat pública o interès social. Altrament els ex-propietaris tendrien dret a que se'ls retornàs el solar expropiat.

El dèficit fiscal, només un breu

Balears tiene la financiación por habitante menor de todo el Estado
"Balears presenta la financiación por habitante menor de todo el Estado (1.491 euros por habitante) y las transferencias corrientes suponen el 5,70 por ciento de los ingresos de la Comunidad (frente al 40,8 por ciento que implican en la media estatal), según el conseller. Ramis señaló que el incremento de la población entre 1999 y 2003 en Balears ha sido del 11,58 por ciento, por encima de lo que ha crecido la financiación por las competencias comunes, que ha sido del 9,34 por ciento."
Això és tota la informació que tenia Diario de Ibiza per oferir-nos sobre l'escandalós dèficit fiscal que pateixen les Illes Balears i Pitiüses. No per ser habitual deixa de ser sorprenent aquesta poca repercusió mediàtica del tema. De fet, ja fa temps que el PP i El Mundo lideren a la seua manera la denúncia del dèficit fiscal (només cal veure els discursos fets pel Dia de Balears o les informacions difoses pel diari afí al PP). Això és tan evident que Diari de Balears ha arribat a parlar del "nacionalisme popular".

L'única conclusió a la que arribam és que aquest tema és una qüestió partidista, i que els mitjans i opinadors afins al govern de Madrid i el PSOE no estan per denunciar la injustícia que patim en matèria de finançament.

Els diners d'ASI i el periple judicial del seu líder

L'edició mallorquina d'El Mundo està donant àmplia difusió als escàndols protagonitzats pel líder de l'Agrupación Social Independiente (ASI), Joaquín Rabasco. No està clar si obeeix a batalles intestines dins l'anticatalanisme o a l'ànim de perjudicar algun sector del PP concret, però el fet és que aquest diari dóna molta més cobertura a l'escàndol que cap altre. La informació publicada més recentment, basada en un informe policial, es refereix a quantitats importants de diners públics que varen acabar al seu compte personal.
Tot i ser un partit sense cap activitat o implantació a Eivissa, ASI va treure més d'un 2% dels vots al conjunt de l'illa fa dos anys. Tota la seua campanya es va basar en grans tanques publicitàries que incitaven a trencar la convivència lingüística. Potser ara que hi ha en marxa aquestes investigacions judicials sobre els moviments de diners del líder d'ASI seria l'hora de demanar-los d'on varen sortir els sous per pagar les esmentades tanques publicitàries durant mesos.

Joaquín Rabasco ja té antecedents penals coneguts, almenys des que va ser condemnat per un delicte de calúmnies.

Més indicis de partidisme en les expropiacions

El tema de la ronda de Zumos Naturales fa sospitar que el Govern del PP va mirar qui era el propietari de determinats terrenys o edificis abans de decidir el traçat de les autovies. Però no és l'únic exemple. També es poden veure solucions sospitoses en d'altres trams de la versió definitiva del projecte de l'aeroport. Ens conten que hi ha un cas particularment cridaner, que afecta un dels membres més actius de la plataforma.
Costa de creure que uns tècnics que demostren desconèixer la realitat de l'illa en el disseny que fan de les carreteres. Però pareix com si algú els hagués informat de qui era el propietari de l'hivernacle i la casa que hi ha al costat dret de la carretera, un tros abans del girador de Platja d'en Bossa. El seu propietari és Antoni Planells, Malalt, militant històric de l'esquerra eivissenca i ex-regidor d'Esquerra Unida a Sant Josep. Pareix que ell i la seua família es quedaràn sense pràcticament un palm de terra per a seguir guanyant-se la vida. I a més tendran autopista pels dos costats de la casa, de tal forma que hi ha qui diu que els deixen pitjor que si els fotessin la casa. Si no més, sabem que les que tomben les paguen.

Els estrangers decideixen com hem de dir-nos?

A la informació que citam més avall (Diario de Ibiza), hi ha una perla que mereix més que perdre's en la lletra petita. Segons Pere Palau, president dels eivissencs, els periodistes i touroperadors «me han preguntado por qué no erradicábamos de una vez por todas el nombre de Eivissa y usábamos sólo el de Ibiza». I es responia ell mateix dient que per fins turístics només existia "Ibiza".
Deixant de banda la formulació de la pregunta (ens costa de creure que ningú realment siga capaç de dirigir-se al màxim representat institucional de l'illa amb aquest menyspreu cap a la nostra identitat), la resposta diu molt del que fa el PP en matèria de turisme. No els va explicar que "Ibiza" era el nom que governants alients i hostils a l'illa ens havien posat i que la promoció d'Eivissa forma part de la recuperació de la nostra autoestima com a poble. Els va dir, (figuradament) "els que vostès vulguin amb tal que venguin turistes".

Vendran més turistes amb "tot inclòs"?

Els diaris locals parlaven ahir dilluns de les expectatives per a la propera temporada turística. Perspectivas de recuperación para el turismo alemán i Pere Palau prevé un incremento del turismo alemán para este año eren els titulars. Allò que curiosament no es comentava a les notícies és la forta correlació entre l'augment del turisme alemany i els paquets de "tot inclòs", cosa que sí explicava abastament Diari de Balears.
Pel que sembla, el fet que a Mallorca augmentàs dràsticament l'oferta de "tot inclòs" és un dels factors que explica la millora del turisme alemany allà i no a Eivissa la temporada passada. Tenint en compte que l'illa gran és la nostra principal competidora, vol dir això que els hotelers s'abocaran a oferir "tot inclòs" per competir al mercat alemany?

"Dones pageses" vs. "Mujeres progresistas"

Aquest cap de setmana es presentava l'Associació de sa Dona Pagesa, només uns dies després que se celebràs el Dia de la Dona Treballadora. L'associació estarà presidida per Cati Costa, una persona que ha exercit diversos càrrecs polítics de primer nivell en representació del PP. Encara que només Última Hora recordava això als seus lectors, és sens dubte una clau important per entendre per on pot anar l'orientació de l'entitat.
No sabem si la creació d'aquesta associació respon a la presentació en societat no fa gaire de l'Associació "Mujeres Progresistas". En aquest cas, el seu naixement va rebre el suport d'amplis sectors progressistes, en particular del PSOE. Val a dir que d'això se'n deriva un curiós contrast, susceptible de generar interessants lectures políques.

Pareix que ja funciona bé el sistema per introduir comentaris.

Més sospites sobre Matutes i les carreteres

Amb la notícia que el Govern del PP ha tret ja a concurs l'autovia de l'aeroport ha aparegut una nova sospita de possibles conflictes d'interès. En aquest cas, la qüestió és l'acceptació de les al·legacions a una empresa, mentre es desetimaven totes les altres (del Pacte, de la Plataforma, d'Esquerra Unida, etc), segons explicava Última Hora en exclusiva. L'empresa en qüestió és FCC Construcción SA. Allò que no es deia ni en aquest diari ni en cap altre és que Abel Matutes, pare de la consellera de carretres, és membre del consell d'administracicó d'aquesta empresa.
Aquesta sospita s'afegeix a les que ja existeixen amb un parell de solucions donades al traçat de les autovies (com a l'alçada de Zumos Naturales o la variant de Can Tomàs) o la compra de la pedrera de Cas Capità a mitges amb una constructora de carreteres per part d'una empresa del Grup Matutes.


Zona on es tombaran 4 cases per no tocar Zumos Naturales.

Maquillen el lamentable espectacle del PSOE

Diario de Ibiza il·lustrava dissabte la informació del trencament del PSOE i el PP sobre el Pla Territorial amb una columna resumint les peticions del PSOE. En aquest resum tot eren demandes la mar de raonables i progressites. Curiosament no hi havia cap referència a la petició d'augmentar al 20% les cessions de terrenys, que en un moment es va filtrar com una proposta estrella. Com ja va dir Eivissa Confidencial, aquest augment és inviable perquè viola la legislació bàsica de l'Estat. Així ho recollia també el mateix dissabte Última Hora en la seua informació. Diario de Ibiza feia referència a aquest tema a la lletra petita de la informació, però atribuïa la seua desestimació pel PP a què l'Ajuntament de Vila tampoc la complia.

Mateos, "diputado nacional socialista"

Divendres passat l'informatiu migdia de la COPE es feia ressò d'unes declaracions del diputat del PP Enrique Fajarnés en què criticava la feina del socialista José Ramón Mateos. La locutora va referir-se al "diputado nacional socialista" sense que donàs sensació d'estar tenint un lapsus (i en tot cas no ho va corregir).
És evident que qualsevol persona amb una mica de cultura política i històrica evitaria posar junts i en aquest ordre els adjectius nacional i socialista en una informació que no parli de Hitler o el seu partit. La falta de sensibilitat és evident, en qualsevol cas. Però es tracta d'un cas d'ignorància o mala fe?

Eivissa Confidencial arriba a 100.000 pàgines vistes

Durant aquest divendres esperam que el nostre comptador superarà les 100.000 pàgines vistes des del dia 10 de setembre de l'any passat. No fa falta dir que estam molt contents i agraïts pel constant creixement en qualitat i quantitat dels nostres col·laboradors i lectors.
Volem, tanmateix, aprofitar l'avinentesa per recordar que tenim un e-mail (e-confidencial@terra.es) que podeu utilitzar per fer-nos arribar qualsevol comentari, informació o suggeriment. També us animam a seguir escrivint els vostres comentaris a la part inferior de cada notícia. A partir d'ara, no serà imprescindible estar registrat: n'hi haurà prou amb seleccionar la tercera opció (Anonymous) davall el requadre del text.

Hi ha un problema tècnic que esporàdicament impedeix posar comentaris. Avisarem quan el problema estigui totalment resolt. Blogger.com demana excuses pels problemes.

Premi a l'excel·lència turística

Està clar que uns han de predicar amb l'exemple més que altres. Quan parlam de serveis turístics de qualitat, parlam de cuidar la nostra primera indústria i la principal font dingresos de l'illa. D'això n'és molt conscient el senyor Pedro Matutes, president dels hotelers, i així ho fa sebre cada vegada que surt als diaris. Clar que una cosa és la teoria i l'altra la pràctica. Conten que el Sr Pedro Matutes ha arribat a oferir una bonificació de 6.000 euros al cuiner que aconseguís fer els menús del dia (esmorzar, dinar i sopar) per menys de 3 euros. S'ha de dir, però, que cap cuiner va aconseguir fer tres menjades per 3 euros; només pogueren fer-les per 3 euros i 10 cèntims. Amb els preus que tenen els productes d'alimentació, un es pot imaginar les quantitats i les qualitats de les viandes que es poden fer per aquest preu.

La inexistent comunitat balear, en els detalls

Només és una anècdota però serveix perfectament per il·lustrar la falta de referents compartits dels ciutadans de les diferents illes. Resulta que el Consell d'Eivissa i Formentera fa cada any unes agendes per regalar, que almenys enguany es veu d'un quilòmetre lluny que són fetes i pensades a Mallorca. Sobretot en la selecció de dates significatives que es marquen al calendari. Per exemple, recull el naixement d'escriptors "balears" però el 10 de gener s'oblida que va nèixer Marià Villangómez (1913). També es destaca la Diada de Menorca (17 de gener), però s'obvia la d'Eivissa (8 d'agost). En canvi, després destaca dates que no tenen cap sentit com la data de la inauguració de la seu de la Creu Roja d'Eivissa.
L'agenda també demostra estar feta des d'un punt de vista polític molt concret. Per exemple, destaca la data que el PP va guanyar les eleccions espanyoles (1996) i no destaca el primer canvi polític balear (1999). I llavors la declaració de Ses Salines com a ANEI (PP) però no la seua declaració com a Parc Natural (Pacte). Nota a part mereixen els patrons d'Eivissa (dies de Santa Maria i Sant Ciriac): el més important que va passar aquells dies resulta ser una recollida de donatius a favor de l'Alzamiento i l'arribada d'un destructor de l'exèrcit feixista per "recuperar les Pitiüses".

Pel que fa a Formentera, cap referència a la data del repoblament, tot i que aquell dia no hi ha cap efemèride. La primera de l'any que mereix ser destacada, segons ells, seria la incursió dels "moros" a l'illa (1404).

Sorpresa pel nou conveni de carreteres de Madrid

El nou conveni de carreteres proposat pel Govern del PSOE, amb la intermediació de l'expresident Francesc Antich, preveu invertir 60 milions d'euros en el nou accés de l'aeroport i 63 milions en el "desdoblament" de Sant Antoni. Donat que aquestes xifres se semblen molt a les inicialment previstes pel PP (abans d'optar pel peatge ocult), hi ha qui es pregunta si realment el PSOE es proposa finançar els macro-projectes del Govern Balear i la consellera Matutes. ENE ja ho ha denunciat, tot i que el diputat Mateos s'ha afanyat a dir que volen fer el seu model de carreteres.
Pràcticament l'única novetat clara del projecte de conveni ofert per Madrid, tal i com explicava ahir Última Hora, és que serà Madrid qui adjudicarà els projetes a partir d'ara. Una cosa que també s'ha de dir que crida l'atenció, tot i que tal i com s'ha portat el tema no és sorprenent. Encara que potser sí el context i els actors: l'ex-president socialista treballant per retallar les competències del Govern Balear just quan s'està tramitant una reforma de l'Estatut que suposadamet les havia d'ampliar.

Ens hem oblidat de l'escàndol del Pereira?

L'any passat, quan es va signar el conveni de cessió del Teatre Pereira al Consell fins el 2017, Pere Palau va dir que no li costaria un euro a la institució que presideix. Pareix que no era veritat perquè la cessió es farà a canvi de la seua restauració. És més, el conveni diu que la restauració s'haurà de fer durant el 2005 i així ho va anunciar Joan Marí Tur, Botja. Però ara ja es parla del 2007, amb la qual cosa si la cessió prevista era curta (només 12 anys) ara es reduirà encara més. Això sense comptar els 25 millors dies de cada any, que els propietaris es reserven per a ells.
El cost de la restauració, curiosament, no s'ha fixat encara (falta fer el projecte) i se signa la cessió sense saber què costarà als contribuents. Ja hi ha qui sospita que ens costarà milions d'euros i s'haurà d'amortitzar com a molt en 10 anys (2007-2017). Perquè, també a diferència del que és habitual, una clàusula diu que la cessió és improrroglable. Bon negoci per als Matutes, per variar. Els ciutadans els pagarem la restauració del Teatre per una cessió que no val el que se'n pagarà.

El GAT rep ara de l'Ajuntament

Expulsats de l'Auditori de Cas Serres pel Consell, el Grup Amateur de Teatre (GAT) es va veure obligat a cancel·lar projectes i buscar algun nou local sense massa èxit. Recentment han estat treballant al Club Diario de Ibiza, però les instal·lacions els limiten les possibilitats.
Ara els toca rebre la bofetada de l'Ajuntament de Vila, que els imposa una sanció de 300 euros per violar el decret de remors. No sabem si se la mereixen o no aquesta multa, tot i que segur que no són els únics ni els que més. La imposició de la sanció no l'han comunicada directament al grup, sinó que sortia publicada al BOIB.

Històries de percentatges i corrupció

La maragallada del "tres per cent" també ha tengut el seu impacte a Eivissa. I no només de part dels que es pregunten (de forma cínica, humorística o seriosa) si algú cobrarà el 3% o més sobre els 500 millons d'euros que es malgastaran fent les autopistes. Aquest dimarts precisament tocava el tema de les comissions un article de Diario de Ibiza, comentat críticament pels nostres amics Indígenes.
Tot indica que el sainet català ha animat a moltes persones a explicar històries. I per aquesta via ens arriba una història, que pensam que podem comentar sense témer que algú ens posi una querella (si de cas, l'haurien de posar a tots els que en parlen pels bars i carrers de l'illa, que no són pocs).
És el cas d'un suborn del que diuen que en va quedar constància en unes gravacions. Totes les versions coincideixen en què l'objecte del suborn era una llicència d'obres dins el municipi de Sant Josep. Els actors, responsables municipals (segons les fonts es podria tractar bé de l'alcalde, el regidor d'urbanisme, l'arquitecte municipal o més d'un d'ells) i un conegut especulador. Si la història fos del tot certa, quedaria el dubte de si mai les cintes acabaran en mans de la justícia.

Curiosa manera de gestionar les fires...

Aquest cap de setmana se celebrarà la V Fira d'Alimentació i Hosteleria. La darrera edició diuen que la varen visitar 12.000 persones. Pareix l'empresa que gestiona el tema (depenent del conseller Diego Guasch) espera que enguany n'hi vagin més, però vol seguir fent veure que es cobra entrada als visitants. Com s'ho faran? Diuen que posant en circulació 25.000 invitacions gratuïtes i 1.000 entrades de pagament. Bona manera d'enganyar la gent.

...i de malgastar sous amb obres inútils

Fa devers un mes parlàvem de la rotona de Puig den Valls com un exemple de guillotines instal·lades fa poc. Ara ja ha desaparegut per mor de les obres del segon cinturó de ronda. Novament, i sembla que no és la primera vegada, un grapat de sous malgastats. En aquest cas les posaren l'estiu passat i varen merèixer fins i tot una inauguració. No ens queda massa clar perquè tot això si sabien que la rotona desapareixeria per mor de les obres que ja tenien previstes.

Ses Variades deixa en evidència a Roque López

El mateix dia que Xico Tarrés surt a tots els diaris dient que al PSOE no hi ha divergències ni problemes de "cohesió interna", els seus companys de Sant Antoni s'han encarregat de desmentir-ho. Amb el conveni que reclassifica el polígon de Ses Variades s'ha donat el cas més sonat fins ara de trencament de la disciplina de vot dins el Pacte. I en aquest cas la causa no té res a veure amb les diferències entre el PSOE i els partits petits, sinó amb els problemes de lideratge del PSOE.
Si diumenge el secretari general socialista deia que "la posición del Pacto en torno a este proyecto será unánime", dilluns Roque López quedava directament en ridícul per la divisió del grup municipal a l'hora de votar el projecte. I no només perquè la seua previsió no s'hagi complert. També perquè va ser l'executiva socialista que ell lidera la que va intentar fer replantejar el vot positiu que havia anunciat el Pacte. Al final el resultat no podia ser més clar: Roque López 2, altres socialistes 4. I el PP fregant-se les mans.

Difonen tesis racistes a Diario de Ibiza

Mesclar la política i la genètica és un negoci ben delicat. I si no, que li peguntin a l'ex-president del Partit Nacionalista Basc, Xabier Arzalluz, que va ser acusat de racista i de nazi per fer referències als seus discursos a tesis sobre els bascos que els experts en genètica no discuteixen. En canvi, pareix que poca gent s'escandalitza a Eivisa tot i ser relativament habitual trobar a Diario de Ibiza articles en què s'utilitza la genètica per fer arguments polítics. L'exemple més recent, aquest article que defensa la identitat diferenciada de les Pitiüses (en relació amb Mallorca i Menorca) en base a un estudi genètic de la UIB.
És el mateix estudi sobre l'ADN dels eivissencs que Mariano Planells ha citat repetidament a les seues proclames anticatalanistes publicades al mateix diari. Com si la nostra història genètica hagués de determinar sentiments i projectes polítics en ple segle XXI. De fet, defensar actualment que les identitats, el caràcter o la cultura dels grups humans van lligades a l'herència genètica es considera racisme, amb independència que es propugni o no la desigultat de "races".

L'Ajuntament fa temps que vol netejar Es Prat de Vila

Als membres del Pacte afectats per la querella del GEN contra les institucions i els propietaris de ses Feixes per permetre la seua degradació no se'ls veu massa preocupats. De fet, pareix que en general tenen la consciència tranquil·la pel fet que, diuen, fa temps que tenen una partida pressupostària prevista per netejar la zona humida.
Si no s'ha fet res, segons declararen membres de l'equip de govern a Última Hora, és perquè els propietaris no ho han permès. Encara que el cert és que no s'acaba d'entendre quin permís necessita l'Administració dels propietaris per tal de fer netejar abocaments que constitueixen, com a mínim, infraccions en matèria d'urbanisme i medi ambient.

Val a dir que al seu moment ens va cridar l'atenció que aquestes explicacions de l'Ajuntament només sortissin a Última Hora. No acabam de veure amb quin criteri periodístic es deixen de publicar les reaccions a una notícia de portada.

Matutes continua desfent-se dels hotels...

S'explica una anècdota molt il·lustrativa de la fe d'alguns eivissencs en Abel Matutes. Es tracta d'una conversa qualsevol en què un conta a un altre que en Matutes ha venut un hotel, o es refereix a un hotel que abans era seu i ja no ho és. La reacció de l'interlocutor és contundent: admet haver sentit el "rumor" però diu que "no és cert que Matutes s'hagi desfet de cap hotel". No es basa en cap informació concreta, sinó en què "Matutes no ho faria mai això". Se suposa que perquè sempre ha fet el millor per Eivissa i els eivissencs, i és impensable que els abandoni. Tot això per acabar reconeixent que "si fos veritat" seria un desastre i un mal auguri de proporcions enormes.
Ens ha paregut que l'anècdota contextualitza molt bé la notícia dels darrers moviments del polític empresari. Segons diuen, recentment s'ha desfet de la seua part d'un altre establiment hoteler a Eivissa. Es tracta (si la nostra informació és correcta) del Club Bahamas de Platja d'en Bossa. Allò que també és significatiu és que no l'hauria venut per invertir en un altre sector sinó que l'hauria canviat per la part que no tenia d'un altre hotel a l'illa italiana de Sicília.

Coincidint amb una baixada poc explicada del número de turistes alemanys, Matutes ha invertit recentment al macrotouroperador TUI. S'haurà de veure si l'operació té cap efecte en el nombre de visitants alemanys o simplement repercuteix a les butxaques de l'empresari, vist que el negoci turístic el fan cada vegada més els touroperadors i menys els hotelers.

...i fent tractes amb Fenaroli

Continuant amb la mateixa informació (que no hem contrastat directament però que prové d'una font prou fiable), també ens ha cridat l'atenció la identitat de qui es diu és l'altra part de les operacions empresarials: Massimo Fenaroli. Aquest empresari italià és el propietari del 50% dels terrenys que suposadament es volen regalar al Consell en una operació de resultat incert.
Per tant, tot sembla indicar que les relacions entre Matutes i Fenaroli no són tan dolentes o els acords tan impensables com s'ha fet veure. Si més no han pogut tancar un acord que no és aïllat, perquè segons diuen també hi ha hagut un intercanvi de les mateixes característiques en les propietats de dos hotels més del Grup Matutes (un d'ells el Club Med, construit al seu moment dins un estany de sa Sal Rossa).

S'aguditza la crisi del PSOE

El passat cap de setmana Diario de Ibiza informava que José Blanco, mà dreta del president Zapatero a la direcció del PSOE, feia "una visita oficial de dos días a las Islas con el objetivo de consolidar la posición de los socialistas en la sociedad y recuperar el gobierno de la Comunitat balear". Tant aquest diari com Última Hora varen publicar extenses entrevistes en què pràcticament no es tocava el motiu real de la seua visita: la crisi interna del PSOE eivissenc. En aquesta ocasió, era més informativa la notícia publicada per El Mundo, encara que incompleta i tendenciosa com sempre.
Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, els dos sectors enfrontats (el de Roque López i el de Xico Tarrés) han buscat recentment el suport de la direcció estatal del partit a les seues tesis. La divisió interna generada pel congrés de l'any passat està lluny de tancar-se, i Blanco no va aconseguir posar pau. De fet, va donar suport a la nova direcció elegida pels militants.
Darrerament molts dels moviments d'un i altre sector del PSOE es poden llegir en clau de conflicte intern. D'una banda, Roque López i els seus (efectivament marginats de les institucions locals) intenten portar el centre de gravetat de les decisions polítiques a les reunions entre partits. En aquesta clau s'han d'entendre les reunions del PSOE amb el PP per parlar del PTI o l'increment de reunions dels partits del Pacte. De l'altra, el sector de Tarrés i Campillo (que segueix controlant la política institucional) contraresta l'ofensiva amb una política de més diàleg institucional, amb nombroses reunions amb partits i entitats, per tal de fer evident que les decisions se segueixen prenent dins les institucions i no als partits.

Va votar Pere Palau en el referèndum?

Un parell de dies abans del referèndum sobre la Constitució Europea, la premsa va publicar que el president del Consell, Pere Palau, no seria a Eivissa per votar el dia 20 de febrer. En el seu moment es va dir que votaria o que ja havia votat per correu. Ara, fonts del PSOE diuen que un interventor del partit va poder comprovar que Pere Palau, contràriament a l'anunciat, no havia votat per correu. I sembla que tampoc ho hauria fet la Consellera Carmen Domínguez.

En el seu moment, ja vàrem donar compte del boicot del PP al referèndum, i dels rumors que asseguraven que algun alcalde del PP no havia votat.

El Govern del PP homenatja destacats franquistes

Durant l'acte institucional de celebració del Dia de Balears, el Govern de Jaume Matas va lliurar el premi Ramon Llull a més de 30 persones i la Medalla d'Or de la Comunitat a dos mes. Entre els guardonats hi havia una dotzena de menorquins, entre els quals destacaven tres ex-alcaldes franquistes. D'una banda, Gabriel Seguí (alcalde de Maó entre 1962 i 1971) i José Maria de Olivar Despujol (alcalde de Ciutadella per les mateixes dates) varen rebre el Ramon Llull. En el cas de Rafael Timoner, alcalde Maó del 1971 al 1974, li va ser concedida a títol pòstum la Medalla d'Or, la màxima distinció que dóna el Govern.

Desconeixem si la motivació del Govern del PP per donar-li a aquest últim una condecoració més important que als altres dos té a veure amb el fet d'haver ocupat un càrrec més alt dins el règim, en aquest cas el de "Procurador" de les Cortes franquistes.

"Sa Teva" tampoc no substitueix el Canal 33

Al final ni TV3 ni C33. A Eivissa no ens consta que el senyal de la televisió balear IB3 hagi tapat cap freqüència dels canals de la Generalitat. Des de fa alguns dies es pot veure la carta d'ajust del nou canal televisiu, acompanyada pel so d'IB3 ràdio. Però contràriament al que s'havia anunciat, el senyal de Canal 33 no s'ha vist desplaçat a cap dels dos repetidors principals de l'illa (desconeixem quina és la situació als emissors secundaris, però inicialment no hi havia previst cap canvi). Curiosament TV3 informava avui que la nova freqüència de Canal 33 a Eivissa seria la 38 d'UHF, però en realitat és la mateixa que tenia fins ara al repetidor principal.
És obvi per tant que la intenció del Govern de substituir TV3 i/o Canal 33 per la nova IB3 no serà una realitat a Eivissa (a Mallorca la situació és diferent, tal i com denuncia l'Obra Cultural Balear). Per cert que després de veure la campanya publicitària "Aquesta és sa teva", ja queden pocs dubtes que l'obsessió del PP era i és ocupar l'espai de TV3, altrament coneguda com "La Teva". En tot cas, a Eivissa el joc dialectal probablement acabarà convertint IB3 en la televisió dels mallorquins. Encara que ben mirat també pot ser que en el futur optin per fer promoció diferenciada i dir-li "sa teua".

Ens contaven recentment que fa algunes setmanes una persona que s'identificà com a assessora lingüística d'IB3 es va dirigir a l'Institut d'Estudis Eivissencs per tal de demanar informació sobre el "dialecte eivissenc". Pel que sembla els responsables de l'entitat ho varen trobar d'allò més divertit, i li varen fer entendre (d'una manera més o menys subtil) que ells no estaven per aquests jocs.