L'art d'anunciar projectes una vegada i una altra

Llegim avui a Diario de Ibiza que la Comissió de Patrimoni estudiarà aquesta setmana la protecció de Sa Graduada. Si no fos un tema relacionat amb Joan Marí Tur, pensaríem que el diari s'ha equivocat i ha publicat una notícia antiga. En concret de la setmana del 18 de juliol, que és quan el Conseller va anunciar que l'edifici ja estava protegit. Ara pareix que el tema fins i tot s'ha de tornar a discutir a la ponència tècnica.
De poc haurà vengut que la protecció de Sa Graduada no surti a l'Enciclopèdia com a mèrit de Marí Tur. La rehabilitació del Teatre Pereira i la Comandància Militar, que no tenen ni tan sols projecte acabat. El mateix dia que el Pacte ho denunciava, hi apareix just al costat l'enèsima foto amb el Conseller visitant l'interior del Pereira fent propaganda de la rehabilitació. Per cert que diuen que les obres començaran a principis del 2006, quan suposadament (si féssim cas dels anuncis anteriors) a finals d'enguany ja haurien d'estar acabades.

Altres exemples de Botja anunciant una mateixa cosa repetidament són la rehabilitació de l'església de Sant Josep o la restauració de la torre de la Punta de sa Gavina a Formentera, que ha sortit ja 4 o 5 vegades i encara no han començat les obres.

Sense notícies de Ses Feixes

Els diaris locals tenen dinàmiques tan confrontades que allò que és portada en un d'ells pot ser ignorat completament pels altres sense que aparentment passi res. Acaba de donar-se la situació amb la notícia que la versió definitiva del PGOU declararà sòl rústic el conjunt de Ses Feixes. Diario de Ibiza no n'ha dit ni una sola paraula, i serà interessant veure quan i com donarà la notícia aquest mitjà.
La protecció de Ses Feixes és un dels temes que ha generat més comentaris a Eivissa Confidencial des dels seus inicis. Darrerament la hipòtesi que el PGOU acabaria declarant sòl rústic el conjunt d'Es Prat de Vila era defensada per un nombre important dels nostres lectors.


Portada d'Última Hora divendres passat

"Les discoteques no són el problema"

La frase és de l'editorial d'un diari, però resumeix molt bé el discurs oficial sobre qualsevol problema que sorgeix relacionat amb la nostra condició d'illa de la marxa. Les solucions, diuen, "no poden centrar-se únicament en les discoteques". Tampoc el problema de l'urbanisme són els especuladors. El problema, com sempre, és que Eivissa és una illa on mai no s'ha fet complir la llei. La culpa d'això és evidentment de les institucions públiques, de les autoritats, que no exerceixen les seues funcions.
Ara diuen que volen modificar els horaris de les discoteques per tal de "rompre el ritme de la marxa". La notícia, per a molts, és que sembla que existeixen ordenances municipals que regulen els horaris. Ningú sap exactament què diuen, perquè mai no s'han aplicat. Però deu ser ver que existeixen. La Plataforma "No Volem Autopistes" ha demanat tantes vegades que es compleixin els horaris que la sensació general era que no n'hi havia.
Caos circulatori per accedir a les discoteques
Els diaris van plens de "caos circulatori a Ses Salines", embussos causats pels experiments de Cala de Bou i Port des Torrent, o per obres executades en ple mes d'agost. En canvi, el col·lapse circulatori que es produeix per accedir a les discoteques només surt perquè una turista el cita en una d'aquestes entrevistes estiuenques. Ningú explica, per exemple, que les coes que es formen per arribar a Amnesia arriben pràcticament al segon cinturó de Vila, més o menys a l'hora en què la discoteca ha decidit que començaria a cobrar per entrar.
Les drogues, un dia i un altre
Des que va morir el jove turista degut a una intoxicació per drogues pràcticament no es parla de res més. Ara tothom descobreix que a Eivissa hi ha drogues i que això és un problema. Però les discoteques no són el problema. Encara que sovent els camells que venen dins les discoteques ho facin amb el consentiment dels responsables de les mateixes. Encara que a alguna discoteca es pugui pagar la cocaina, igual que el wiski, amb targeta de crèdit. La hipocreisa arriba a tal punt que en aquesta illa tothom sap que allà on els cartells de "Prohibit consumir drogues en aquest local" són més visibles és on més probable és que es vengui droga. Passa més o menys com amb els cartells que diuen "les senyoretes que casualment hi ha al local no tenen res a veure amb la direcció de l'establiment" que hi ha a les cases de putes.

Més sobre el cost de l'autopista de l'aeroport

Ja es coneix el que es volen cobrar per cada vegada que passem per l'autopista de l'aeroport, que és el mateix que ens volen cobrar (també a nosaltres, a través dels nostres impostos) cada vegada que hi passi un turista. Les xifres les publicava fa un parell de dies el Butlletí Oficial de les Illes Balears. La tarifa per a cotxes és de 9,6184 cèntims per quilòmetre, i la de vehicles pesats de 15,3894 cèntims. En total, les empreses adjudicatàries (MAB i Ortiz) tenen l'expectativa d'embutxacar-se un total de 221.917.000 euros en 25 anys.
El Govern podrà cancel·lar el peatge a l'ombra
La publicació oficial de l'adjudicació de les obres (que es fa setmanes després que es fingís l'inici de les mateixes) també inclou el que s'anomena "preu de reversió". Aquest preu, que és el cost que tendria per al Govern la cancel·lació del peatge a l'ombra, s'estableix per als anys 5 i 8 de la concessió en 78.237.531 euros i 79.606.487 euros (respectivament).

Consellers que exhibeixen irregularitats

Dues entrevistes publicades pel diari Última Hora amb un parell de dies de diferència destacaven pel mateix fet curiós. Els protagonistes eren consellers del PP i en els dos casos sortien fotografiats en indrets caracteritzats per irregularitats urbanístiques relacionades amb ells. La primera era Carolina Torres, a la platja des Xarco, on son pare té un restaurant (l'únic que hi ha) que segons ens expliquen està dins zona de domini públic. L'altre cas era Joan Marí Tur, Botja, a la casa il·legal que es va fer a partir d'uns corrals a Sa Talaia (abans Parc Natural de Cala d'Hort) per damunt de la cota 200 i a zona de màxima protecció.
Les curiositats no s'acaben aquí, ja que tots dos entrevistats coincideixen en declarar-se partidaris dels llocs tranquils i que no estiguin massificats. Molt fàcil ho tendran els seus crítics per dir-los que és el govern del qual formen part el que afavorerix, amb la seua política territorial i turística, la massificació que rebutgen.

Fa dies que no treballen amb l'autopista

Es va fer molta remor quan suposadament començaven les obres de la nova carretera de l'aeroport. Però la Plataforma Antiautopista (que per cert ha actualitzat la web) ja va advertir que era una farsa. Malgrat que inexplicablement algun diari no ho va publicar, els moviments de terra es feren exclusivament a les finques que Matutes té a la zona. I no se sap si ja estan expropiades o potser només les ha cedit per als actes propagandístics relacionats amb l'inici de les obres.
La veritat és que fa dies que ja no hi ha cap màquina treballant. Varen fer una enorme explanada per tal que tothom que transita per les vies de l'aeroport i Ses Salines pugui veure el tamany que tendrà l'autopista (uns 80 metres, si feim cas de l'amplada que han deixat). Però tal i com s'esperava les màquines varen desaparèixer en poc temps. És bo d'endevinar que la raó per la qual no poden continuar és que el procés d'expropiacions no està tan avançat com deien.

Fins ara no hem vist que cap mitjà de comunicació s'hagi fet ressò d'aquesta notícia o hagi demanat explicacions als responsables polítics d'aquest nou engany a la ciutadania.

Democracia Nacional, grupuscle difícil d'ignorar

Una visita a la web dels ultres de Democracia Nacional ens permet comprovar que la seua delegació eivissenca hi té un protagonisme important. Tot indica, per les activitats de les que es dóna notícia, que són prou gent i bastant actius. Destaquen la notícia i les fotos de l'acte del Vuit d'Agost. La premsa possiblement s'estima més no donar-los cobertura, fent veure que no existeixen. Però a la vegada s'està ocultant el problema: DN és un grupuscle que comença a tenir capacitat d'alterar la convivència.

A la web dels neofeixistes també hi expliquen la seua participació a la Diada de Sant Jordi, que ja va ser objecte de comentari a Eivissa Confidencial.

Imatge de l'acte ultra a la Plaça de la Catedral

L’ADN, el racisme i la Universitat

És fàcil imaginar-se l’escàndol que es muntaria si algú, des d’una tribuna pública, argumentàs que els xuetes, els mallorquins d’origen jueu, no són mallorquins. Si a més a més la base principal de l’argumentació fos un estudi d’història genètica, és possible que li caigués una querella per incitació al racisme i l’antisemitisme. En canvi, a Eivissa es pot barrejar genètica i identitat sense que pràcticament ningú ho trobi estrany, especialment si es fa per anticatalanisme.
A dies de l’aniversari de la Conquesta Catalana de 1235, Mariano Planells hi torna. El columnista oficial de Diario de Ibiza afirmava “El ADN de los ibicencos no tiene casi nada que ver con los mallorquines ni, muchísimo menos, con los catalanes” i “Los ibicencos conservan poco rastro de unos hasta hoy proclamados orígenes catalanes”, tot això en base al mateix estudi genètic que diu que els xuetes tenen un ADN diferent de la resta de mallorquins.
Eivissa Confidencial ha trobat un resum divulgatiu de la tan celebrada investigació fet per la pròpia UIB. Com es pot comprovar fàcilment, l’estudi no diu que l’ADN eivissenc tengui menys a veure amb el de catalans que amb el de mallorquins. Això s’ho inventa el columnista. A més, tampoc afirma que s’hagi demostrat que l’ADN eivissenc té relació directa amb els fenicis. Simplement diu que “diverses hipòtesis podrien explicar la deriva genètica” eivissenca, i que la presència “base genètica cartaginesa” és la hipotèsi preferida dels autors de l’estudi, encara que només un estudi de l’ADN fòssil en bon estat de restes cartagineses podria confirmar-la.

Hem trobat un bloc que comenta aquest estudi genètic de la UIB en relació amb els estudis històrics. La seua conclusió és que les dades genètiques no desmenteixen les visions històriques, sinó que les reafirmen i complementen. En tot cas, ens atrevim a dir que sense Conquesta Catalana, avui aquest bloc no estaria escrit en català.

Inusitat interès per Narcís Puget

Possiblement sigui una casualitat, però l’agenda cultural eivissenca té dos exposicions en marxa amb fotografies de Narcís Puget. La curiositat és que en ambdós casos les organitzen institucions públiques i que aquestes són de color oposat. En el cas de l’organitzada per l’Ajuntament de Vila se sabia feia temps que s’estava organitzant, mentre que l’ogranitzada pel Consell al Molí den Simó s’ha conegut posteriorment. Les coincidències s’estenen al fet que la responsable de l’exposició municipal és Fanny Tur, mentre que el fons de fotografies de Narcís Puget que té el Consell es va adquirir durant l’etapa en què ella fou consellera.