Es confirma que la franja de Ses Feixes serà rústica

Eivissa Confidencial ha pogut confirmar que Xico Tarrés va afirmar dijous que la polèmica franja de ses Feixes de Talamanca serà rústica a la versió definitiva del PGOU. L'alcalde va dir-ho davant representants de les associacions de vesins de la zona del port, en presència del regidor d'urbanisme i dirigents del PSOE, Esquerra Unida i Esquerra Republicana. S'haurà de veure si aquesta notícia arriba mai a tenir un espai mínimament proporcional al que va obtenir la denúncia del PP sobre una suposada reclassificació en el seu moment.


Una versió anterior del PGOU ja contemplava que els terrenys fossin rústics.

Va ser durant aquesta reunió que els representants de l'equip de govern del Pacte també varen descartar que es pogués fer un vial per dins Ses Feixes. Alguna persona havia demanat que es fes aquest vial, al·legant que la franja no té valor ecològic o de cap tiups. Aquests dies, però, s'ha pogut veure en aquesta mateixa zona una petita colònia de martinets blancs (Egretta garzetta), una espècie catalogada pròpia de zones humides.


Fauna catalogada al costat de l'Avinguda Vuit d'Agost.

El Govern premiarà les associacions de propietaris

El Govern del PP prepara una convocatòria de subvencions per al manteniment i funcionament de les associacions de propietaris de finques rústiques i fomentar l'associacionisme entre aquests col·lectius. En aquest moments es troba a exposició pública l'Ordre de la Conselleria de Medi Ambient que regularà tot el procés (documentació disponible a la seu del C/ Murcia núm. 6).

Durant la passada legislatura les associacions de propietaris de finques rústiques varen ser un dels instruments més eficaços del PP per a fer oposició als governs del Pacte.

El PSOE demana l'impossible

Que les negociacions entre PP i PSOE sobre el Pla Territorial Insular no són res gaire seriòs és cosa sabuda. En general, tothom considera que no hi ha voluntat real d'arribar a cap acord i que les reunions són per quedar bé amb els sectors que voldrien un PTI consensuat. Així i tot, possiblement el PSOE ho ha deixat massa clar amb les peticions fetes al PP.
D'entrada és poc probable que el PP estigués disposat a augmentar la cessió de terrenys per a ús públic al 20%, com diuen que ha demanat el PSOE. Però és que en realitat això no és una cosa que el PTI actual reguli, ni podria regular-ho encara que hi hagués voluntat política. En efecte, la llei del sòl estableix que les cessions seran del 10% amb "caràcter de màxim" (article 14.2.c). El que podria fer una llei urbanística (i el PTI no ho és) és rebaixar aquest percentatge, però no pujar-lo.

Evidentment també hi ha la possibilitat que es tracti d'una patinada, i que en realitat hagin fet la proposta sense saber que era il·legal. Tant si és una cosa com l'altra, el cert és que no els deixa gaire bé davant els que es prenen seriosament aquestes negociacions.

Una carretera a Ses Feixes per acedir a Botafoc?

Una persona comentava aquest dimecres que finalment havia trobat una explicació versemblant al manteniment d'una franja de sol urbà a Ses Feixes des Prat de ses Monges. Segons deia, és possible que algú ja s'hagués plantejat en el seu moment la necessitat d'un nou accés a Botafoc per a canalitzar el tràfic cap a la nova plataforma portuària. En tot cas, la construcció d'una nova carretera precisament dins aquesta franja pot acabar sent inel·ludible si es trasllada a la zona del dic tot el tràfic marítim. Si més no, els vesins pareix que no estan disposats a acceptar que s'utilitzi l'Avinguda 8 d'Agost.
S'ha de dir que no tenim cap constància que l'Ajuntament s'hagi plantejat el tema en aquest termes. De fet, el manteniment de la franja de sòl urbà (que forma part d'un polígon més gros delimitat pel PGOU antic) pareix que és normal si es té en compta que simplement es respecta l'ordenació pre-existent. Una ordenació que es deia fa poc que el Pacte es plantejava modificar i convertir en rústics els terrenys en qüestió.

Franja urbana dins la zona del BIC de Ses Feixes

Els anys del Pacte segueixen sent una anècdota

En un moment donar algú del PP va dir que els anys de govern del Pacte quedarien només com "una anècdota". Durant els actes commemoratius del 25è aniversari del Consell ja demostraren què volien dir amb això quan varen evitar parlar de les competències arribades en època del Pacte, com agricultura o gestió de residus. Pareix que després de mesos segueixen aplicant la màxima, si hem de fer cas del que va passar a l'homenatge a Lina Bufí pels 25 anys de directora del Conservatori. Durant l'acte, el President del Consell, Pere Palau, va oblidar quan glosava la seua biografia, que Lina Bufí té la Medalla de Plata del Consell, distinció que li va donar el Pacte. A més, no hauria de ser una cosa tan fàcil d'oblidar, ja que és l'única dona que la té (si deixam de banda les medalles que es varen repartir pel 25 aniversari).

En una altra mostra de descortesia cap a l'oposició, Pere Palau va anunciar que "gràcies a l'equip de govern del Consell" Lina Bufí tendria el Premi Ramon Llull d'enguany, abandonant la pràctica de fer aquests anuncis per consens.

Confusió sobre la urbanització de s'Ullastre

La notícia segons la qual la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA) confirma que s'Ullastre és zona protegida ha provocat que el GEN els acusi de mentir en un comunicat que acabam de rebre. Segons el grup ecologista: "la protecció d'aquest indret desapareixerà en derogar-se el PORN vigent a la zona i l'àmbit de la nova figura de protecció no inclou aquest Pla Parcial".
La informació que tenim és que la CBMA no ha dit que la zona estigui efectivament protegida, i per tant la informació de Diario de Ibiza és incorrecta. L'acord de la comissió diu que el projecte d'urbanització de s'Ullastre "afecta de forma apreciable els objectius de conservació del lloc d’importància comunitària (LIC) ’CAP LLENTRISCA-SA TALAIA’ i causa perjudici a la integritat del lloc". Aquest llenguatge (en particular les paraules en cursiva) és exactament calcat al de l'article 6.3 de la Directiva europea que regula els LICs. Com que l'article obliga a protegir però no protegeix, hem de concloure que el GEN té raó en què el lloc no està efectivament protegit però qui menteix (o s'equivoca) és Diario de Ibiza.

La de s'Ullastre és una urbanització ubicada just al costat d'on es volia fer el camp de golf, i que l'Ajuntament de Sant Josep s'ha negat expressament a anul·lar quan ho ha reclamat el Pacte. Pareix que no hi ha gaires dubtes que els terminis de caducitat dels projectes fa temps que s'ha complert.

El Mundo continua fent campanya contra la llengua

Els amics d'El Mundo continuen la seua campanya contra la nostra llengua a propòsit del model lingüístic de la futura televisió balear. A la seua edició electrònica fan una enquesta que suposam que volia fer veure que la gent esperava que la política del Govern fos encara més hostil a la llengua catalana. Val a dir que el redactat de la pregunta hauria de fer caure la cara de vergonya a qualsevol periodista, per tendenciosa i manipuladora.
Diu: La televisión autonómica IB3 emitirá mayoritariamente en catalán, aunque una encuesta realizada por el Govern revela que al 41% de los ciudadanos de las Islas Baleares le gustaría que fuera bilingüe y el 32% se decanta por el castellano como única lengua. ¿Le parece bien que la TV autonómica IB3 sea abrumadoramente en lengua catalana? I allò més divertit de tot és que fins i tot amb aquesta pregunta responen sí 2 de cada 3 visitants de la pàgina.

D'altra banda, es veu que tampoc no varen rebre gaire bé el pacte entre el Govern Balear i la Generalitat sobre TV3. Almenys això pareix que volien deixar clar quan interpretaren l'acord com una concessió o una reculada.

Manipulació en forma d'enquesta

La CBMA posa condicions a l'autovia de Sant Antoni

Segons hem sabut avui, la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA) va estudiar el 25 de gener passat l'Avaluació d'Impacte Ambiental del projecte d'autovia Vila-Sant Antoni. L'acord de la CBMA va ser favorable al projecte, però imposant fins a 11 condicions al traçat del desdoblament. D'entre aquestes condicions destaquen les referències al compliment del Pla Director Sectorial de Carreteres (que ja s'ha denunciat des d'alguns sectors que no existeix) i a l'adaptació al respectiu PDS de les pedreres que s'utilitzin.
La CMBA també reclama que s'adoptin mesures per controlar les remors, que les passarel·les per a persones produeixin la mínima afecció ambiental, que es garanteixin tots els accessos a les finques existents o que s'obtenguin els informes preceptius de Recursos Hídrics per a l'àrea de risc d'inundació i de Biodiversitat per l'àrea riscs d'incendis. Finalment exigeix que els enjardinaments i plantacions siguen de plantes autòctones i que els murs laterals estiguen forrats de pedra seca.

El tema de les pedreres està damunt la taula com un dels més polèmics i políticament delicats, especialment des que la família de la Consellera de carreteres va adquirir a mitjes amb una constructora de carreteres la pedrera des Canal d'en Capità. En el moment d'aprovar-se el PDS de Pedreres aquesta instal·lació en concret no hi estava adaptada, però desconeixem si ha completat els tràmits de l'adaptació des d'aleshores.

El PSOE planta la Plataforma Antiautopistes

En el dia en què se celebrava el seu primer aniversari, el PSOE no ha enviat cap representació a l'assemblea de la Plataforma. A la reunió hi han assistit delegacions de la resta de partits progressistes i col·lectius ecologistes. Els presents han volgut deixar constància que no es donen per vençuts i s'ha acordat la realització de diverses accions de protesta. Fonts de la Plataforma han confirmat que havien transmès personalment la seua invitació a Roque López, secretari general dels socialistes.

Malestar per la política juvenil de Vila

Coses com la gestió del Casal de Joves i l'organització de les "Nits de Lluna" (en mans d'ASECAL, una entitat amb seu a Salamanca) o la política de subvencions no acaben de satisfer alguns col·lectius juvenils de la ciutat. En els darrers anys, la programació de "Nits de Lluna" ha ignorat per complet propostes i projectes presentats per entitats de llarga trajectòria com Ràdio UC. En concret, des d'aquest col·lectiu cultural s'assegura que el suport d'ASECAL i dels responsables politics a l'associasionisme i a les entitats juvenils independents de Vila és quasi inexistent.
Tot i així, pareix que s'està planejant la realització a mig termini d'una trobada de Consells de la Joventut del Pais Valencià, el Principat de Catalunya i les Illes Balears. Això malgrat que no hi ha manera que s'arribi a crear un Consell propi per a Eivissa i Formentera, tal i com alguns sectors esperen fa temps. Les mateixes fonts asseguren que si s'arriba a celebrar la trobada es pot donar una impressió falsa (maquillada) de la política de joventut que es fa.

El PP fa boicot al referèndum europeu...

Mentre Mariano Rajoy (PP) criticava durament el PSOE per la baixa participació al referèndum sobre la Constitució Europea, els militants d'aquest partit a Eivissa s'han dedicat a fer-li un boicot poc dissimulat. Totes les persones que han seguit el transcurs de la jornada electoral coincideixen en què el PP no ha mogut ni un dit per portar ciutadans a les urnes als seus feus tradicionals. Contràriament al que sol passar, no hi havia pràcticament interventors ni apoderats del partit, i en alguns pobles ni tan sols hi havia observadors informals. Fins i tot es diu que algun alcalde del PP ha faltat a la cita amb les urnes.
...i el NO obté la meitat de suport que a Madrid.
Tot i que segur que hi haurà interpretacions més benevolents, és evident que la campanya pel NO ha obtingut uns resultats pèssims a Eivissa i Formentera. Als dos llocs el percentatge de vots contraris a la Constitució ha estat notablement inferior a la mitjana de les Illes i a l'estatal. En el cas d'Eivissa, el 9,79% de vots negatius és la meitat que a Madrid i només es pot comparar amb Extremadrua i Canàries, els dos territoris amb més suport per al SI.

Anàlisi o profecia? Claus per entendre Diario de Ibiza

A continuació reproduïm un article publicat al setmanari El Temps per un dels periodistes més coneguts de Diario de Ibiza. Hagi de ser considerat una anàlisi rigorosa o una simple profecia (particularment quan s'afirma que el PP ho guanyarà tot el 2007, inclòs l'Ajuntament de Vila), no deixa de tenir el seu interès. Especialment perquè es pot donar per fet que el seu autor tendrà un paper destacat en tot el procés polític eivissenc d'aquí al 2007. És a dir, que està en condicions de contribuir, de forma conscient o no, a convertir la seua profecia en realitat.


Anàlisi de la situació política (El Temps)

Vila encarregarà un informe sobre Ses Feixes

L'Ajuntament de Vila està estudiant actualment les al·legacions sobre el nou Pla General presentades durant el període d'exposició pública que va acabar fa poc més d'una setmana. La quantitat d'al·legacions pareix que ha estat sensiblement inferior que a l'anterior exposició. Però aquesta vegada n'hi ha que són importants qualitativament, fins al punt que l'Ajuntament dubta ara de la legalitat d'alguns aspectes del PGOU, especialment el que es refereix a la urbanització parcial de ses Feixes des Prat de Vila.
No ens consta que l'equip del govern "tripartit" hagi renunciat a tirar endavant el projecte, però sí que hi ha por a que un tribunal pogués anul·lar-lo en un futur. Per això han considerat necessari buscar assessorament d'experts en urbanisme fora de l'Ajuntament. Si la informació que ens arriba és correcte, properament l'Ajuntament encarregarà a un professor universitari la realització d'un informe jurídic sobre l'actuació de Ses Feixes.

La Generalitat sacrifica Canal 33 i el Barça

El Conseller en Cap de la Generalitat i la Vice-presidenta del Govern han rubricat avui un conveni de recepció mútua dels respectius canals de televisió. L'acord permetrà que continuï la recepció de TV3 a totes les illes sense canvi de freqüències. Pareix que a canvi d'això, la Generalitat ha accedit a substituir el Canal 33 per IB3 a les illes d'Eivissa i Menorca. L'acord en aquest àmbit és provisional i requereix aprovació futura del Ministeri competent.
A més d'això, segons el Govern Balear, "en cas de col·lisió puntual d'interessos relacionats amb l'emissió, prevaldrà l'interès de cada entitat sobre el seu territori propi". Traduït: deixarem de veure el futbol per TV3 i haurem de mirar-lo per IB3 (es pot esperar que se suprimeixi també l'emissió de TVE2, igual que als altres territoris amb televisió pròpia). No ens sorprendria que els eivissencs i formenterers barcelonistes s'acostumassin a partir d'ara a canviar la veu del televisor per la seua emissora de ràdio preferida, especialment quan juguin Barça i Mallorca.

D'altra banda, no s'acaba d'entendre quin interès pot tenir la Generalitat en què es rebi a Catalunya un canal que pareix que serà majoritàriament en castellà i aznarista, si hem de regir-nos pels fitxatges que s'anuncien. L'última estrella, segons El Mundo, Carlos Dávila.

L'Ajuntament es queda sol en el tema del port

El projecte de l'Ajuntament de Vila per reordenar el port de la ciutat no s'ha consolidat com una alternativa real al que proposa l'Autoritat Portuària. De fet, el projecte recollit al PGOU (que proposa traslladar Ibiza Nueva al costat de la Marina i ubicar l'activitat comercial en el seu lloc) no ha recollit el suport esperat. Confirmat que no té al seu costat ni vesins, ni comerciants, o ecologistes, l'equip de govern pràcticament ja ha renunciat a defensar-lo.
Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, la posició dels dirigents de l'entitat que gestiona el port és que o es fa el que ells proposen (inclosa la plataforma i els dos molls nous a es Botafoc) o no es fa res. Però en realitat ens diuen que l'opció de no fer absolutament res senzillament no existeix. Per tant, si no es reordenàs el port l'aplicació de la nova normativa de seguretat sobre ports (que requereix controls semblants als aeroports) podria suposar una forta restricció de l'accés a la zona portuària de la Marina. Així, l'opció "no es fa res" esdevé en realitat una amenaça a la voluntat de vesins i Ajuntament mantenir o millorar la integració de la ciutat amb la mar.

"Prohibido el paso. Esto es propiedad privada"

Com si de la cançò de Pota Lait es tractàs, ens conten que Joan Buades, ex polític ecologista, no té cap mirament a l'hora d'engegar la gent de la finca que la seua dona té a la zona de la Torre des Savinar (a Cala d'Hort). Almenys això és el que va viure un grup d'escaladors que habitualment va per la zona i que feia escalada a uns penya-segats. Sense entrar a discutir si pot fer això qui no és legalment propietari o si realment no estaven en zona de domini púbic marítimo-terrestre (que se'n podria parlar) hi ha qui ho troba poc coherent amb la seua biografia política.
Els precedents existeixen, en tot cas, perquè pareix que fa temps la dona d'en Buades (propietària de la finca) col·locava cadenes per impedir l'accés a la torre de defensa, que també és seua. Sobre aquesta actitud sí que no hi ha cap dubte que és il·legal, ja que la Llei de Patrimoni diu que no es pot impedir l'accés als béns protegits com és el cas de la Torre des Savinar.

Allau d'expedients d'obres en sòl rústic

Des de finals de gener estan sortint publicats multitud d'anuncis relatius a expedients d'obres en sòl rústic a Eivissa. De fet, se'n poden trobar a la meitat dels números del diari oficial de Balears apareguts des del 25 de gener. En total, més de 30 expedients de diferent naturalesa. No tot són cases noves, ni tot són autoritzacions, però pel que es veu, la maquinària de concedir autoritzacions per contruir en les condicions establertes pel Pla Territorial Insular està en marxa i a ple rendiment.
Tot això passa després que per cap d'any es va publicar que el nombre de cases en sòl rústic autoritzades durant el 2004 havia baixat significativament. En el seu moment ja hi va haver qui va alertar que només era una qüestió burocràtica i que l'allau arribaria quan la Comissió d'Urbanisme es posàs a treballar.

No va ser Vicent Tur també deslleial amb el Pacte?

Diumenge es tornava a parlar a Diario de Ibiza del tema de les "deslleialtats" dins el Pacte, en relació a la substitució de Fanny Tur. I a nosaltres ens arriba la part de la història no publicada. Es diu que hi havia un acord "verbal" segons el qual Miquel Ramon aniria només al Parlament. Però la part de l'acord escrit que no s'explica és que el socialista Vicent Tur havia de renunciar al càrrec de conseller i no s'ha complert.
Sembla que la raó per la qual Vicent Tur havia de dimitir és que Pilar Costa no el volia a l'equip de govern, per les seues "deslleialtats" quan governaven. Tot era part d'un acord global de repartiment de funcions, que es discuteix si era vàlid en cas de perdre, però que és evident que va ser aplicat parcialment amb la dimisió de Fanny Tur com a diputada. Sigui com sigui ara mateix hi ha qui pensa que podria haver-hi una nova plaça de conseller/a de l'oposició si Vicent Tur renunciàs per quedar-se només de diputat. Fins i tot en un moment donat es va plantejar com una fórmula per solucionar el tema per part de la direcció socialista.

Per cert, que els partits del Pacte signaren també una clàusula escrita per evitar el transfuguisme que imposava la dimissió de tots els seus càrrecs si un partit abandonava el Pacte. Recentment el regidor d'ENE a Santa Eulària va incomplir-la clarament, i és curiós que ningú no els hagi fet cap retret.

Eleccions el 1970?

Els mitjans locals reproduïen dissabte el comunicat de l'agència oficial EFE en què es donava compte de l'atorgament d'una condecoració a Abel Matutes. Es tracta de la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Catòlica. El que no expliquen és que va ser Matutes mateix qui va signar el Decret que regula la concessió d'aquests honors quan ocupava el càrrec de Ministre d'Exteriors (que a més resulta que és per llei el Gran Canciller de la Orden). En tot cas, pareix que no hi ha cap ex-ministre que no tenga la distinció. És a dir, que realment no els distingeix gaire els uns dels altres.
El més divertit de tot, però, és el resum del currículum que hi havia a la notícia. Segons la versió publicada per Diario de Ibiza, el comunicat deia que el 1970 va ser "elegido alcalde de Vila". A més d'un li ha sonat una mica estrany això. Òbviament no diu qui va triar-lo, i probablement seria més apropiat dir que va ser designat , en aquest cas per la dictadura feixista del general Franco. Per suposat, tampoc li recorden que va haver de deixar el càrrec un any després per un escàndol politic de dimensions considerables.

Èxit de la Plataforma... a pesar de les pressions

La Plataforma contra les Autopistes va reunir centenars de persones a la seua torrada de diumenge, moltes més que la darrer volta. La torrada es va celebrar a l'explanada situada vora l'Hipòdrom de Sant Jordi, malgrat que el propietari havia rebut pressions del PP i el Consell perquè no la deixàs fer. Res de nou, però era un dels temes comentats pels assistents entre mos i glop.

Les webs del Conseller de Noves Tecnologies

Acaben d'estrenar la flamant pàgina, dins de la web del Consell, dedicada a la Feria INTEC: informática, nuevas tecnologías y electrónica. Tant la fira com la seua pàgina web tornen a destacar per no fer cap ús de la llengua pròpia d'aquesta terra, en el que sembla ser la tònica habitual al Consell del PP. Però això no és tot: la web també destaca per ser molt deficient des del punt de vista tècnic, amb la meitat dels enllaços mal fets o directament inexistents.
Quan hom accedeix a la pàgina principal troba una salutació de benvinguda del Conseller de Noves Tecnologies, Diego Guasch Díaz, famós per ser responsable de la web del PP que va ser haquejada amb ridícula facilitat fa uns mesos (tal com ja vàrem explicar a Eivissa Confidencial). Des d'allí podem accedir a apartats com Administración Electrónica, Programas educativos, Enlaces de interés, Microcharlas. Val a dir que, sense sorpresa, hem constatat que els enllaços d'interès són tots en espanyol menys un que és trilingüe (els programes educatius ni tan sols són accessibles). En definitiva, que novament hi ha qui fa el ridícul amb les webs, i aprofita per tornar a vulnerar lleis bàsiques com la de Normalització Lingüística de Balears o el propi Reglament del Consell, també en un àmbit tan sensible com són els recursos educatius o de lleure per a infants.

Si realment preocupàs la seguretat...

Més "guillotines" instal·lades des que estan prohibides.

El PP ja pensa en ampliar l'autovia de l'aeroport

Aquest dijous ha sortit publicat al diari oficial la declaració d'urgència de l'ocupació dels terrenys afectats per la construcció de l'autovia de l'aeroport, que es va acordar a la reunió del Govern Balear fa dues setmanes. El que es va acordar és, literalment, "Declarar -de conformitat amb el que estableixen l'article 52 de la Llei d'expropiació forçosa i l'article 56 del seu Reglament- la urgent ocupació dels terrenys afectats per l'expropiació a què dóna lloc el projecte Nou accés a l'aeroport d'Eivissa (clau CA-0013.03), així com dels terrenys i dels béns que puguin ser indispensables per a previsibles ampliacions del projecte de què es tracta". Tot això, abans de començar-la.

Expropiacions pel procediment "excepcional"
Com es pot veure als enllaços, el procediment d'urgència és, segons la llei, excepcional i ha de justificar-se expressament. Segons l'acord del Govern la raó que fa necessari l'ús del procediment d'excepció és que "la IMD de l'accés actual a l'aeroport satura la via i presenta un alt índex de perillositat per als usuaris. Es vol executar aquesta obra per dotar de més capacitat i seguretat el nou accés". Així doncs, un macro-projecte per raons de seguretat. Més d'un segur que es preguntarà, justificadament, què té això d'excepcional a Eivissa. (L'acord és susceptible de recurs).

Diumenge, torrada dels anti-autopistes.

El PSOE fa que dos independents se'n vagin

Si hi ha algun lloc de les Pitiüses on les candidatures unitàries de l'esquerra no han estat dominades pel PSOE, sens dubte aquest lloc és Formentera. Al grup municipal de la Coordinadora d'Organitzacions Progressistes (COP) s'ha donat especialment als darrers temps, després que el regidor José Ramón Mateos fos elegit diputat a Madrid pel PSOE i que Jaume Ferrer assumís el càrrec de portaveu a l'Ajuntament.
Quan el PSOE va anunciar no fa gaire que no volia continuar amb la COP, en realitat estava convidant els regidors independents a fer feina per ells. I com que les casualitats en política no existeixen, la dimissió simultània de Jaume Ferrer i Felip Portas s'interpreta com un "ja us ho fareu" per part seua. De fet, a aquests dos regidors se'ls considera com els més allunyats ideològicament dels socialistes. També s'ha de dir que eren els dos que més feina feien fins ara, amb la qual cosa el paper de la COP de cara al futur és una incògnita.

El PP tendrà més fàcil governar el Consell d'Eivissa

El diputat de la dreta de Formentera, Pep Mayans, ha presentat aquest dimecres una proposició no de llei demanant que Formentera s'independitzi del Consell d'Eivissa. La proposta, a pesar de la seua transcendència, ha estat presentada com una iniciativa de partit. Desconeixem si hi ha hagut cap intent de consensuar el tema amb les forces progressites de l'illa. Val a dir, però, que el fet de lligar-la amb la demanda d'un senador propi, una reivindicació que històricament ha defensat l'esquerra formenterera, li dona una certa aparença de transversalitat.
El vessant partidista de la iniciativa es veu reforçat pel fet que el president Jaume Matas s'ha afanyat a donar-hi suport. Tampoc és casualitat, tenint en compte que el PP seria la força més beneficiada de la situació, fent més difícil la recuperació del poder per a l'esquerra eivissenca. En efecte, la segregació faria que Formentera deixàs de decidir les eleccions i el que això comporta. Per entendre'ns, amb la reforma que proposa el PP, aquest partit hauria mantingut el poder al Consell d'Eivissa entre el 1999 i el 2003.

Pateixen per restes arqueològiques a Sant Josep

Les obres de l'església de Sant Josep avances ràpidament, i ja fa dies que han encimentat tota la nau central. Pareix que van a escarada per poder fer la inauguració el dia del poble. Diuen que per mor d'això segurament no s'ha fet cap excavació arqueològica, tot i que l'arqueòleg del Consell ha visitat les obres.
Fa alguns anys, concretament quan es feren les obres de restauració de l'església de Jesús, es varen trobar unes tombes però no es varen estudiar i es taparen immediatament perquè també s'havien d'inaugurar les reformes el dia del poble. Donat que l'existència de tombes és habitual a les esglésies eivissenques, es tem que en aquest cas pugui tornar a passar el mateix.

S'ha de dir que hi ha gent de Sant Josep que segueix molt emprenyada per les reformes de l'església. En concret, les declaracions que va fer el conseller Joan Marí Tur dient que la rajola actual era de "cuarto de bany", no feren cap gràcia.

Novament, el dilema entre negociar o plantar-se

Els partits de l'equip de govern de l'Ajuntament de Vila (un menys que la darrera vegada) es tornen a trobar amb un dilema a l'hora de respondre als projectes de l'Autoritat Portuària. Un dilema ben il·lustrat per les diferents informacions de dimarts a dos diaris. Diario de Ibiza interpreta que l'Autoritat Portuària va per lliure i El Mundo que està negociant amb l'Ajuntament. Qui diu la veritat?
És efectivament una nova ocasió en què s'hauran de decidir entre negociar o plantar-se. El fet és que l'Autoritat Portuària acabarà fent el que vulgui, però pareix que primer intentarà que l'Ajuntament beneeixi el projecte. En aquest context, el tripartit pot intentar aconseguir alguna millora a canvi d'acceptar un projecte que no vol, o simplement rebutjar-lo frontalment renunciant a introduir-hi millores. És la situació típica en què els partits poden compartir exactament les mateixes idees i tanmateix acabar barallant-se perquè uns són pragmàtics i els altres gent de principis.

També es comenta la curiositat que Marià Marí (portaveu del GEN) no va mostrar-se en contra de la plataforma de Botafoc quan va participar, en qualitat de vesí de la zona, a la ronda de contactes que va fer l'Ajuntament. S'ha de precisar, però, que el GEN sí que s'ha manifestat clarament en contra de l'ampliació.

Els diaris no recullen un desmentit de l'Ajuntament

Els dos diaris principals recollien en les seues edicions digitals de dimarts l'afirmació segons la qual el Pacte de Vila és partidari de suprimir el BIC de Ses Feixes. L'acusació provenia del Conseller de Patrimoni, Joan Marí Tur, recollint una frase d'una de les memòries del PGOU. Vegeu la informació de Diario de Ibiza i la d'Última Hora.
En canvi cap dels dos diaris es referia al desmentit fet pel regidor d'Urbanisme de Vila, Vicent Torres. Ens consta que el mateix dia ja havia dit en declaracions a la cadena SER (i no sabem si en algun mitjà més) que l'Ajuntament no tenia en absolut cap intenció de suprimir el BIC. No és que a les redaccions dels diaris siga obligatori escoltar la ràdio (cosa que és habitual, en tot cas), però el desmentit era prou rellevant políticament com per dedicar-hi almenys una línia dins la mateixa informació. No s'acaba d'explicar perquè ens fan esperar un dia més per llegir-ho.

Els problemes d'Ávila amb la UNESCO

Efectivament, això és Eivissa Confidencial, encara que la foto siga de la Plaza de Santa Teresa d'Ávila. L'interès del tema és que la plaça forma part de l'àrea declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La remodelació d'aquest espai ha generat molta polèmica, fins al punt que el Comitè de Patrimoni Mundial va obrir un expedient i ha tractat el tema almenys dues vegades. Com es pot veure en aquesta pàgina, el Comitè de la UNESCO va amonestar l'Estat espanyol i va demanar que es reconsideràs el projecte. Una de les queixes és que no varen informar la UNESCO del projecte amb caràcter previ, tal i com és preceptiu. Actualment s'està a l'espera que es faci una avaluació sobre l'estat de conservació del conjunt monumental per prendre una decisió a la reunió d'enguany.
En el cas d'Eivissa, es tem que el PGOU pugui causar problemes semblants. La Declaració de Patrimoni de la Humanitat inclou Ses Feixes dins la franja de protecció, i l'informe oficial de l'entitat consultiva hi fa diverses referències elogioses. De fet, s'estranya que no s'hagin inclòs plenament dins els béns objecte de la Declaració. També afirma literalment que "L'Ajuntament està decidit a resistir la pressió de l'especulació, que podria afectar l'àrea de Ses Feixes". Desconeixem si ningú ha posat en coneixement de la UNESCO el projecte del PGOU per a la zona humida.


Edifici de Moneo a la Plaza Santa Teresa d'Ávila

L'Institut perd una subvenció del Consell

Ens conten, i pareix que no sóm els primers en saber-ho, que l'Institut d'Estudis Eivissencs ha perdut una subvenció ja concedida pel Consell. Però no és un episodi més de la seua marginació ni el resultat de cap represàlia del PP. Aquesta vegada la raó és que no varen aportar tots els papers que havien de presentar en temps i forma. Evidentment pel Consell no ho lamenten gaire, i tampoc sembla que hagin ajudat a evitar que la subvenció s'acabàs perdent.

Parlant de "guillotines"...

Des que estan prohibides pel Ministeri, no només no les lleven sinó que les posen a les rotondes. Aquesta és de vora Puig d'en Valls, però també n'hi ha a Sant Antoni. Fins i tot pareix que hi dediquen inauguracions oficials.

Més gillotines instal·lades de poc

La denúncia contra Botja no està arxivada

Joan Marí Tur, Botja, va anunciar abans de Nadal que havien arxivat la denúncia del Pacte per les obres fetes a la seua casa de sa Talaia. També va dir que posaria una querella contra els que havien signat la denúncia, per haver-se demostrat que era falsa. Segons ens expliquen, però, a dia d'avui no hi ha cap constància oficial que la denúncia s'hagi arxivat. Evidentment no es pot descartar que l'arxiu s'acordi en els propers dies o setmanes. Però no sabem si el conseller va tenir coneixement "extraoficial" de la intenció d'arxivar la denúncia per part de la justícia o simplement s'ho va inventar.
Pel que sembla el mateix jutge va dir en declaracions a la ràdio que la possible prevaricació estaria prescrita per haver transcorregut més de 5 anys des dels fets (estam parlant de l'any 1998). En canvi el mateix no es podria dir d'un possible delicte contra l'ordenació del territori. En tot cas, si la raó per a l'arxiu fos únicament la prescripció (és a dir, que el tema no va arribar als jutjats a temps, tot i que Els Verds el va denunciar públicament en el seu moment) el conseller encara hauria d'explicar què hi ha de fals en els fets de la denúncia.

Per una regla de tres semblant, el pas del temps també hauria de produir la caducitat de la llicència que li va donar l'Ajuntament de Sant Josep, i que va desenterrar l'escàndol. Si la llicència que es va donar l'estiu del 2003 tenia una vigència de 6 mesos (prorogables per 6 més), no està clar per quina raó encara no s'ha declarat la caducitat de la mateixa.

El "tripartit" consensua la resposta al macroport

Els partits que encara conformen el Pacte, PSOE, EU i ERC (cada volta més coneguts com a tripartit), estan desplegant una intensa activitat per evitar que el tema de l'ampliació del port pugui escapar-se'ls de les mans. D'entrada, diuen que la pressió és menor que amb d'altre temes perquè la decisió final no l'ha de prendre l'Ajuntament ni cap administració del mateix color polític. Però ens comenten que tanmateix hi ha hagut reunions a diversos nivells per tal de consensuar una posició unitària.
Una repsosta comuna al projecte de l'Autoritat Portuària pareix que en aquest cas no seria difícil d'assolir, donat que el PGOU de Vila ja contempla una alternativa. Sigui quin sigui el resultat de tot això, pareix que tot just després del trencament d'ENE amb el Pacte el tripartit va coincidir en la necessitat d'anticipar-se als esdeveniments per tal d'evitar en un futur crisis com la del Pla General.

Campanya? Quina campanya?

Aquesta mitjanit passada ha començat sense pena ni glòria la campanya pel referendum sobre la ratificació de la Constitució Europea. El poc interès dels partits mateixos queda demostrat pel fet que la majoria ni s'han molestat en acudir a la tradicional aferrada de cartells. No cal dir que la cobertura dels mitjans de comunicació ha estat en línia amb aquest desinterès i alguns no li han dedicat ni una frase en les seues informacions de dijous.
Sobre els resultats del dia 20, tothom dóna per fet que la participació serà molt baixa. I per aquesta raó ningú no s'atreveix a fer una predicció sobre els resultats, encara que es dóna per fet que el "Si" guanyarà de molt. Les enquestes que s'han fet fins ara donen al Si un percentatge diverses vegades superior al "No". Per això han sorprès avui les dades publicades per Diari de Balears, segons les quals el "No" podria superar el 30% a les Illes.

El cas del molí de Ca n'Abel segueix embolicant-se

Fins fa un parell de dies no s'havia publicat al BOIB l'acord de la Comissió de Patrimoni (CIOTUPHA) que declarava la caducitat de l'expedient de catalogació dels molins aiguaders de Sant Jordi i Sant Francesc. Era dins aquest expedient que el Consell havia inclòs per a la seua protecció el molí de Ca n'Abel (Can Raspalls), que va ser destruït el 24 de novembre. L'acord de la CIOTUPHA de caducar els expedients de protecció va ser adoptat el 5 de novembre de 2003 però hi ha certa controvèrsia sobre la data d'efectivitat (hi ha qui diu que cal esperar a la publicació de l'acord al BOIB).
De fet, es desconeix si l'Ajuntament de Sant Josep havia rebut cap notificació de l'acord de la CIOTUPHA que declarava caducat l'expedient. Però en un Ple municipal l'alcalde va reconèixer que no havien atorgat cap llicència de demolició. Abans d'això ja s'havia tombat el safareig del molí, incomplint una ordre expressa del Consell. En aquest cas no hi ha dubte que la protecció estava en vigor. Per totes aquestes irregularitats (i alguna altra), es creu que el tema acabarà a investigat per la fiscalia.

ENE i ERC, pendents de les negociacions de Mallorca

L'Entesa Nacionalista i Esquerra Republicana segueixen amb expectació les negociacions que mantenen PSM (partit federat amb ENE) i ERC a Mallorca. L'existència de les negociacions per fer una coalició estable no és cap novetat, i de fet se n'ha parlat diverses vegades a la premsa mallorquina (més recentment, al Diari de Balears fa un 10 dies). Però ens expliquen que darrerament les negociacions estan en ment de la militància de les dues formacions nacionalistes d'Eivissa, sobretot des que ENE va abandonar el Pacte i es comença a pensar en el 2007.
Si s'arribàs a un acord de llarg abast a Mallorca, no resultaria fàcil a les direccions d'ENE i ERC-Eivissa de decidir què fer a les Pitiüses. Fins fa poc pareixia que les combinacions possibles per al 2007 no incloïen la coalició nacionalista. Ara hi ha qui mira cap a Mallorca i ho veu possible. Tot i així, pareix que les relacions entre els dos partits són manifestament millorables. Especialment des que durant la campanya de les darreres eleccions varen tenir alguna enganxada, com quan un militant d'ENE va reconèixer haver arrancat pancartes d'ERC.

Les NNSS fixaran un sostre de població superior a Vila

L'Avanç de les NNSS de Santa Eulària deixen per a un tràmit posterior la fixació de la capacitat de població derivada del nou pla urbanístic del municipi. Però això no vol dir que no tenguem indicacions de quin serà finalment el sostre de població. Segons els càlculs de l'Ajuntament fets per a complir amb les DOT, el sostre de població era el 1999 de 119.202 habitants (veure pàgines 23-25 de la Memòria).
Donat l'important creixement del sòl urbà previst a les NNSS, hauria de ser molt important la reducció de l'edificabilitat per tal d'evitar superar el sostre de població previst al nou PGOU de Vila. Això és així fins i tot en el cas probable que aquesta dada s'hagi de revisar a l'alça.

Segueix l'embolic amb les dades del PGOU de Vila

Diverses persones i entitats, començant per l'arquitecta municipal, han denunciat reiteradament que el sostre de població previst al nou PGOU de Vila està mal calculat. De fet, pareix que cap font de l'Ajuntament o l'equip de govern ha sabut donar una explicació convincent sobre les dades. Ens expliquen per situar les coses que les DOT reduïren només sòl urbanitzable. Per tant la reducció del sostre de població va ser idèntica a la capacitat del sòl desclassificat (en aquest cas uns 8.000 habitants).
En canvi, el nou PGOU redueix els volums d'edificació per a tot el terme municipal, inclòs el sòl urbà. És a dir, el sostre de població podria ser teòricament rebaixat en una quantitat molt superior a les 3.000 places del sòl desclassificat. Tanmateix la reducció fins a 87.000 persones és inversemblant si es té en compte que a moltes zones es respecten les edificabilitats del Pla antic. Conseqüentment, hem de concloure que les dades del sostre de població efectivament deuen estar equivocades.

A la taula següent, que explica la situació actual dels sòls urbanitzables del 1987, es pot veure també que els percentatges de sòl urbà i sòl rústic són correctes, malgrat que el GEN va dir que estaven malament.

Reclassificacions de sòl al PGOU

Les NNSS amplien més de 20 de zones urbanes

No són només els terrenys del tinent d'alcalde, de Cala Pada o de Jesús. Les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Eulària amplien els límits de més de vint zones urbanes del municipi en relació amb el Pla Territorial Insular aprovat pel Consell. Això representa increments de sòl urbà a la pràctica totalitat d'àrees consolidades del seu territori, incloent-hi tots els pobles, Can Negre, Ca Na Negreta, Cala Llenya, Cala Llonga, Es Canar, Ses Figueres/Puig Manyà, etc. També es reconeixen un parell de zones urbanitzables no previstes al PTI. En diversos casos, com al puig de sa Creu d'en Ribes (darrera el nucli de Santa Eulària), fins i tot s'envaeixen zones rústiques protegides.
Val la pena precisar que la informació no l'hem obtinguda a partir de la feina de cap regidor de l'oposició. De fet, desconeixem fins i tot quin va ser el vot del Pacte o de l'actual regidor del Grup Mixt al Ple que va aprovar aquest nou ordenament urbanístic. És improbable que el vot fos favorable, però certament el ressò mediàtic de la seua posició ha estat pràcticament nul fins avui.

No és necessari dir que la comparació de l'Avanç de NNSS amb el PTI que pretenia aprovar el Pacte encara és més escandalosa. Per l'interès històric que té, hem recuperat el mapa d'aquella primera versió del PTI. També podeu veure la versió de sols urbans i moratòries. (Nota: les imatges seran difícils de visualitzar si no teniu Internet de banda ampla)

Moviments a la feixa de Miquel Palau

Des que Eivissa Confidencial va publicar una fotografia amb un munt brutor a una feixa d'Es Pratet, es veu que algú ha vist la necessitat de posar ordre a la zona. Potser es volia evitar l'aplicació de la Llei de Disciplina Urbanística (o altres normatives que també sancionin l'abocament de residus), o simplement és que ho fan habitualment. El fet és que dilluns a primera hora del matí una màquina treballava al mateix lloc escampant o retirant la brutor.


Moviments a la feixa de Miquel Palau