Sense notícies de la remodelació del port

L'Ajuntament de Vila ha aprovat aquest dijous per unanimitat el projecte de reforma de l'Avinguda 8 d'Agost. Aquesta reforma feia temps que estava pendent, perquè de la seua realització en depèn el trasllat de combustibles al dic de Botafoc. Tanmateix, la configuració final de l'avinguda va lligada també i d'una forma important a la decisió sobre la remodelació del port. Per això mateix és curiós que el projecte s'hagi aprovat sense saber si hi hauran de passar camions o no, una qüestió que té els vesins en peu de guerra.
A dia d'avui, probablement la possibilitat de consensuar la solució als problemes del port entre l'Autoritat Portuària i l'Ajuntament (i entre els partits que governen Vila) estigui més lluny que fa algunes setmanes. Especialment des que l'informe elaborat pels experts de l'Institut d'Estudis Eivissencs va revaloritzar el projecte inicial d'ubicar la part important del tràfic portuari allà on ara hi ha el port esportiu Ibiza Nueva. Fins fa poc s'especulava que l'Autoritat Portuària forçaria la renovació de la concessió d'aquest port esportiu, impossibilitant de fet qualsevol alternativa que no fos la de fer les plataformes a Botafoc. Ara, però, aquesta decisió tampoc pareix imminent.

Els partits de l'equip de govern (PSOE, EU i ERC) valoren actualment l'opció de convocar algun tipus de debat ampli entre els sectors propers al "triparit" per tal de tancar la posició de l'Ajuntament, que encara dubta entre la bondat d'assumir el projecte de l'IEE o limitar-se a negociar millores al de l'Autoritat Portuària.

Comencen a contestar les al·legacions

Ens informen que el Govern Balear ha començat a notificar la resposta a les al·legacions presentades contra el projecte d'autovia Vila-Sant Antoni. La cosa més interessant potser d'aquestos escrits és que segueixen insistint que hi ha un conveni de carreteres vigent entre el Ministeri de Foment i el Govern Balear. S'ha de dir que el Ministeri ha anunciat en més d'una ocasió que havia denunciat el conveni antic. Tot i així, no ens consta que l'acord s'hagi arribat a publicar al BOE.
En relació amb la declaració d'urgència de les expropiacions aprovada recentment, pareix que la motivació que dóna el Govern és una mica més sofisticada que en el cas de l'aeroport, potser conscients del perill que els tribunals donin la raó als advocats de la Plataforma Antiautopista. En concret, se citava el fet que les calçades de tres carrils estan prohibides i una referència al Pla Sectorial de Carreteres, conjuntament amb la lletania sobre la seguretat. També es preveu per a aquesta obra la urgència d'expropiar terrenys per una ampliació futura.

D'altra banda, la Plataforma torna a convocar per aquest dilluns un acte reivindicatiu. En aquest cas es tracta d'una paella popular que se celebrarà a Sant Rafel.

Dilluns, paella popular de la Plataforma

Sobre l'anonimat dels comentaris:
Davant dels dubtes i preguntes que ens heu plantejat, volem aclarir el següent:
En principi, tècnicament no sempre és possible la identificació de les persones que escriuen comentaris a una pàgina d'Internet, encara que a través d’una investigació sofisticada es podria arribar a identificar l’ordinador utilitzat en una majoria de casos. Tanmateix, cap persona està legalment legitimada per a fer una investigació d’aquest tipus, si no és amb una ordre judicial prèvia. Una ordre d’aquest tipus només es dictaria quan fos necessari identificar l’autor d’un delicte (per exemple, en un cas de calúmnies), ja que les lleis protegeixen el secret de les comunicacions. Fins i tot en aquest cas, el fet que el servidor d'aquesta web es trobi en un país estranger seria un obstacle més per la identificació.
Per descomptat, els responsables d’aquesta pàgina tampoc no tenim forma de saber la identitats dels lectors o autors de comentaris, tant si estan registrats com si no. Per això mateix recomanam que els que vulguin escriure comentaris es registrin. D’aquesta manera sempre hi ha la possibilitat d'esborrar el que s’ha escrit. El fet d’estar registrat no va en perjudici del vostre anonimat, ja que si no voleu posar el vostre e-mail per registrar-vos podeu fer-ne servir un d’inventat o inexistent. En tot cas, Eivissa Confidencial no atendrà d'ara endavant sol·licituds d'esborrar missatges anònims, ja que no tenim forma de comprovar que qui ho sol·licita és realment l'autor.

El PTI permet els "magatzems" a tota l'illa

El PTI provisional aprovat l'any passat prohibia explícitament les casetes d'eines a tots els tipus de sòl, excepte en terrenys declarats ARIP o rústic comú. A més, en limitava les dimensions a 20 m2. En canvi, la versió aprovada definitivament fa cosa d'un mes no regula la construcció de casetes d'eines. L'informe tècnic explica que aquesta modificació obeeix al fet que aquestes edificacions ja estan regulades a la Llei de Sòl Rústic, que estableix un règim específic que "faculta su construction en toda clase de suelos y con independencia de las condiciones en cuanto a parcela minima y caracteristicas fijadas para el resto de construcciones".
Donat que l'autorització i les característiques dels magatzems dependran d'un informe de la Conselleria d'Agricultura, és evident que la discrecionalitat amb què es podran autoritzar serà important. No sabem si és aquesta la "flexibilitat" a la que es referien Pere Palau i els seus en explicar el contingut del PTI. El que sí que sabem és que si continuen podent-se fer cases amb permisos de "magatzem", com s'ha fet sistemàticament i de forma massiva durant anys, les restriccions que pugui tenir el PTI no tendran cap aplicació pràctica.

Es bo d'imaginar que no estarem molt a saber si aquesta serà la via que s'utilitzarà per permetre que continuï l'edificació incontrolada del sòl rústic, i en particular si es referien a aquests procediments fraudulents els dirigents del PP que prometien no fa gaire als propietaris de Cala d'Hort que es podrien fer cases, malgrat que els seus terrenys estan formalment protegits.

La caça de bruixes contra els arqueòlegs

La forma en què es va fer públic que el Consell ha autoritzat la destrucció de les restes arqueològiques trobades a les obres del segon cinturó no ha fet cap gràcia al Conseller de Patrimoni. En una nova mostra del seu tarannà, Joan Marí Tur convidava dilluns els arqueòlegs a abandonar la seua feina si no estaven d'acord amb les seues decisions, tot i que cap d'ells té res a veure amb la filtració dels informes.
Val a dir que el seguiment arqueològic de les obres, que va demanar la pròpia CIOTUPHA i estava al pressupost, va començar amb més d'un mes de retard i perquè es va denunciar la destrucció d'una cisterna púnico-romana que el propi conseller havia intentat vendre al Diari com que l'havien trobat.
El que no ha dit la premsa és que a l'acta de la ponència tècnica es parla de l'informe dels arqueòlegs però no es reprodueix i en canvi sí que es reprodueix el de Joan Ramon que beneeix la destrucció de la única necròpoli rural romana excavada que existia a les Pitiüses. La qual cosa està relacionada amb el fet que, digui el que digui el conseller, no hi ha cap precedent d'unes restes arqueòlogiques destruïdes contra el parer dels tècnics que dirigien les excavacions.

Per cert que els col·legues de professió de Joan Ramon no creuen que el fet d'haver aprovat la destrucció del patrimoni arqueològic durant anys el faci mereixedor del premi que ha rebut recentment. De fet, la distinció ha sentat molt malament entre alguns arqueòlegs, diversos dels quals havien estat marginats per la xarxa clientelar que l'arquitecte del Consell controlava. La situació sembla que només es va corregir breument durant el govern del Pacte, però ara tot torna a ser bàsicament igual.

Foto del jaciment que ja ha estat arrassat

Malestar a ERC-Illes per l'Estatut de Catalunya

La direcció nacional d'Esquerra Republicana va debatre apassionadament el redactat que proposaran per a l'Estatut de Catalunya que defineix Catalunya com a "nació". A la reunió en què es va aprovar, el líders d'ERC varen haver d'escoltar les crítiques provinents de la reprentació illenca a aquesta proposta, que consideren que incompleix la Declaració Ideològica del partit. Aquest document defineix oficialment la "Nació Catalana" com el territori que inclou "la Catalunya del Nord, a l'Estat francès; el Principat de Catalunya amb la Franja de Ponent, el País Valencià, i les Illes Balears i Pitiüses a l'Estat espanyol, i Andorra que té estat propi".
Pel que sembla, el primer esborrany del text agradava encara menys als militants illencs d'ERC. Aquests varen aconseguir millorar alguns aspectes, com les referències als Països Catalans, però no varen acabar satisfets amb el document final. L'acord es va prendre en absència del representant illenc més significat, l'eurodiputat eivissenc Bernat Joan, que no va poder assistir a la reunió.

Alguns sectors nacionalistes ja han començat a criticar aquesta posició, recordant al partit independentista que ha fet fins ara bandera dels Països Catalans.

No es podrà fer un projecte avalat per Santa Eulària

Entre els darrers acords publicats de la Comissió d'Urbanisme del Consell hi ha la denegació de la declaració d'interès general del projecte per fer un minigolf en sòl rústic protegit. El projecte contemplava que la instal·lació tendfria 18 forats, un quiosc-bar de fusta de 16 m² i un mòdul de serveis prefabricat de 7 m² (petit magatzem i banys públics), ocupant una superfície de 3.338 m² d'una finca situada a menys de 500 metres del mar.
Malgrat que el projecte incomplia diverses lleis urbanístiques, el Ple de l'Ajuntament de Santa Eulària va informar favorablement (per majoria) la tramitació de la declaració d'interès general. I ho va fer només dues setmanes després que la sol·licitud de llicència fos registrada a l'Ajuntament. El projecte era promogut per una empresa anomenada Golf des Riu en terrenys propietat del Sr. Vicente Noguera Guash.

El "boato" del PP ja dobla el del Pacte

Durant el govern del Pacte, la legislatura passada, el PP va criticar amb insistència el nomenament de càrrecs de confiança i el que anomenaven "boato". Actualment tothom sap que ja hi ha més càrrecs de confiança que no en la legislatura progressista, inclosos diversos familiars del president Pere Palau. Eivissa Confidencial ha pogut saber ara que les partides pressupostàries d'enguany per publicitat i protocol (el "boato") ja superen en més d'un 200% les gastades pel Pacte.
Concretament, els darrers pressupostos aprovats pel Pacte (2002) dedicaven 59 milions de pessetes (uns 354.000 euros) a publicitat i despeses de protocol. Els pressupostos del 2005, per la seua banda, destinen als mateixos conceptes uns 775.0000 euros (més de 128 milions). Les àrees que més gastaran en protocol, publicitat i/o propaganda seran les de residus, premsa i turisme.

Signatures de primera i de segona

Part de la curiosa escena que va protagonitzar Joan Marí Tur al Parlament, quan el conseller d'Educació el va desautoritzar tot i ser del mateix partit, va tenir com a protagonistes els 4.000 ciutadans que han signat contra l'enderrocament de Sa Graduada. Fa un parell de dies, fins i tot el President del Consell ha apel·lat a aquestes signatures per justificar la possible declaració de l'escola com a BIC.
Aquestes 4.000 persones, tot i ser una quantitat molt respectable, no representen ni el 10% dels ciutadans de Vila. Però pareix que són suficients per fer que el Conseller de Patrimoni fes el ridícul al Parlament defensant una cosa que el seu propi partit no es creu. Mentrestant, les més de 25.000 persones (fa mesos que la Plataforma no ofereix dades actualitzades) que han signat contra les autopistes no ha merescut el mateix tractament, a pesar de representar ben bé un 25% de la població. La resposta del mateix Joan Marí Tur, Botja, va ser que ells (el PP) "tallaven el bacallà" i que per tant les carreteres es farien per molta gent que signàs en contra.

Feixistes que "celebren" la Diada de Sant Jordi

El mateix dia que al poble de Sant Jordi la policia forçava la retirada d'una taula informativa sobre els projectes de carreteres, a Vila el partit ultra Democracia Nacional es dedicava a fer propaganda clarament xenòfoba. Suposam que hi ha alguna diferència entre els dos casos, com el fet d'haver demanat permís. Tanmateix és sabut que els ajuntaments del PP han vengut denegant qualsevol autorització dels actes previstos per la Plataforma Antiautopistes.
Dissabte a Vara de Rey la presència del partit d'extrema dreta no va passar desapercebuda, i va ser un dels temes comentats pels que passejaven per allí (encara que els principals mitjans no ho hagin dit). La casualitat o la falta de sensibilitat d'algun funcionari va fer que una paradeta solidària que promocionava el comerç just hagués de viure de prop el debut del partit neofeixista, la qual cosa sembla que va crear algun moment de certa tensió. La indignació es va estendre a d'altres col·lectius, encara que no tenim coneixement que ningú es queixàs oficialment.

La presència de paradetes de grups que poc tenen a veure amb els valors propis de la Diada de Sant Jordi ja és habitual a Eivissa. A diferència d'altres llocs del país, aquí es mesclen la reivindicació lingüística (pròpia de la celebració) amb el furor més espanyolista.

Els actes reivindicatius i alternatius no s'aturen

A més dels actes previstos per al dia de Sant Jordi i l'exposició solidària de CAN POU, la Plataforma Antiautopistes també ha confirmat la seua presència el dia 30 d'abril a la V Mostra d'Entitats Solidàries. Està previst que el col·lectiu dels antiautopistes participi a la programació especial de Ràdio UC, que aquell dia muntarà un estudis de ràdio al passeig de S'Alamera de Vila i farà un important desplegament.
Ens conten també que per a primers de juny s'esta tancant la cel·lebració d'un concert musical de primer nivell. Es preveu que hi actuaran la banda barcelonina CHEB BALOWSKI, que fa una musica mediterranea, de festa i multicultural, acompanyats possiblement d'algun grup local. La intenció és que el concert pugui contribuir a recaudar fons per a la Plataforma Antiautopista.


Cartell de la mostra d'art a benefici de la Plataforma

Quin problema hi ha amb el comissari?

Una de les persones que més poc surt als diaris en relació amb la quantitat de temes en que intervé és el comissari de policia Àngel Marí. En efecte, és públic i notori que la seua activitat no s'ha limitat mai a comandar la policia (també ha arribat a dirigir una associació de vesins, per exemple). No hem publicat mai cap rumor sobre suposades irregularitats o corrupteles en les que es diu que podria estar implicat, perquè no pareixia que tenguessin entitat suficient. Però no deixa de sorprendre'ns la quantitat de rumors d'aquest tipus que efectivament circulen.
En cercles polítics es donava per fet fa cosa d'un any que el nou Delegat del Govern, José Manuel Bar, tenia la intenció de rellevar Àngel Marí del càrrec. Més tard es digué que s'havia posat a buscar substitut per al comissari pràcticament després de prendre possessió, i que no hi havia manera de trobar ningú que volgués assumir les seues funcions. Fins que al final un dia es va deixar de parlar del tema i el comissari continua exercint la que és una posició de poder considerable.

El Consell i la urbanització de Es Pouet

Finalment pareix que el Consell del PP aconseguirà que el jutjat aixequi la paralització de la urbanització de Es Pouet, si prospera la iniciativa del fiscal de demanar-ho. Aquesta informació es pot haver perdut al final de la notícia d'una nova imputació penal de l'alcalde de Santa Eulària. Pel que sembla, a més de no continuar amb el contenciós el Consell va dir que ja no necessitaven l'auxili dels tribunals. Aquest auxili l'havien demanat en temps del Pacte perquè el promotor no feia cas de les ordres de paralització de les obres i va rompre el precinte. Així doncs, la paralització de les obres es va fer en auxili del Consell i ara aquest els diu que ja no el necessita. Curiosament és la mateixa funcionària que va anar a dirigir el precinte de les obres (com a Secretària Accidental) la que ara ha enviat l'escrit demanat l'aixecament de la paralització.

D'altra banda, es diu que l'empresa promotora d'aquella urbanització és la mateixa que actualment construeix els nous pisos de protecció oficial dins el projecte Eivissa Centre de l'Ajuntament de Vila.

La UE investiga l'urbanisme valencià

La notícia no és sobre Eivissa, però té el seu interès. Segons informaven Europa Press i Vilaweb, el Parlament Europeu enviarà una missió a València per a emetre un dictamen definitiu sobre Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU) aprovada per les Corts Valencianes el 1994. Així mateix, la Comissió Europea (el govern de la UE) confirma que ha obert un expedient contra aquesta llei urbanística per violació de diverses normes comunitàries.
Un informe de la Comissió de Peticions del Parlament emès l'any passat demanava una moratòria urbanística, i denunciava els abusos comesos a l'empara de la LRAU, amb la urbanització desmesurada de la costa, la destrucció de les poblacions rurals, el creixement rampant d'urbanitzacions i camps de golf, tot això en un entorn dominat per sospites de corrupció. També, i de forma central, es referia a la indefensió dels petits propietaris front als grans especuladors.

Pel que sembla, una normativa concebuda per evitar l'especulació està tenint efectes devastadors. El resultat és que no hi ha especulació propiament dita però l'urbanisme està desbocat i les sospites de corrupció urbanística són recurrents. Aquests abusos i irregularitats han estat denunciats amb èxit pel col·lectiu Abusos Urbanístics NO.

Més catàlegs de patrimoni (inútils?)

Mentre cauen ses Galamones, Can Misses, el Molí de Can Abel, es destrueixen importants jaciments a les obres del segon cinturó de ronda, i es deixen caducar expedients de protecció d'altres elements patrimonials, el Conseller de Patrimoni, Joan Marí Tur pareix que està a punt de fer-se la foto amb la pubicació d'un nou inventari patrimonial. Es tracta de la primera part del Catàleg de Pous i Fonts.
Aquest catàleg el va encarregar el Pacte, se suposa que amb la intenció de protegir mínimament els elements patrimonials inclosos. Si ara el Consell no està per la labor de protegir, es pot donar el cas que dins uns anys molts dels pous i fonts que es trobin dins la publicació ja no hi siguin, donat els antecedents i la rapidesa en què desapareixen. És més, en un context en què no es contempla la seua protecció, hi ha raons per pensar que aquest tipus de difusió del patrimoni pot arribar a ser contraproduent.

Venen pisos pendents del PGOU

Aquest cap de setmana passat l'anunci d'una immobiliària ocupava tota la contraportada d'un diari. Era una oferta de pisos i locals en un edifici que encara no existeix. La curiositat no és que es posin a la venda pisos que no són més que un projecte, ja que és prou habitual. En aquest cas, però, estam parlant d'un solar l'ordenació del qual està pendent de l'aprovació definitiva del nou PGOU de Vila. Es tracta del lloc on hi ha la guarderia d'Ignasi Wallis, al costat de Can Ventosa. És significatiu que es posin a la venda ja els pisos precisament perquè una versió anterior del Pla General classificava aquests terrenys com a zona verda.


Unitat d'actuació d'Ignasi Wallis al nou PGOU

Dramàtica baixada dels residents europeus

El número de residents europeus empadronats als municipis de les Pitiüses va baixar dramàticament l'any passat, després de pujar sostingudament durant anys. En concret, els ciutadans de la Unió Europea residents a les Pitiüses va baixar un 15,8% només en un any (de 10.494 a 8.835). El descens és especialment acusat a l'illa de Formentera, que va perdre el 38% dels seus residents comunitaris en el mateix període, segons dades de l'Instituto Nacional de Estadística.
Per nacionalitats, els que han abandonat les nostres illes en major nombre son els alemanys. Al conjunt de les Pitiüses, varen donar-se de baixa del padró un 25% dels residents de nacionalitat alemanya que hi havia el 2003. La xifra s'eleva al 45% en el cas de Formentera. Fins i tot al municipi de Vila, que en conjunt va veure reduïda la xifra de residents comunitaris en només un 4,2%, la baixada d'alemanys va ser superior al 22%.

A què pensau que es deu aquest èxode de ciutadans de la Unió Europea? Faceu click aquí per introduir la vostra opinió (si no estau registrats simplement triau l'opció "Anonymous" davall la finestreta)

Representació eivissenca a la nova FOLC

Aquest cap de setmana passat s'ha celebrat a Tortosa l'acte de constitució de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). Aquesta entitat reuneix una quarantena d'entitats de tots els Països Catalans, entre les quals hi ha la Plataforma per la Llengua d'Eivissa. Aquesta federació vol 'sumar esforços per guanyar efectivitat en l'extensió de l'ús social del català i en la defensa de la unitat de la llengua'.
La Plataforma per la Llengua és una entitat eivissenca creada a principis dels anys 90, que ha passat per diverses etapes de major i menor activitat. Actualment no passa per un dels períodes de més dinamisme, però així i tot es va apuntar un èxit sonat amb l'organització del primer Correllengua d'Eivissa.


Imatge de l'acte fet a Tortosa

Fernando Alonso i el camp de golf de Roca Llisa

Ens criden l'atenció sobre la participació del pilot de Fórmula 1 Fernando Alonso en la promoció d'una urbanització nova a Roca Llisa. Podem trobar la informació a la seua pàgina web oficial. Buscant més dades no arribam a aclarir ben bé què vol dir això de les "llars sostenibles". L'única informació d'interés que hem trobat a la pàgina dels promotors de la urbanització és que hi ha un projecte per ampliar el camp de golf fins als 36 forats. Creim que fins ara no havia transcendit res sobre aquest projecte d'ampliació de l'única instal·lació d'aquest tipus que hi ha a Eivissa.

Estatut: absències inoportunes de PSOE i EU

A les Pitiüses, la notícia que els "experts" de l'Estatut es varen decantar per anomenar les modalitats lingüístiques va rebre una cobertura mínima. De fet, res s'ha publicat sobre les reaccions negatives de tota l'oposició. Ni sobre el fet que la votació la varen perdre els partidaris de no modificar el redactat actual per l'absència de dues persones. En efecte, si Fèlix Pons (PSOE) i Igansi Ribas (Esquerra Unida) haguessin assistit a la reunió i haguessin votat d'acord amb els seus partits, la proposta del PP hauria estat derrotada.

Segons pareix, la meitat més un dels experts presents a la reunió decidiren que a les Illes es parlen els dialectes "mallorquí", "menorquí", "eivissenc" i "formenterer", sense basar-se en cap criteri científic o històric. No sabem si en cap moment es varen plantejar denominacions tan o més arrelades com "pla" o "pagès", per exemple.

Notes sobre el dia de la República

Video perdut: La passada legislatura el Consell va encarregar a Xicu Lluy, aprofitant un viatge que feia a Mèxic, que recollís informació sobre els exiliats eivissencs que encara hi havia en aquell país i fes un documental sobre el tema. Al reportatge eren entrevistats familiars del reconegut antropòleg Àngel Palerm, entre d'altres. El video va ser acabat i lliurat aquesta legislatura i fa mesos que està perdut dins un calaix del Consell. Sembla que els organitzadors el varen demanar per posar-lo dimarts passat a l'acte del Club Diario sobre la República i encara l'estan esperant.
Roque s'estrena al sopar i ENE deixa d'anar-hi: El sopar de la República va recollir menys assistents que d'altres anys, però va poder comptar per primera vegada amb la presència del líder del PSOE eivissenc, Roque López. Pel que sabem, tradicionalment els socialistes havien estat representats en aquests actes republicans per militants que hi anaven a títol individual o dirigents de menys nivell. Per contra, pareix que ENE havia decidit no assistir-hi i només hi va assistir algun militant a títol personal.
Diario de Ibiza no publica el manifest: A diferència d'Última Hora, Diario de Ibiza no va publicar el manifest a favor de la República. El diari va fer-se ressò de la seua existència, però va passar per alt que els seus autors l'havien enviat amb la intenció que fos publicat íntegrament a la secció d'opinió.

Stella Matutes: mentides i més mentides

Només Última Hora donava a la veritat la importància que es mereix dimecres, quan deia en portada que la decisió d'aixecar la suspensió de les expropiacions de l'autovia "no entra a valorar si la tramitación realizada por el Govern es legal o no". Probablement no fa falta haver acabat el batxiller per entendre que desestimar una mesura cautelar no suposa certificar que tot s'ha fet "de forma total y absolutamente legal".
Potser per això tenim dret a què els mitjans ens adverteixin convenientment quan difonen mentides dites per un polític. L'actitud de Stella Matutes és ja prou escandalosa com perquè alguns la dissimulin. Diario de Ibiza dedicava un titular a les seues declaracions i deixava perduda a la lletra petita la informació que les desmentia. El Mundo, per la seua banda, simplement reprodueix a tota pàgina les falsetats que diu la consellera sense cap empatx. "El Tribunal Superior de Justicia da la razón al Govern balear: las expropiaciones se ciñen a la ley", deia.

A més, aquest diari que financen i controlen destacats eivissencs vinculats al PP (El Mundo), atribuïa ahir als que pensen que les autovies previstes són desproporcionades pel tamany de l'illa la voluntat de "regresar a la cultura de la garrova y la espardenya" (sic).

De qui és el solar de ses Galamones?

A Diario de Ibiza només va merèixer un breu, però la destrucció de la sénia de ses Galamones és un fet remarcable. Especialment després que l'Ajuntament de Vila obrís un expedient sancionador per l'enderrocament del conjunt rural de Can Misses. La destrucció de la sénia (protegida pel PGOU) és un desafiament en tota regla cap a l'administració municipal, que hem de suposar que poca gent està en condicions de protagonitzar.


Lloc on hi havia la sénia destruïda

L'arquitecte municipal que acompanyava Figo

Explicava Última Hora no fa gaire que el futbolista Luis Figo era per Eivissa. L'objectiu de l'estada, que es va allargar durant dies, hauria estat principalment trobar una casa a la nostra illa. Allò que no explicava és que un dels assessors immobiliaris del futbolista era l'arquitecte municipal de Sant Josep, Antonio Huerta. La setmana passada una revista del cor, que cobria la notícia més àmpliament, fins i tot publicava fotos de les cases que suposadament visitaren.
El polèmic arquitecte municipal de Sant Josep ja fa temps que es rumoreja que participa indirectament en la promoció d'obres al municipi. Desconeixem, en tot cas, si el seu càrrec pot ser incompatible d'alguna manera amb el fet d'acompanyar famosos que busquen casa.

Homes del PP organitzen protestes contundents

El problema de la descàrrega de combustibles al port s'està complicant i radicalitzant de forma significativa. Les associacions de la zona afectada pel trasllat de les operacions al dic de Botafoc acordaren, segons Diario de Ibiza, "concentrar vehículos y personas en la vía pública como medida de presión para impedir que los camiones cisterna circulen".
A les associacions, com és obvi, hi ha gent de totes les ideologies. Però potser no és del tot conegut que una d'elles, la de Talamanca, està presidida per una persona molt vinculada al PP. Es tracta de José Colomar, ex-president de la PIMEFF. No sabem si aquest partit aprova els mètodes dels vesins (que en cap moment no és la nostra intenció qüestionar). Però ens podem imaginar què dirien si aquest tipus de mesures de pressió es fessin servir contra un projecte impulsat pel mateix PP.

Encallen les negociacions entre PSM i ERC

Tal i com ha publicat la premsa mallorquina (no així l'eivissenca, que no mostra cap interès pel tema), PSM-ENE i ERC es tornaren a reunir a finals de la setmana passada per continuar explorant les possibilitats d'acords estables. Pel que sembla, els resultats de les negociacions fins al moment són més aviat magres.
Segons explicava Diari de Balears, les propostes que defensen els dos partits són ben diferents. Mentre Esquerra vol un pacte entre les dues forces nacionalistes, el PSM ho descarta completament i només contempla un acord ampliat a Esquerra Unida i Els Verds. Mentrestant, a Eivissa les relacions entre els dos partits segueixen essent pràcticament inexistents.

L'IEE donarà la Menció d'Honor a Enric Ribes

Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, l'Institut d'Estudis Eivissencs atorgarà la seua Menció d'Honor Sant Jordi a Enric Ribes i Marí. L'ex-responsable de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, escriptor, investigador i professor de llengua catalana, s'afegeix així a la llista d'homenatjats per l'Institut des que es va crear aquesta distinció el 1989. El lliurament s'ha de fer durant el sopar que se celebra anualment per Sant Jordi. Enguany està previst que es faci al Restaurant Can Bernat el dia 22 d'abril.

El PGOU podria modificar la situació de ses Feixes

A mesura que s'atraca la data de la seua aprovació definitiva, creix l'expectació sobre el redactat final del PGOU de Vila. Amb l'expectació creix també la rumorologia sobre possibles canvis sobre la versió inicial aprovada en desembre. Fonts properes a Esquerra Unida anticipen que hi haurà "millores substancials" respecte a l'actual regulació urbanística de Ses Feixes.
El Pacte de Vila rebé dures crítiques de sectors proteccionistes per la urbanització de la zona declarada Bé d'Interès Cultural, una crisi que va acabar amb la sortida d'ENE i la baixa del regidor Leopold Llombart d'aquest partit. Ara, els sectors més sensibles a la protecció del territori dins el tripartit (essencialment EU i ERC) esperen poder reivindicar el seu paper. Les mateixes fonts confien que també podran demostrar que ENE es va precipitar amb la seua ruptura del Pacte, i que les desqüalificacions que reberen per continuar donat suport a l'equip de govern de l'Ajuntament de Vila no estaven justificades.

Ses Feixes al PGOU posat a exposició pública

Gesa envia inspectors als afectats per la remor

Fa cosa de dos mesos i mig es tornava a parlar dels problemes de remors i vibracions causades per la central de GESA. En aquell moment, els responsables dels instituts de Blancadona i Isidor Macabich es varen afegir a les denúncies i els responsables de la companyia d'electricitat es varen comprometre a "investigar" el tema.
Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, ara alguns afectats per les molèsties han rebut visites d'inspectors de GESA. Entre aquests hi ha almenys un dels instituts. Oficialment, les inspeccions obeeixen a la necessitat de fer controls rutinaris de les instal·lacions i contadors. De fet, però, els que han rebut les visites no hi veuen res de rutinari i ho interpreten com una represàlia per les seues denúncies.

Més sous públics per als Matutes

Aquest dijous s'informava que han començat les obres de restauració del jaciment púnic de Sa Caleta. Com és públic i notori, encara que no es deia ni de passada, els propietaris dels terrenys on es troba el poblat són els Matutes. Ens trobam, per tant, que en aquests moments els tres projectes més importants, pressupostàriament parlant, de la Conselleria de Patrimoni es fan damunt propietats de la família i/o les empreses de l'ex-ministre. A més de Sa Caleta, hi ha la reforma del Teatre Pereyra i la Torre de sa Sal Rosssa.
És cert que alguna d'aquestes propietats se suposa que hauria d'acabar essent cedida al Consell en virtut de les promeses fetes, però a dia d'avui encara res no s'ha concretat, i el mateix Pere Palau ja ha reconegut que pot ser que no es concretin mai al 100%. La resta de projectes que estan en marxa (esglésies de Sant Mateu i Sant Josep) són projectes impulsats pel Pacte.

Val a dir que mentre la Conselleria de Joan Marí Tur es gasta el pressupost restaurant elements patrimonials lligats als Matutes, segueix sense aportar ni un euro i impedint el normal funcionament del Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat.

Un maçó i un ex-franquista, homenatjats junts

Aquest dissabte l'Ajuntament de Vila inaugura amb gran parafernàlia la plaça d'Antoni Albert i Nieto i el bulevar Abel Matutes. Tot i dedicar-li una plaça, cosa que ja és més del que s'ha fet tradicionalment amb rojos i maçons, no s'ha fet cap esforç per donar a conèixer la figura d'Antoni Albert i Nieto. Es tracta d'un mestre i pedagog eivissenc que va néixer el 1867 i morí el 1945, i que va tenir un paper polític significatiu durant la Segona República. Tota la informació disponible a Internet sobre aquest personatge es limita a la transcripció de la presentació que es va fer d'un llibre sobre ell i Joan Morales Cirer.

La pressa de Sant Josep per adaptar les NNSS

Tal i com informava ahir Diario de Ibiza, l'Ajuntament de Sant Josep ja treballa per modificar les seues Normes Subsidiàries. Aquesta pressa per adaptar la seua normativa urbanística al PTI només té una raó de ser: poder posar-se a construir com més aviat millor. Amb l'adaptació, l'Ajuntament aconseguirà deixar sense efecte totes les normes cautelars que el PTI encara conté sobre la vintena d'urbanitzacions del municipi que el Pacte havia paralitzat. De fet, la veritat de les coses és que en un 50% dels casos el PTI el que fa és mantenir la moratòria i deixar la decisió final en mans de l'Ajuntament.
A les seues al·legacions contra el PTI, l'equip de govern de Sant Josep (PP) ja es queixava amargament del que anomenava "bloqueig" o "congelació" de les urbanitzacions del municipi. Aquestes al·legacions reclamaven poder ubanitzar de forma immediata i sense limitacions la pràctica totalitat de les àrees afectades per les moratòries, i vaticinava que si es condicionava a la modificació de les NNSS, això suposaria un endarreriment d'uns quatre anys.

És un fet de domini públic que el PTI aprovat pel Consell no és exactament el que voldrien l'alcalde de Sant Josep i els seus, com ja vàrem comentar al seu moment. Pareix que efectivament els han acceptat un bon nombre d'al·legacions (com la que permetrà que les cases tenguen 420 m2) però no totes les més significatives.

Suspicàcies per la suspensió d'unes oposicions

L'Ajuntament de Sant Antoni tenia convocat un concurs-oposició per seleccionar auxiliars administratius i crear un borsí, segons va publicar el diari oficial fa cosa d'un mes. Ara, una estranya nota que comunica que els exàmens han estat "aplaçats" (sic) ha causat sorpresa, especialment pel fet que prevegi que es podran apuntar nous aspirants.
El fet que no s'expliqui de forma clara i convincent la raó per la qual se suspenen els exàmens (només es fa referència a un error a la publicació) està generant suspicàcies i alimentant rumors. Entre d'altres coses, es fa córrer que la filla d'un regidor de l'equip de govern (PP) que no s'havia apuntat ara ho podria fer. El que és segur és que més d'un s'ha emprenyat pel fet que s'obri un nou termini per presentar-se a les places.

CLH fa xantatge a l'Ajuntament de Vila

El trasllat de la descàrrega de combustibles a Botafoc no es farà abans de la data límit. Una de les raons és que l'empresa responsable (CLH) no vol el trasllat si no és a canvi d'alguna contrapartida important. Tal i com explicava el regidor d'urbanisme a Diario de Ibiza, el projecte de canalitzacions està a l'espera d'un conveni que no s'arriba a firmar. I és fonamentalment CLH la que ho bloqueja tot, perquè exigeix que l'Ajuntament canviï la seua posició sobre el futur dels dipòsits de combustible situats al costat de GESA. De fet, el nou Pla General aposta pel trasllat de les instal·lacions i posa impediments a la seua continuïtat a l'ubicació actual. Segons diuen, CLH no només voldria mantenir els dipòsits allà on estan sinó que exigeix que se'ls permeti fer una ampliació.

A l'editorial de diumenge passat, el director de Diario de Ibiza carregava contra totes les parts implicades, a les que culpabilitzava per igual del bloqueig del projecte.

El Govern Balear no té en compte el PP de Vila

Tot indica que el Govern del PP accepta el trasllat de Sa Graduada, en contra del criteri expressat pel PP de Vila. Aquest partit ha rebutjat el projecte de forma cada vegada més contundent. Però el vot en contra d'un conveni que l'Ajuntament signarà amb una administració governada pel seu propi partit els crea un evident problema de credibilitat front als defensors de l'escola.
D'altra banda crida l'atenció que Última Hora hagi donat una cobertura tan àmplia al tema de Sa Graduada (molt superior a qualsevol atre mitjà), incloent una entrevista a tres representants de l'APA de Sa Graduada. Aquesta cobertura va començar amb una portada que destacava que el PP s'oposava al trasllat. Per contra, no ens consta que es fes ressò del comunicat d'ENE que mantenia la mateixa postura. Un comunicat que sí que va ser citat en una nota breu de Diario de Ibiza, a pesar que la cobertura d'aquest tema per part del diari ha estat més aviat discreta.

Augmenta un 40% la superfície contruïble en sòl rústic

Un altre aspecte destacat del Pla Territorial aprovat pel PP que ningú no ha destacat és l'augment de la superfície construïble en pareceles de sòls rústic. En concret, l'increment sobre les normes del PTI aprovades l'any passat és ni més ni menys que d'un 40%. Tal i com s'explica a l'informe tècnic, els coeficients d'edificabilitat són els necessaris per permetre cases de 420 m2 a tots els terrenys d'una superfície igual a la parcela mínima, siga quina siga la categories de sòl (protegit o no) on es trobin. És a dir, 0,0084 m2/m2 a les ANEI; 0,0168 m2/m2 en ARIP i Forestal i 0,028 m2/m2 a la resta de terrenys de l’illa d’Eivissa.
Les superfícies màximes construïbles a la versió anterior del PTI eren les que es corresponien amb cases de 300 m2 en parcela mínima. Evidentment, en tots els casos es preveu que les cases puguin ser més grosses si la superfície dels terrenys supera la mínima exigida per edificar. El límit màxim queda en un volum de 1500 m3 per edificació.

Sòl rústic protegit de Vila, convertit en urbà

La cartografia del PTI qualifica com a urbanitzables una extensió significativa de terrenys que el nou PGOU de Vila considera rústics, en bona part protegits. Els sectors en qüestió estan entre els dos cinturons de ronda (entre el recite firal i l'hospital) i a la part superior del segon cinturó pràcticament tocant amb l'ANEI de Cas Mut. Curiosament el PTI aprovat l'any passat catalogava com a rústics tots aquests terrenys, així com el sector de Ca N'Escandell. Cal recordar que al seu moment es va generar una polèmica considerable per les diferències de qualificació entre el PTI i el PGOU de Vila.


Rústic (comú, protegit i arqueològic) al nou PGOU

Urbà al PTI definitiu

Els "cretus" de Mallorca

La prmesa local no s'ha fet ressò de la notícia (difosa per la premsa mallorquina i altres mitjans com TV3) segons la qual el Tribunal Suprem ha reiterat la il·legalitat de quatre xalets de Mallorca i i n'ha ordenat la demolició. El Suprem dóna així la raó al GOB després de més de 20 anys de litigis. Per no ser diferents del cas Cretu, el batle de Deià, municipi on es troben les cases il·legals, sempre ha estat al costat dels propietaris i promotors i encara no acaba d'acceptar que s'hauran d'enderrocar.
Pel que sembla en aquest cas també hi va haver una intervenció decisiva dels Consell de Mallorca i del Govern, per la qual cosa ara l'Ajuntament diu que han de ser ells els qui paguin la indemnització. Els paral·lelismes amb el cas Cretu no s'acaben aquí, perquè els propietaris d'alguns d'aquests xalets es veu que són gent coneguda i adinerada: el presentador de televisió Fernando Schwartz i Richard Branson, magnat de Virgin.

El traductor automàtic del PTI

Llegint el text del PTI publicat al BOIB hom comença a trobar detalls que
delaten les presses i la poca cura que s'ha dedicat a la redacció d'aquesta
norma legal. Només una mostra: A la versió catalana trobam una referència a "la zona de la licitada a la Mola", que naturalment no entenem què vol dir. Davant l'evident sorpresa, comparem el mateix fragment a la versió castellana, que parla de "la zona de la pujada a la Mola".
Evidentment la traducció sha fet amb eines de traducció automàtica i després no han repassat bé el resultat. El traductor automàtic ha agafat "pujada" (del verb castellà "pujar", en català "licitar") i l'ha traduït correctament per "licitada". És així com "la pujada a la Mola" ha esdevingut "la licitada a la Mola".

No hi ha cap dubte que properament sortirà publicada una llarga correcció d'errades per coses com aquesta, i algunes ja referides com la referència a un article equivocat del PORN de Ses Salines.

Comparació de les pàgines 108 i 208 del BOIB de dijous

Ja es pot consultar el PTI sencer a Internet

A la pàgina web del Consell ja es pot consultar tota la documentació escrita i cartografia del Pla Territorial Insular d'Eivissa i Formentera. També hi ha els informes que responen genèricament a les al·legacions presentades.

Vila: Només facilitats per a urbanitzar Ses Feixes

Entre una cosa i l'altra, l'Ajuntament de Vila ha rebut per quasi tots els costats amb l'aprovació definitiva del PTI (depuradora, rebuig de les al·legacions no relacionades amb Ses Feixes, vial a Es Prat de Ses Monges, etc.). Per contra, la urbanització de Ses Feixes des Prat de Vila és avui més viable que abans d'aprovar-se definitivament el PTI. Sense fer massa remor, amb "providencias templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado", resulta que el PP ha fet bàsicament totes les modificacions necessàries per tal que PTI no impedeixi la urbanització del sector 6 (actualment rústic).
Segons ens expliquen persones coneixedores del tema, els obstacles relacionats amb el caràcter inundable de la zona o el POOT ja no hi són. A més, s'ha clarificat que els preceptes que no permetien la urbanització de Ses Feixes (per exemple la norma 27) no són d'aplicació immediata al nou Pla General. Finalment, allà on es regula el règim dels sòls afectats per les moratòries no es diu, com abans, que UA8, UA12 i UA13 s'han d'ordenar conjuntament (el PGOU ordena la UA13 per separat) ni tampoc contempla ja la reducció dels aprofitaments urbanístics.

Amb tot, com ja va denunciar el GEN a les seues al·legacions, els plans d'urbanització violen la legislació urbanística general, inclosa la normativa bàsica de l'Estat. I curiosament el mateix informe jurídic del PTI cita un reguitzell de sentències que recullen tot tipus d'arguments per impugnar la declaració de Ses Feixes com a sòl urbà.

Un dels portal de feixa que es troben a Es Prat de Vila

El PP demana allò que El Mundo troba "perjudicial"

Dimecres el diari El Mundo carregava contra el govern espanyol per haver acceptat cedir els aeroports a la Generalitat. L'editorial del diari ho qualificava de "cesión política con graves perjuicios para el Estado". A la vista d'això, la notícia que el PP balear "emula ERC i també demana els aeroports" ha d'haver deixat ben descol·locats els responsables de l'edició illenca del diari madrileny, afins que són al sector dur del PP com és públic i notori. Al final ho han arreglat a la seua manera, donant la culpa a Carod, per variar.