Roque López estudia dimitir com a regidor

Segons ha sabut Eivissa Confidencial, el Secretari General del PSOE a les Pitiüses, Roque López Morcillo, estudia deixar les seues responsabilitats a l'Ajuntament de Vila. L'actual regidor de Promoció Esportiva i Comercial deixaria el seu lloc per tal de dedicar-se plenament a la tasca de dirigir el partit socialista. En el seu lloc entraria el número 12 de la llista José Antonio Escobar o bé Carlos Rubio, el 14 (tots dos considerats propers al mateix Roque López). Tothom dóna per fet que no hi ha cap possibilitat que Joan "Murenu", que ocupa el lloc 13 de la llista, acceptàs formar part de l'equip de govern en cas aquests moments.
El màxim dirigent del PSOE va distanciar-se de la resta de l'equip de govern en disputar el càrrec a l'oficialista Pedro Campillo (mà dreta de l'alcalde Xico Tarrés) al darrer congrés local. Darrerament s'havia especulat que López era un dels màxims interessats en la dimissió de Leopold Llombart, precisament perquè l'hagués subtituït un regidor de la seua confiança. Si més no, a ningú va passar per alt el fet que fos l'únic membre de l'equip de govern de Vila que no va defensar l'ex-membre d'ENE.

Preocupació per la imatge donada per l'Institut

Sorpresos inicialment pel to de la notícia que va publicar Diario de Ibiza sobre l'Assemblea de l'IEE, hem pogut corroborar que la crònica és essencialment fidedigna. Més d'una persona que per raons diverses no hi va poder assitir no donava crèdit dissabte al que es deia en premsa, especialment per la imatge desoladora que es va transmetre de la institució. No obstant, pareix que no va agafar a tothom de nou. De fet, ens asseguren que algun soci destacat va decidir no anar a la reunió preveient el que va acabar passant.

L'Institu d'Estudis Eivissencs és una entitat fundada fa més de 50 anys i compta amb més de 500 socis. Durant tota la seua història ha estat el punt de referència principal de la cultura eivissenca.

Nova programació de Ràdio UC

Nova graella de l'emissora lliure Ràdio UC

La reforma de l'Estatut, pràcticament clandestina

Vist el rebombori que s'està produint a nivell estatal amb els canvis del sistema autonòmic, crida l'atenció la nul·la atenció que rep la reforma del nostre Estatut a la premsa local. Les iniciatives impulsades principalment des de Catalunya i el País Basc s'han mimetitzat per d'altres governs autonòmics, entre ells el de Jaume Matas. Però és inqüestionable que aquí el procés, que lidera un "comitè de savis", no se'l pren ningú seriosament, almenys de moment.
Potser una explicació d'aquesta falta d'interès és la falta de base social del projecte balear, encara que és precisament a l'Estatut on s'articulen les relacions de poder entre les illes. En aquest sentit, la reforma del text legal podria ser una oportunitat per posar damunt la taula les disfuncions i els greuges de la relació de les Pitiüses amb Mallorca. Per això mateix el fet que ningú en parli és bastant incomprensible.

Aquests dies el comitè d'assessors ha parlat del règim de llengües oficials, un tema que també pareixia que interessava a la gent. Ara que ja torna a governar el PP, però, pareix que només a El Mundo i algun diari mallorquí en parlen.

El nou bisbe d’Eivissa, "un funcionari anticatalà"

És evident que les previsions de les que es va fer ressò Eivissa Confidencial s’acabaren confirmant amb el nomenament de Vicente Juan Segura com a nou bisbe d'Eivissa. A Catalunya s'ha seguit amb interès aquest nomenament perquè, segons diu Tribuna Catalana,"es converteix en un altre perill per al futur de l’Església catalana, ja que tradicionalment la diòcesi d’Eivissa és un trampolí" (s'ha de recordar que els dos anteriors bisbes han acabat dirigint diòcesis catalanes). La publicació electrònica es queixa que de nou "les consultes han estat una farsa i s’ha imposat el tràfic d’influències. De res han servit les opinions dels capellans de l'illa i dels fidels, ni els lligams pastorals entre Catalunya i les Illes Balears."
PerTribuna Catalana el candidat triat, funcionari diplomàtic del Vaticà, ha estat una de les peces clau de totes les decisions adoptades pel Vaticà els darrers anys per capgirar el tarannà de l’Església catalana, tot imposant les tesis més conservadores i espanyolistes. Home tèrbol, mai no ha dissimulat les seves profundes conviccions anticatalanes i antivalencianistes. S'atribueix directament a les seves maquinacions una influència decisiva en qüestions rellevants, com ara el nomenament de Josep Sáiz Meneses com a bisbe auxiliar de Barcelona o de Romà Casanova com a bisbe de Vic. De fet, el recent nomenat bisbe d’Eivissa no s'amagava dels seus tripijocs i presumia públicament de ser l’artífex d’aquests nomenaments.

Vicente Juan Segura

"No hay mal que por bien no venga"

Això és el que devien pensar aquest dimecres alguns dels responsables de la política turística mentre guardaven el minut de silenci per les vícitimes del tsunami durant la inauguració de la Fira Internacional de Turisme (FITUR). No hauria d'estranyar a ningú, d'altra banda, si bé és obvi que no és políticament correcte comentar-ho públicament. La desgràcia del sud-est asiàtic, en definitiva, no és exactament una desgràcia per al sector hoteler de les nostres illes i ningú mínimament implicat ho ha passat per alt.
En darrera instància, és un fet que les nostres bones èpoques turístiques han coincidit amb desgràcies que han afectat altres destinacions. Es podria parlar de les guerres de Bòsnia i Croàcia, de les onades d'atemptas terroristes a l'Egipte i Turquia, dels huracans al Carib, etc. La pregunta que alguns ja es fan és, tornaran els suecs (els turistes més afectats per la catàstrofe) a estiuejar a les nostres illes? O millor, s'incrementaran els esforços promocionals als països nòrdics?

Secció d'humor (negre?)

Nosaltres tampoc volem autopistes?

Nota: Això no és cap muntatge fotogràfic. És una pàgina de la revista Cool & Hot Eivissa.

L'escandol urbanístic i la successió de l'alcalde

En cercles polítics de Santa Eulària a pocs se'ls escapa que l'escàndol per la reclassificació d'uns terrenys del tinent d'alcalde pot afectar significativament el seu futur. Vicent Riera, que és el responsable d'urbanisme, no ha dissimulat massa mai les seues ambicions successòries, encara que és evident que no és l'home de consens per substituir l'alcalde en un futur. Hi ha qui sospita fins i tot que algun dels seus rivals dins el PP hauria pogut contribuir a alimentar l'escàndol a nivell mediàtic, si bé no n'hi ha cap evidència concreta.
I mentrestant, l'oposició desapareguda
Des que Diario de Ibiza va publicar l'exclusiva dissabte passat, no hi ha hagut pronunciaments significatius de cap portaveu de l'oposició en quatre dies. Alguna declaració contundent és amb tota probabilitat el que s'hagués necessitat per posar en marxa un cicle mediàtic i traslladar l'escàndol al conjunt de mitjans de comunicació. El mateix es podria dir dels col·lectius ecologistes i proteccionistes, que pel que sembla de moment tampoc no han dit res.

(Encara) més sobre Ses Feixes

Que l'abocament de residus de tot tipus és la forma preferida d'alguns propietaris de ses Feixes per adquirir drets urbanístics no és nou. En darrera instància, l'argument més utilitzat en contra de la protecció de la zona humida és que en realitat està totalment degradada i és un niu de brutor. Però no deixa de ser sorprenent la impunitat amb què alguns segueixen fent abocaments incontrolats. De fet, no se sap de ningú que hagi estat mai sancionat per una pràctica com aquesta.
La fotografia que il·lustra aquesta nota ens asseguren que és d'una feixa propietat de la família d'un molt alt i honorable càrrec polític del PP. Com que no ho hem pogut comprovar directament, ens estalviarem citar cap nom. En tot cas, la denúncia queda publicada.


El GEN denuncia il·legalitats al PGOU
D'altra banda, el grup ecologista GEN va fer pública ahir la seua primera al·legació contra el PGOU de Vila, en la qual denuncia la il·legalitat de la urbanització de ses Feixes, per ser una àrea inundable, declarada BIC i amb notable valor ecològic. Podeu consultar el text sencer fent click aquí.

Exposen l'estudi de l'autovia de Sant Antoni

La Conselleria d'Obres Públiques ha posat a exposició pública per un termini d'un mes l'estudi de viabilitat econòmico-financera de la concessió de l'autovia Vila-Sant Antoni. Aquest és un tràmit que ja es va fer amb l'autovia de l'aeroport i que forma part del procés per utilitzar la fórmula del peatge ocult en el finançament de l'obra.

La documentació de les NNSS de Santa Eulària

És disponible a la pàgina web de l'Ajuntament de Santa Eulària la documentació i la cartografia de l'Avanç de les Normes Complementàries i Subsidiàries de Planejament del municipi (equivalent a un PGOU), que es troba en exposició pública fins el dia 18 de febrer. Val a dir que només hi ha una versió de la documentació a la web municipal. Per curiosistat (i sense ànim de fer comparacions) direm que està íntegrament en català.

ERC pensa presentar-se a Formentera el 2007

Coincidint amb l'anunci que el PSOE de Formentera forçarà la dissolució de la COP de cara a les eleccions del 2007, els socialistes s'han afanyat a transmetre la idea que són l'únic partit progressita implantat a Formentera. Malgrat tot, en cercles polítics és ben conegut que Esquerra Republicana hi té un nucli de suport significatiu, que a les eleccions europees es va traduir en un percentatge de vots superior al 8%.
Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, el partit independentista treballava des de fa temps amb la idea de presentar-se també a les eleccions municipals si el PSOE confirmava el trencament de la COP. De fet, sembla que ERC podria tenir ja un candidat sòlid i un nombre suficient de persones per a confeccionar llista electoral del 2007. En aquest cas, el partit només estaria esperant el moment adequat per a fer-ho públic.

El Govern aconsegueix fer els exàmens de català

Després d'un any de conflictes causats per la política lingüística del Govern del PP, diumenge es varen començar a fer finalment els exàmens oficials de llengua catalana. Aquestes proves han estat les primeres des de la supressió de la Junta Avaluadora de Català per part de la Conselleria d'Educació i Cultura. Alguns sectors havien posat en dubte la capacitat del Govern per tirar endavant el nou sistema, sobretot després que els col·laboradors de l'extinta JAC s'haguessin negat a seguir-hi col·laborant.
Malgrat aquest èxit aparent, el procés no ha estat exempt de conflictes perquè la majoria de professors de llengua catalana han mantingut fins al final la seua negativa a participar en el procés. Per a fer front a aquesta negativa, l'estratègia del Govern s'ha basat en reclutar professors i filòlegs amb l'amenaça de serioses represàlies si no col·laboraven (en el cas de funcionaris sotmesos a la jerarquia de la conselleria) i oferint sucoses retribucions als que hi anassin voluntàriament.

El PP s'ha de pronunciar aviat sobres ses Feixes

El PP ha estat setmanes contemplant des de la distància els conflictes que ha generat la proposta d'ordenació de ses Feixes que ha fet el Pacte de Vila. Però ara haurà d'arromengar-se i afrontar una decisió des del Consell que (igual que a l'Ajuntament) li pot crear problemes amb els propietaris de ses Feixes, amb els ecologistes o fins i tot alguna tensió interna. La raó és que, tal i com informava fa un parell de dies Última Hora, els promotors de la urbanització de la UA-12 s'han dirigit al Consell per reclamar que se'ls doni ja la llicència que demanaren fa tres mesos per construir la seua part del controvertit espai.
Tanmateix, la informació transmesa pels propietaris indueix a la confusió, perquè l'Ajuntament de Vila no pot en cap cas atorgar la llicència que demanen sense l'aprovació del Consell. Això és així, perquè la Resolució que va crear el BIC de ses Feixes i la Llei de Patrimoni requereixen que la Comissió de Patrimoni (ara la CIOTUPHA) autoritzi qualsevol intervenció dins la zona protegida. La pilota és, per tant, al camp del PP. Irònicament, després de tota la polèmica que hi ha hagut és probable que si un dia d'aquests entren les excavadores a ses Feixes hi hagi qui ho atribueixi al nou PGOU, tot i que encara no està en vigor.

6 anys d'una manifestació històrica

Coincidint amb el 6è aniversari de la manifestació del GEN que el 1999 va canviar la política d'Eivissa, ens arriba aquesta imatge per a la història. Podeu llegir també la valoració del grup ecologista sobre la data del 22 de gener.


Portada de Diario de Ibiza el dia després

Ara denúncies del Pacte inventades?

És ben sabut que durant la legislatura passada quan un Ajuntament del PP no volia o no tenia sous per fer determinades coses (com millorar una infrastructura) deia que el Pacte els ho prohibia des del Consell. Ara resulta que pel municipi de Sant Antoni s'han donat casos en què al moment de fer la inspecció d'una obra o semblant es diu als afectats que l'actuació és el resultat d'una denúncia del Pacte. Fins i tot s'asegura que en algún cas s'ha arribat a atribuir la denúncia a càrrecs públics de la coalició progressista.
Evidentment és fals que el Pacte s'hagi dedicat a posar denúncies, i pareix que tot podria respondre a una estratègia ben estudiada. Pel que diuen, almenys un dels rafalers de l'equip de govern podria haver utilitzat aquest joc brut per contrarestar la creixent impopularitat que pateix per haver donat suport a les autopistes i haver posat tot tipus de traves (principalment a través de l'Associació de Vesins) a la mobilització del poble contra els macro-projectes. Es desconeix si els suposats denunciants són conscients que se'ls malimposa d'aquesta manera tan barroera.

Vila ampliarà l'exposició pública del PGOU

L'Ajuntament de Vila ja té decidit ampliar el termini d'exposició pública del nou Pla General. Així ho han confirmat a diverses fonts una pluralitat de persones, inclosos regidors de l'equip de govern. La decisió s'aprovarà en un ple extraordinari que se celebrarà el dia 24 de gener. De moment encara no se sap quant de temps durarà el nou període, durant el qual es podran continuar presentant al·legacions.
L'exposició pública del PGOU va començar el dia de Nadal, cosa que va causar alguna dificultat per posar tots els mitjans a disposició dels ciutadans amb celeritat. Podeu consultar la major part de la documentació a Eivissa Confidencial, i a la pàgina oficial de l'Ajuntament d'Eivissa. En tot cas, els únics documents amb valor oficial són els exposats a les dependències municipals.

Comença el procés de substitució de TV3 a Eivissa

Avui ha començat l'emissió de TV3 per la freqüència a la que serà relegada quan es posi en marxa la televisió balear IB3. Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, la posada en marxa de la nova senyal ha causat constants interferències a les emissions del principal repetidor de l'illa. Segons publica Vilaweb, el procés de substitució de TV3 i Canal 33 comporta l'emissió simultània per les freqüències actuals i les que tendran quan s'iniciïn les emissions d'IB3 fins a finals de febrer.

Cal recordar que la direcció a Eivissa del canal creat pel govern del PP estarà en mans d'una periodista condemnada per difamar a la presidenta de tots els eivissencs durant la legislatura passada.

Bojta, els seus, i la caritat cristiana

Sembla que una de tantes ambicions del Conseller de Patrimoni, Joan Mari Tur, està a punt de fer-se realitat: posar mà a l'església de Sant Josep, el seu poble. Pel que diuen l'actual capellà és un jove molt complimentós que s'esforça tant com pot per fer el gust a l'honorable conseller. La causa de la polèmica, que ja fa una temporada que cueja, és la costosa reforma de l'església de Sant Josep que s'ha projectat. Part del presupost està destinat a obres estrictament necessàries per a la conservació de l'edifici, però d'altres, com el canvi del paviment de la nau principal (actualment de rajola) per marbre, la majoria pensa que són perfectament prescindibles. I curiosament les obres comencen per aquí.
En aquest context, alguns vesins de Sant Josep varen proposar limitar la intervenció a les obres de conservació i demanar a les institucions que l'altra part del presupost (que s'estima que pot arribar als 200.000 euros), es donassin per a ajudar els afectats pel tsumani de l'Asia. Pel que diuen, la caritat cristiana de mossènyer es va decantar cap al seu admirat conseller i ni va voler escoltar la proposta. Per tant, pareix que res no hauria d'impedir que es pugui lluir la sumptuosa obra pel dia del poble.

Un altre "gendre" del PP col·locat?

Conten que un "amic" de la consellera Stella Matutes està ben col·locat pel Consell i que li agrada donar la seua targeta de visita, diuen, per presumir de càrrec. La classe de relació que la filla d'Abel Matutes té o ha tengut en el passat amb aquesta persona només és cosa seua, però sembla que ella mateixa en algun moment s'hi ha arribat a referir com a "nòvio" o equivalent.
Segons ens expliquen, aquesta persona abans estava a l'Ajuntament de Formentera com a tècnic d'esports fruit d'un conveni amb el Consell. Posteriorment sembla que no es va renovar el conveni que hi havia i ha acabat treballant pel Govern Balear, si bé està ubicat a la mateixa seu del Consell. Per suposat, si mai ningú ha demanat explicacions al president Pere Palau per la quantitat de familiars que es col·loquen per les administracions del PP, ell sempre respon que no és el Consell qui els contracta (cosa que és certa, perquè per alguna raó els "gendres" sempre estan en nòmina del Govern, com en els casos de l'IBASAN o l'IDI).

També ha corregut la veu que l'amic en qüestió és independentista i, tot i que alguns no li coneixen afiliació política, pareix que és la mateixa consellera qui ho ha dit en algun moment.

Les finques de Matutes poden acabar subhastades

A pesar de que nombrosos articles i comentaris elogiosos ho han afirmat, el fet és que el Grup Matutes no ha "donat" res al Consell. El que s'ha pactat, tal i com informa Diario de Ibiza és un protocol d'intencions per una futura cessió de drets, encara que no deixa prou clar que no es tracta d'una donació. És dubtós que alguns periodistes que parlen o escriuen sobre el tema coneguin la diferència entre una cessió i una donació (tant Ultima Hora com Diario de Ibiza utilitzen indegudament la paraula "donació"), però almenys els d'El Mundo ho haurien de saber si han après alguna cosa del cas de la Fundació March. De l'embolic del quadre de Goya se'n desprèn una lliçò per al cas de les finques del grup Matutes: la cessió dels terrenys no implica en cap cas que el Consell es converteixi en propietari.
En tot cas, és mentida que estigui tot "atado y bien atado", com diu El Mundo. En realitat, el que hi ha damunt la taula és només l'esmentat protocol d'intencions i un termini de 3 mesos per evitar que es dissolgui la societat propietària dels terrenys, cosa que probablement resultaria en la subhasta pública dels terrenys. Almenys això és el que expliquen que cal entendre de l'article 272.d de la Llei segons el qual en casos de liquidació d'una empresa "Los inmuebles se venderán necesariamente en pública subasta". La pregunta és, per tant, si l'empresari Fenaroli acceptarà la cessió gratuïta de les finques on en forçarà la seua subhasta pública per quedar-se amb el 50% del valor.

Preocupació pel nou delegat d'urbanisme

Des que es va anunciar la creació del delegat d'urbanisme durant el ple de pressupostos de l'Ajuntament de Vila, hi ha una creixent expectació per saber quina persona ocuparà el lloc. Donats els complicats equilibris que cal fer amb l'urbanisme de la ciutat, s'anticipa que una elecció inadequada crearia una nova crisi entre els partits que donen suport a l'equip de govern. Algunes fonts asseguren que aquest càrrec de confiança tendrà molta més incidència en la política del Pacte que no el substitut de Fanny Tur al Consell.

El PGOU de Vila ja és a Internet, més o menys...

En veure que la major part del PGOU estava disponible de forma gratuïta al top manta (és a dir, a Eivissa Confidencial), pareix que els responsables de l'Ajuntament decidirien posar-lo a la seua pàgina oficial.
La hipòtesi de què la documentació no era a Internet perquè no volien es manté, perquè és tan fàcil penjar-ho que nosaltres vàrem necessitar només l'espai web que li havien regalat a un amic amb l'ADSL. La hipòtesi que no sabien com fer-ho per penjar-lo es confirma pel fet que la meitat dels principals documents segueixen sense estar disponibles, doncs els enllaços estan mal fets.
A Eivissa Confidencial ens vàrem assegurar abans que tots els enllaços funcionaven, i encara segueixen anant bé.

Santa Eulària exposa l'Avanç de les noves NNSS

Demà comença l'exposició pública de l'Avanç de les Normes Complementàries i Subsidiàries de Planejament que va aprovar l'Ajuntament de Santa Eulària dos dies abans de Nadal. L'urbanisme del municipi es regeix actualment per les normes transitòries aprovades pel Consell el 23 de juny de l'any passat. Aquestes normes es poden consultar a la pàgina web de l'Ajuntament en versió catalana i en versió en castellà. Cal recordar que la seua aprovació va generar una important polèmica, fins al punt que la seua vigència es va arribar a posar en entredit pel Pacte.
La documentació estarà disponible a les dependències municipals durant 30 dies.

ENE trasllada la seua crisi al Pacte

La decisió d'ENE de trencar el Pacte ha agafat per sorpresa la resta de partits, que no esperaven aquest desenllaç tan aviat. De fet, alguns recorden que al seu moment varen dir que trencarien el Pacte si no aconseguien modificacions significatives del PGOU de Vila abans de la seua aprovació definitiva, un tràmit que difícilment es farà a curt termini.
Les reaccions, en tot cas, no han estat negatives. D'una banda, en sectors del PSOE partidaris de trencar el Pacte diuen que hi havia certa satisfacció, per haver aconseguit l'objectiu sense fer el primer pas. I de l'altra, Esquerra Unida i ERC han preferit mantenir-se en un discret segon pla. En tot cas, els socialistes s'han pogut relaxar, doncs es preveien reunions internes difícils per aquesta setmana, precisament per debatre la crisi causada per la substitució de Fanny Tur i la seua proposta de rompre el Pacte.
El paper d'Enric Ribes
Darrera el pronunciament d'ENE, segons sembla, hi ha més raons internes que no desavinences noves amb els socis progressistes. En concret, diuen que l'ex-secretari general, Enric Ribes, ha pressionat fortament per aconseguir el trencament del Pacte i/o l'expulsió de Leopold Llombart, amenaçant amb donar-se de baixa del partit en cas contrari. Algunes persones atribueixen el trencament a la voluntat d'avançar-se al PSOE (que es rumorejava que podia decidir la ruptura de forma imminent) per tal de guanyar punts entre els sectors contraris a la continuïtat del Pacte, però cap font d'ENE ho ha confirmat.
En qualsevol cas, l'efecte de tot plegat ha estat el de traslladar la pròpia crisi pel "cas Llombart" al conjunt del Pacte. Una crisi definitiva que pocs lamenten, perquè finalment podria contribuir a clarificar l'incert i complicat escenari polític de cara al 2007. En tot cas, el tema del regidor rebel de la formació econacionalista ha donat un nou gir després que Llombart ha comunicat aquest dimecres la seua baixa com a membre d'ENE i l'ajornament sine die de la seua dimissió com a regidor.

El PGOU també reclassifica la llengua

Més enllà de la reclassificació d’alguns terrenys, el Pla General de Vila ha patit una altra modificació significativa (almenys per a persones i partits de determinades sensibilitats), que afecta el tema de la llengua. En efecte, a diferència de les versions anteriors del PGOU aquesta està íntegramentent en castellà, excepció feta de l’Avaluació d’Impacte Ambiental.
A les persones que han demanat explicacions se'ls ha dit que durant l’anterior exposició pública una part molt important de les al·legacions presentades eren per queixar-se que la documentació estigués en català. De fet, però, això és estrictament mentida, perquè la llista de les al·legacions està a l'annex de la Memòria d’Ordenació i es pot veure que sobre aquest tema només n'hi ha 16 d'un total de 428, algunes de les quals són dels “sospitosos habituals”.
En qualsevol cas, ningú no ha explicat per què si les al·legacions realment indicaven una demanda de documentació en castellà (i no eren senzillament una campanya política) no se n'ha fet una versió en cada llengua, com va fer el PP (sic!) amb el Pla Territorial Insular.

No es podran fer cases en sòl rústic protegit

A diferència del que preveuen el Pla Territorial Insular del PP i la Llei d’Espais Naturals (LEN), el Pla General de Vila no permet fer cases en sòl rústic protegit. La LEN va ser modificada tot d'una que el PP va tornar al Govern per tal que a Eivissa (i no a Mallorca o Menorca) es poguessin fer habitatges unifamiliars cada 50.000 metres a les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI). Tanmateix, com que la normativa de la LEN és de mínims, el PGOU de Vila pot establir (i així ho fa) que l'ús residencial no estigui permès dins sòl rústic protegit. A més a més, el sòl rústic protegit del municipi de Vila no es limita a les ANEIs i AANPs delimitades per la LEN sinó que agafa més terrenys (com Ses Feixes de Talamanca, que són rústic comú al PTI), de tal manera que la immensa majoria del sòl rústic municipal és protegit i per tant indeficable.
Pel que fa al sòl rústic comú, el PGOU eleva la parcel·la mínima a 20.000 metres. Finalment, cal puntualitzar que les zones que el PTI cataloga com a Àrees d'Alt Nivell de Protecció (AANP) serien inedificables igualment, fins i tot encara que el PGOU no ho digués.
Per veure el plànol de sòl rústic, faceu click aquí.

La reclassificació del sector 6 i el PTI

Segons reconeix la memòria del PGOU de Vila, la conversió del sector 6 de sòl rùstic en sòl urbà per integrar-lo a la Unitat d'Actuació d'Es Prat de Vila viola el PTI. En concret, diu que "la clasificación directa como suelo urbano de alguna pieza concreta que la Revisión precisa incluir a efectos del buen fin de la gestión urbanística (v.gr: el Sector S-6 en las Feixes de Vila) entra en contradicción con la Norma 27, aunque tiene apoyatura legal. Por ello sería deseable que el PTI introdujera en su redacción definitiva cierta flexibilidad para la clasificación de suelo urbano y/o determinaciones específicas para casos singulares que, como el citado, tienen una posición territorial muy imbricada con el suelo urbano (rodeada, en este caso) y que provienen de antiguo suelo urbanizable desclasificado por las DOT".
El fet és que en cap moment no cita quina és aquesta suposada "apoyatura legal", i en tot cas deixa en mans d'una modificació del PTI la total viabilitat de l'actuació de Ses Feixes.

La documentació del PGOU de Vila

Donat que l'Ajuntament d'Eivissa pareix que no sap o no vol posar el PGOU a Internet, hem decidit fer-ho nosaltres. Desgraciadament, hi ha multitud de plànols i fitxes que ocupen molt d'espai, per la qual cosa ens hem hagut de limitar a penjar la documentació principal, alguns annexos i la cartografia del sòl urbà. Si alguna persona té un interès especial per conèixer un document concret que no hàgim penjat, ens ho pot demanar i mirarem de fer-ho si encara queda lloc a la web.

Nota d'Eivissa Confidencial: aquesta informació ja no està disponible. Disculpau les molèsties.

Space, protagonista del reportatge sobre drogues

La discoteca Space no queda massa bé al reportatge "Drugland" emès per la BBC. El repàs a la problemàtica de les drogues a Eivissa dedica un lloc destacat a aquesta sala de festes, i fins i tot entrevista el seu responsable, Pepe Roselló. Per cert que mentre ell parla apareixen imatges de dues persones que aparentment esnifen cocaina dins la discoteca. Per descomptat, els mitjans locals no s'han fet ressò d'aquesta "anècdota".
El reporter de la BBC arriba a Space acompanyant una ambulància de l'Ib-Salut, el conductor de la qual li explica que el 70% de les sortides que fa per casos de drogues són a aquesta discoteca i que n'hi ha hagut 14 en només 3 dies. També comenta que els responsables del local sempre treuen els intoxicats fora, per tal d'evitar que ell entri amb la llitera i talli el "bon rotllo".
Curiosament, durant la mateixa secció del reportatge hi surt José Manuel Bar (Director Insular de l'Administració de l'Estat) parlant de la responsabilitat dels propietaris de les discoteques en aquest tema de les drogues. En el cas de Space, suposam que es devia referir a l'empresari i polític Abel Matutes.

Ridícul intent de desacreditar la BBC

Sens dubte és una mostra de bon instint periodístic l'article de Diario de Ibiza que qüestiona algunes afirmacions que es fan al reportatge de la BBC sobre la lluita contra les drogues a Eivissa. Però no deixa de ser un intent inútil d'atacar el mitjà de comunicació amb més prestigi i credibilitat a nivell internacional. De fet, potser el servei de vigilància duanera ha intervingut quantitats de droga importants després d'haver-se gravat el reportatge. Però l'afirmació que no es va detenir ningú en dos anys no és gratuïta: la confirma fins i tot un dirigent de l'agència estatal a Balears entrevistat al reportatge.
Tenint en compte que el reporter de la BBC ha pujat a bord d'una embarcació policial i ha gravat les seues activitats, ha entrevistat diversos agents i un dirigent, i el mateix delegat del govern a Eivissa, sembla una mica agosarat qüestionar les seues informacions. A més, és prou evident que el reportatge no s'ha gravat fa dos dies.
La hipocresia de les autoritats
En tot cas, preocupa la complicitat dels mitjans locals amb les autoritats que es preocupen únicament per la "imatge" de l'illa en clau turística, en comptes d'escandalitzar-se per les informacions difoses pel reportatge "Drugland" (terra de droga). Els qui l'han vist sencer confirmen que el panorama general que es transmet de la droga a l'illa és fidedigna al 99%, si bé ignora el circuit local (el llocs i formes en què els autòctons compren i consumeixen drogues, tant a l'estiu com a l'hivern). Si hom tengués interès en que decidíssim per nosaltres mateixos, haurien pogut posar un parell de links a les pàgines on s'explica que la policia d'Eivissa perd la guerra contra les drogues, o la història d'un reporter d'incògnit que intenta comprar una gran quantitat de droga. També hi ha una entrevista a un metge que conta la seua experiència amb els intoxicats per drogues a Eivissa. [Podeu trobar un traductor automàtic, per exemple, a Ya.com]
En tot cas, un link directe per veure el programa, es pot trobar en aquesta pàgina.

Informacions contradictòries sobre la crisi del Pacte

Per una banda, Última Hora es feia ressò dimarts de les informacions ja aparegudes en aquesta pàgina sobre la greu crisi que afecta el Pacte. I per l'altra, Diario de Ibiza no n'ha dit res específic i en canvi es dediquen a reproduir la propaganda socialista, segons la qual ells són els més partidaris de mantenir el Pacte. En aquest link es pot veure com al peu de foto hi posa "Roque López quiere mantener unida la izquierda en Eivissa" i al text es diu que és ENE qui pensa en trencar el Pacte.
Després que Eivissa Confidencial va donar a conèixer la tempestuosa reunió en què el PSOE va estar a punt de dinamitar el Pacte, la premsa dominant es posà a treballar en aquest tema. Però els amics de Diario de Ibiza segurament varen preferir quedar-se la informació per a ells en comptes de compartir-la amb els lectors. Ara, amb l'aparició de la notícia que comentam més amunt, la hipòtesi que estan encobrint les malifetes del PSOE agafa força.

Un altre bisbe valencià per a Eivissa?

Segons publica Tribuna Catalana, la diòcesi d'Eivissa pot tenir aviat un nou bisbe titular després que l'anterior, Agustí Cortés, fos nomenat bisbe de Sant Feliu de Llobregat. El diari electrònic afirma, citant fonts properes al Vaticà, que els candidats que tenen més possibilitats són tots de la ciutat de València, malgrat que una part important dels trenta capellans de la diòcesi han demanat al nunci i al Vaticà que sigui un bisbe de les Illes Balears o de Catalunya, atenent raons de tipus pastoral. En efecte, la diòcesi manté una estreta relació pastoral des de fa molts anys amb les diòcesis catalanes, en pastoral obrera, joventut, universitats i altres àmbits. Tanmateix, es dóna la circumstància que des dels anys setanta Eivissa ha tingut sis bisbes valencians consecutius: Teodor Úbeda, Josep Gea, Miquel Roca, Manuel Ureña, Javier Salinas i Agustí Cortés. En ambients eclesiàstics s'assenyala que tradicionalment la diòcesi d'Eivissa s'ha configurat com un "trampolí" o ascens en l'escalafó, més propi d'una promoció de la carrera típicament funcionarial. En qualsevol cas, el lobby valencià és un dels més potents de l'Església espanyola i alguns dels seus membres formen part del sectors més involucionistes de l'episcopat.