Històries de percentatges i corrupció

La maragallada del "tres per cent" també ha tengut el seu impacte a Eivissa. I no només de part dels que es pregunten (de forma cínica, humorística o seriosa) si algú cobrarà el 3% o més sobre els 500 millons d'euros que es malgastaran fent les autopistes. Aquest dimarts precisament tocava el tema de les comissions un article de Diario de Ibiza, comentat críticament pels nostres amics Indígenes.
Tot indica que el sainet català ha animat a moltes persones a explicar històries. I per aquesta via ens arriba una història, que pensam que podem comentar sense témer que algú ens posi una querella (si de cas, l'haurien de posar a tots els que en parlen pels bars i carrers de l'illa, que no són pocs).
És el cas d'un suborn del que diuen que en va quedar constància en unes gravacions. Totes les versions coincideixen en què l'objecte del suborn era una llicència d'obres dins el municipi de Sant Josep. Els actors, responsables municipals (segons les fonts es podria tractar bé de l'alcalde, el regidor d'urbanisme, l'arquitecte municipal o més d'un d'ells) i un conegut especulador. Si la història fos del tot certa, quedaria el dubte de si mai les cintes acabaran en mans de la justícia.