Fets i retòrica a les relacions Catalunya-Balears
Fa anys que circula una anècdota, que costa de saber si és certa o no, sobre Gabriel Cañellas (l'ex-president del Govern Balear defenestrat per Aznar) i les relacions de les Illes amb Catalunya. Segons diuen, algú li va preguntar què pensava que tocaria fer si Catalunya s'independitzava d'Espanya. La seua resposta, sense pensar-s'ho, hauria estat: "nosaltres (per Mallorca/Balears) amb Catalunya".
L'anècdota il·lustra perfectament la paradoxa en la que cauen certes classes dirigents illenques a l'hora de gestionar el seu anticatalanisme cultural juntament amb la política d'interessos. A l'hora de la veritat, el discurs de "nosaltres el mateix que els catalans" (utilitzat actualment amb la reforma de l'Estatut i del finançament autonòmic) serveix igual per alimentar aquest anticatalanisme que per defensar els interessos de les Illes anant de la mà de la Generalitat en un tema tan delicat com el model d'Estat.
Per això, i a pesar de la retòrica més o menys superficial, no sorprèn que els punt d'acord (com en la reunió Govern-Generalitat d'ahir dimecres) siguin tants i tan freqüents. Vegi's també la versió d'El Mundo. Com passa sovent, no tenim la versió de Diario de Ibiza, que pareix que passa d'aquest temes.
Potser una altra prova d'aquesta perenne dissociació entre retòrica i fets són les declaracions del responsable de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Mentre al Principat de Catalunya creix la polèmica per la presència d'escriptors en llengua no catalana a la Fira de Frankfurt, per aquí ja tenen clar que no hi pinten res.
Autor: Eivissa Confidencial 7:59 a. m.
6 Comments:
Són més putes que ses gallines. Diuen "si es catalans ho tenen, naltros també ho volem" i els hi va perfecte. Tota sa colla de cacics estaria encantada amb més sous per fer autopistes i més autonomia per aumentar es seu poder (perquè en Matas és un titella des cacics, no mos enganyem).
Ja em va bé que les illes Balears aconseguim el mateix que Catalunya que, de moment, van aconseguint més que nosaltres. També m'aniria bé que Catalunya aconseguís tant com el País Basc i, així, entre tots...aconseguim carregar-nos el xiringuito de Espanya!
Tant els empresaris com el Janer Manila no es lleven el complexe de provincia periférica: "ai, si, jo també en vull"
la cultura es un fet espaïal i no només linguistic
La cultura és un fet espaial, aquesta sí que és bona. Bé, sobre això que comentau jo crec que és un inàmica que ve de molt enrere, potser des de la pròpia divisió que va fer el rei Jaume I entre els seus fills del seu regne. El cas és que els lligams amb Catalunya són obvis, tant a nivell empresarial com cultural. Però no ens enganyem: qui ens dóna de menjar és el govern central. Una cosa són les relacions a nivell d'empresa privada i una altra les relacions entre administracions: o algú creu que la Generalitat de Catalunya ens regalarà res...
Ens en dóna, de menjar!??
Respecte a promocionar els escriptors castellanoparlants al IEB, va esser Jordi Pujol qui va dir que es catalá qui viu i treballa a Catalunya, i Angel Colom el que digué va dir que A Catalunya s'havia de poder viure en castellá...pero aquí tenim els gestors mes kumbaies de kumbailandia i no porten xiruques (empresa massa innovadora en tecnología)sino porquieres..
Afegeix un comentari
<< Home