S'està silenciant l'escàndol de TV3?

Si feim cas de les informacions oficials, no hi ha cap problema amb què el Govern de Jaume Matas s'apropiï de la infrastructura instal·lada per rebre TV3. Però en realitat és una decisió políticament impresentable i, més que probablement, il·legal. La notícia només va merèixer 90 paraules a Diario de Ibiza, i un raconet a la portada (cosa estranya, perquè no és normal que una informació de 90 paraules surti a la portada). Però allò que preocupa més d'un és que els comunicats de denúncia enviats als mitjans de comunicació no han merescut ni 90 paraules: simplement no han sortit.
D'altra banda, les declaracions del portanveu del Consell s'ha transmès amb complaença per la Cadena Ser. La interpretació és, aparentment, que si es permet sintonitzar TV3 per una altra freqüència, no passa res. Però apropiar-se dels repetidors i les freqüències permet ficar-se als televisors de totes les cases de les Illes sense esforç, sense guanyar-se la credibilitat i l'interès dels ciutadans. I recuperar TV3 no és sempre tan senzill com resintonitzar el televisor. La immensa majoria de comunitats de propietaris, per exemple, hauran de tornar a votar si han de gastar-se sous per adaptar les antenes col·lectives.

L'article 30.2 de la llei 3/1986 diu que "el Govern de la Comunitat Autònoma farà les gestions necessàries per a facilitar als ciutadans de les Illes Balears la recepció de les emissions de televisió en llengua catalana dependents d'altres comunitats autònomes".